La UB revisa què s’ha de fer a Can Ricart

A Barcelona hi ha places, avingudes i grans espais que sembla que no es resoldran mai. Probablement les Glòries i la Sagrera són els més representatius d'aquest cúmul de problemes i despropòsits. En la mateixa situació es troben importants peces de l'arquitectura urbana que no acaben de definir-se, víctimes d'un replantejament constant. És el cas de l'antic recinte de la colònia tèxtil de Can Ricart del Poblenou protegit in extremis per la Generalitat el 2007 –va declarar les naus centrals Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) davant del risc que la demolissin– i que 10 anys després segueix en un deteriorament desbocat a l'espera de l'enèsim projecte que li doni una nova vida. El 2013 la Universitat de Barcelona va plasmar en un acord de col·laboració la seva intenció de transformar les naus centrals de Can Ricart en una plataforma cultural que giraria al voltant d'un nou campus d'estudis audiovisuals.

Dos anys després, el febrer del 2015, aquesta voluntat es va plasmar en el conveni signat amb l'Ajuntament de Barcelona pel qual aquest atorgava una concessió a 50 anys de l'espai a la UB perquè hi aixequés el campus a canvi d'uns ingressos anuals. Hi havia una condició: la plataforma cultural s'havia d'engegar en un màxim de cinc anys. N'han passat dos, les plantes als solars cada vegada són més altes i els rètols que anuncien el nou campus i els treballs arqueològics previs amb prou feines es veuen rere les pintades fetes a les parets.

No ha entrat ni una màquina a Can Ricart. “Aquí no es mou res”, resumeixen els treballadors d'Hangar, el centre de producció artística que fa dues dècades que funciona enmig del silenci de Can Ricart. Un moviment d'obres que trigarà perquè la UB ha replantejat el projecte inicial i actualment hi està treballant, segons explicacions d'un portaveu de la institució. El problema: l'alt cost que suposava la primera idea. La que va presentar el rector de la universitat, Dídac Ramírez, en un acte, al Poblenou, molt a prop de Can Ricart, l'abril del 2015. Entre altres coses, va afirmar que el primer dels edificis del futur campus començaria a construir-se abans que acabés aquest any, uns 1.500 metres quadrats per situar els serveis audiovisuals de la UB, la restauració de llibres, l'arxiu de la Universitat i fins i tot un espai on situar un plató. I es va assegurar, llavors, que la resta de les edificacions –uns 5.000 metres quadrats, incloent-hi la torre amb el rellotge que presideix la plaça de l'antiga colònia– es farien el 2019.

Des de la UB insisteixen que es tirarà endavant tot el que s'ha previst però d'una altra manera, molt més econòmica que els 15 milions d'euros que es van calcular llavors per aixecar el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials del 22@. D'aquesta quantitat, cinc milions, els que costava la rehabilitació de la primera nau, ja el comptaven com a disponible perquè provenien, segons es va precisar, de fons aportats per la HUBc, una entitat que acull els campus d'excel·lència internacional, com és el cas de la UB. “S'està ultimant el projecte i la voluntat és seguir endavant”, insistien des de la universitat, sense voler donar més precisions sobre què ha passat.

Tot sembla indicar que l'única cosa que sí que s'ha fet són els treballs d'arqueologia en la superfície d'una de les peces del suposat futur campus, a càrrec d'una empresa especialitzada que ha deixat d'existir. Uns estudis preceptius que quan es van fer el 2011, quan el que estava projectat era la nonata Casa de les Llengües, van determinar que hi havia restes d'estructures romanes “molt arrasades” i, al damunt, material ceràmic de l'època medieval. Les últimes excavacions, del 2015, no consten, encara, en la memòria del servei municipal.

En aquell conveni entre el Consistori i la UB també s'estipulava que la urbanització de l'espai públic que envoltaria el campus correspondria a l'Ajuntament, que fa dos mesos va convocar el concurs per adjudicar aquestes obres. Aquest és l'únic moviment que s'ha produït a Can Ricart, on la resta de l'urbanisme aprovat està completament paralitzat. Es tracta d'una superilla de 32.000 metres quadrats –més de tres de l'Eixample– darrere del parc central del Poblenou en el qual hi ha previst, a més del campus de la UB, la destinació d'edificis per a activitat econòmica, habitatges de règim lliure i socials. De moment, cap promotor ha demanat llicència alguna, informen des del Consistori. L'única cosa que creix és la mala herba entre els edificis en una ruïna cada vegada més avançada.