Una imatge no val més que mil paraules

Va arribar a la fotografia per casualitat quan el 1958, en plena Guerra Freda, va fer un viatge a la Unió Soviètica i va demanar a un amic una càmera per poder captar imatges. Va aprendre a dir “Li puc fer una foto?” en rus i es va dedicar a fotografiar la gent. A la tornada va arribar carregat d’uns retrats que van obtenir un gran èxit gràcies a la seva simplicitat i franquesa. Des d’aquest moment, Duane Michals (Pennsilvània, 1932), un dels noms més prestigiosos de l’avantguarda nord-americana, va saber que el seu fort era la fotografia. “Aquestes fotografies han canviat la meva vida”, va dir llavors. Després d’abandonar la seva feina com a dissenyador gràfic va començar una carrera, que lluny d’escoles i tendències, està marcada per una filosofia i un punt de vista personal superant el conegut axioma que una imatge val més que mil paraules. I això l’ha portat a revolucionar la fotografia diverses vegades. “Per a mi la fotografia són preguntes i són històries, no imatges fixes”, explicava aquest dilluns al costat de les seves imatges de petit format realitzades pel mateix Michals perquè “transmeten intimitat”. També com a rebuig a les polítiques del mercat, que demana còpies cada vegada més grans. Per Michals, la fotografia és una passió per això és fàcil escoltar-lo dir, amb el bon humor que el caracteritza, que “fa cinquanta anys que no treballo”. La Fundació Mapfre de Barcelona dedica una retrospectiva a aquest fotògraf irònic que no eludeix tractar temes compromesos com l’homosexualitat o la mort.

L’exposició, que ocupa per complet la modernista Casa Garriga Nogués està comissariada per Enrica Viganó i recorre de forma cronològica el treball de Michals, des de les seves fotografies a la Unión Soviètica, amb una selecció dels retrats, directes, sempre mirant a la càmera, seguit dels retrats que va fer a Balthus, René Magritte i Giorgo de Chirico, “els meus herois”, pintors als quals admira i ha intentat copiar en la seva manera de fotografiar. “L’únic fotògraf que li inspira és Eugène Atget”, explica Viganó. Com aquest pioner de la fotografia va fer a París, Michals copia els carrers deserts de Nova York un diumenge al matí per registrar l’esperit dels llocs.

“La fotografia és silenci, no explica tota la veritat”. Per això, superant la foto fixa, crea, a partir del 1966, seqüències, unes imatges que veient-les juntes expliquen històries. La majoria oníriques, com L’home del sac, Un home pujant al cel, El somni de la jove o El retorn del fill pròdig, en les quals els personatges reals estan acompanyats de fantasmes, àngels i espectres. En altres, juga amb l’òptica, com a El mirall d’Alícia o El mirall màgic de la incertesa del Dr. Heisenberg.

La revolució següent la realitza a partir del 1969, quan comença a utilitzar amplis peus de fotos escrits a mà en els quals explica el que la imatge no deixa veure, però que és necessari perquè l’espectador pugui entendre-la. Res és gratuït en Michals. Imatges i textos, serveixen per veure el seu posicionament davant la política, la societat, la cultura i el mercat de l’art. És el cas de Black is ugly, Salvation, en la qual un sacerdot recolza un crucifix en la templa d’un jove, L’home desgraciat o Una carta del meu pare.

Les fotografies en forma de ventall, inspirades en la tradició japonesa de l’ukiyo-e i les fotografies antigues, ferrotips, peces comprades en mercats a les quals els dona una segona oportunitat pintant-les amb oli, també estan presents en l’exposició. Es poden veure amb la seva producció comercial, “que m’ha donat la llibertat per a les meves fotografies més personals”. Entre aquests treballs destaquen les portades per a revistes com Life i de discos com Synchronicity de The Police, a més de retrats de personalitats del món de la cultura i de l’espectacle com Andy Warhol, Jasper Jons, David Hockney i uns joves Marguerite Duras, Pasolini, Clint Eastwood, Richard Gere i Meryl Streep, entre altres.

L’exposició es tanca amb els seus últims treballs, en format de vídeo de tot just set minuts. Amb 85 anys fets Michals no para i segueix en plena forma. “Estic preparant una petita exposició que ataca Trump en la qual deixaré de ser educat. No em cau bé.”