La llei de ruptura preveu amnistiar els condemnats per la causa independentista

La llei que prepara la Generalitat per trencar amb Espanya estableix que s'amnistiarà tots els imputats i condemnats per causes judicials vinculades al procés sobiranista. Aquesta mesura afectaria directament l'expresident Artur Mas, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va imposar una pena de dos anys d'inhabilitació per la consulta independentista celebrada el 9 de novembre del 2014. La llei fundacional també preveu que la futura justícia catalana assumeixi els casos que tramiten en l'actualitat el Tribunal Constitucional, el Suprem i l'Audiència Nacional.

La justícia ha anat reduint a poc a poc el marge d'actuació dels sobiranistes, ja que els seus passos es miren amb lupa, cosa que ha omplert de dubtes el fins ara monolític bloc independentista. El punt d'inflexió va ser la consulta del 9-N, una fita que va servir per encendre les alarmes a totes les institucions de l'Estat sobre la magnitud del desafiament secessionista.

Des de llavors, la Fiscalia i els tribunals observen minuciosament qualsevol moviment de la Generalitat i del Parlament destinat a la celebració d'un referèndum il·legal que intenti legitimar la secessió. Com a conseqüència d'aquesta pressió, en els últims mesos han patit penes d'inhabilitació Mas, el diputat i exconseller de Presidència Francesc Homs o les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega. Tots ells estan condemnats per haver desobeït el Tribunal Constitucional en la consulta del 9-N.

Paral·lelament, jutges i fiscals han iniciat investigacions per controlar les decisions que el Parlament i la Generalitat estan adoptant per impulsar la ruptura amb Espanya. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha declarat com a imputada per haver desobeït també el Constitucional, que ja ha advertit en diverses ocasions la Cambra i al Govern del risc d'incórrer en responsabilitats penals. A més, estan en marxa investigacions sobre la compra d'urnes i de paperetes per a la possible convocatòria d'un referèndum, unes iniciatives que han portat la incertesa al bloc independentista.

La llei fundacional vol establir una amnistia general, tant per als ja condemnats com per als investigats en les causes que estan en curs. Així, la norma estableix que una vegada s'arribi a la independència, els jutjats catalans sobreseuran o anul·laran "els processos penals contra investigats o condemnats per conductes que buscaran un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d'un nou Estat de manera democràtica o no violenta". Aquesta és una demanda reiterada d'alguns dels màrtirs del sobiranisme, com Artur Mas, que ha estat inclosa en la llei de ruptura.

A més, el projecte legal subratlla que els jutjats catalans assumiran tots els casos que es troben en l'actualitat en mans del Constitucional, el Suprem o l'Audiència Nacional, la qual cosa permetria extingir qualsevol responsabilitat penal de tots els alts càrrecs catalans que ara estan sota sospita.