El “nòvio de Venus” reivindica les seves ‘performances’ a pèl

Amb un esmòquing i la mà dreta pintada de vermell, Adrián Pino es presentava el 2014 com un nou artista, com “un home occidental, però compte perquè aquest element [l'esmòquing] és mentida, és una màscara com la que porteu tots vosaltres. La mà, però, és l'element antic, el salvatge, fins i tot la menstruació, una cosa que em permet estar en contacte amb el que és primigeni, amb la mare”. Durant aquests tres anys, l'artista català ha disparat les seves crítiques contra la política i altres temes socials, però actualment està centrat en el seu projecte V, del qual forma part la seva última performance del passat 22 d'abril, en la qual es va banyar nu a la Fontana di Trevi de Roma.

Más información

La Venus de Botticelli, Lady Gaga i la noia Bond

La Victòria de Samotracia vola de nou en el Louvre

Pino no es defineix com un performer, tot i que utilitzi recursos performàtics per comunicar una idea, sinó com un comunicador que transmet realitats poètiques, fins i tot, diu, una escultura vivent capaç d'arribar a la mímesis amb altres figures. Demana que no el confonguin amb els dos turistes que es van capbussar a la Fontana di Trevi unes setmanes abans, ja que per a ell l'obra té una aura que no pot travessar i que interpreta de forma metafòrica. “Jo em vaig ficar a la Fontana di Trevi perquè la considero un òrgan femení”.

El projecte V reivindica, assegura, el costat espiritual de la humanitat a través del que és sagrat, en què “la idea base és creure en la veneració de l'element sagrat de les verges profanes”, representades en les obres escultòriques. La seva primera incursió amb aquest projecte es remunta al 22 d'abril del 2014 i el seu nu davant d'El naixement de Venus, de Botticelli, a la Galeria dels Uffizi de Florència, on la premsa italiana el va batejar amb el pseudònim de “nòvio de Venus”. “La policia va ser molt amable i va tenir una actitud pacífica. El que no entenc és que la gent s'avergonyís de veure un home nu quan estàvem envoltats de nus pictòrics a la galeria; quina és la diferència?”. No seria fins al 22 de març d'aquest any quan reprendria V amb un altre nu a París, davant de la Victòria de Samotràcia, al Museu del Louvre. L'artista català té previst seguir amb aquestes accions fins al desembre del 2018.

L'exaltació de la feminitat i, per tant, l'enderrocament de la masculinitat es vincula a la infància d'Adrián Pino, en la qual la masculinitat agressiva es personificava en el seu avi, guàrdia civil durant l'època franquista, i en el bullying que pateixen els nois a l'institut. El seu gran interès per la sexualitat i l'erotisme, concebuts com una forma d'alliberament, li van permetre definir la feminitat com l'esperança del futur, una evolució natural per a la societat i, per aquest motiu, oculta els genitals durant les seves performances. “Com a home em sento una criatura frustrada, però no perquè vulgui ser dona, sinó perquè em sembla interessant assumir aquesta frustració, perquè per a mi l'home és una criatura inferior”.

La seva crítica s'estén a bona part de la societat de consum. La seva opinió l'ha plasmat en actuacions com La rapadeta de Montserrat, realitzada al febrer al monestir de Montserrat, on va posar una imatge de Britney Spears sobre la figura de la Moreneta.

El "nòvio de Venus" es defineix a ell mateix com un artista que va consumint etapes, però sempre a la recerca de l'eix mediàtic. “M'agrada estar sota l'ull de l'huracà perquè hi ha una ridiculització del que jo faig per part de la majoria dels mitjans, i això dona molta informació de com funciona aquest món”. I afegeix: “Si hi ha gent que pensa que soc un poeta del segle XXI que es despulla, em sembla meravellós, i si algú pensa que soc una petarda, em sembla fantàstic també; totes dues lectures són perfectament compatibles”.