Viggo Mortensen: “Fer un poema realment bo és impossible”

“Escriure, fer un poema realment bo és impossible, que respongui honestament al que de debò sentiu; si per casualitat surt alguna cosa bona, sempre serà una cosa allunyada d'allò que ho va generar”. Sí, aquesta és una de les grans angoixes de tot bard digne d'aquest nom: apropar-se a la puresa del sentiment primigeni, la veritat poètica. Almenys, aquesta inquietud del poeta genuí la sent l'actor Viggo Mortesen, que avui divendres al vespre (21.30), amb l'escriptor argentí Fabián Casas, llegirà les seves composicions líriques a l'Institut d’Estudis Catalans, en el marc del Festival Barcelona Poesia. “Seran tots poemes tristos; els de Viggo són molt intensos, durs, perquè la vida és molt bonica, però també molt cruel, sempre intenta frustar-te”, va avisar Casas.

“Jo llegeixo malament, ja ho veureu, em posa una mica nerviós perquè sempre vols comunicar bé”, va dir ahir, modest, Viggo Mortensen (Nova York, 1958) sobre la seva intervenció poètica a l'IEC per rebaixar així les seves taules professionals en compartir escenari amb el seu amic Fabián Casas (Buenos Aires, 1965), referent de la poesia de la Generació dels 90.

“Alguna cosa passa entre la meva boca i la persona que escolta un poema, hi ha una mutació... De vegades, quan em sento, crec que hi ha algun vers que no funciona, que no el necessito, i cau com el plom. I si el treus, potser no passa res... És molt com la vida”, reflexiona sobre la seva poesia un Mortensen que, després del seu reconeixement cinematogràfic —des de l'Aragorn d'El senyor dels anells al capità Alatriste—, ha conreat sempre notables inquietuds culturals, que el van portar a crear el 2002 una editorial, Perceval Press. “M'encanten els llibres. I ja sé que cap poeta es farà mai ric, t'ha d'agradar de debò. De vegades pot semblar avorrit, insuls, però hi ha moments en què... no cal ser poeta per apreciar la poesia”, sosté.

En aquest context, l'actor creu que la lírica “no és tan diferent” de la pintura, o de composar música o actuar, totes inquietuds artístiques, a més de la fotografia, de les quals és un practicant assidu: “Es tracta sempre de digerir, reinterpretar, vincular-te a la vida, al món”. Recitarà sota l'inquietant epígraf Dos corbs. “És fàcil d'explicar: corbs és com anomenen els seguidors del San Lorenzo d'Almagro, equip de futbol fundat el 1908 per un capellà dels salesians, que van de negre. Per tant, serem dos corbs que llegeixen poesia”.

Mate, futbol i Los Soprano

El futbol és gairebé (o potser més) capital que la poesia en la vida de l'actor i la del seu amic, que es van conèixer fa una dècada, quan un tercer els va reunir per parlar de versos. “Vam estar tres hores... però parlant de futbol”. Casas va acabar formant part del llibre Antología de la nueva poesía argentina, que Mortensen va publicar el 2009. Però el futbol, per a tots dos, és tan especial com la poesia, i els comparen, si bé a partir d'exemples diferents: per Casas, la seva encarnació seria la final Alemanya-Holanda del Mundial del 1974; per Mortensen, el seu San Lorenzo del 1947 o el del 1968: “Buscaven la bellesa que, a més, funcionava”, resumeix l'actor.

Els textos que llegiran avui es van pactar (i alguns fins i tot es van retocar) abans-d'ahir, en una dura jornada de mate i poesia que va acabar de matinada perquè abans es van empassar una temporada sencera de Los Soprano. “Els guionistes són invisibles i això també és poesia”, diu Casas.

Mortensen domina quatre idiomes i es defensa en tres més. A quina llengua pertanyen els seus versos? “M'afecta qui m'envolta, tot i que puc ser aquí i que m'assalti una frase en anglès”. Últimament, admet, “em surt molta cosa en castellà i fins i tot un parell en català”, influx potser de la seva nova parella, l'actriu Ariadna Gil, fet que no cita, com tampoc els seus poetes preferits, tot i que admet que, a més de Casas, l'últim que ha llegit és de Maria-Mercè Marçal. Hi haurà alguna d'aquestes coses catalanes en la seva lectura? “Els meus poemes en català no estan a punt per sortir en l'onze inicial; potser hi van un parell de convocats, però no crec que juguin”. Metàfores rodones, les de Mortensen.