Mor el fotògraf de dansa Josep Aznar

Meticulós i perfeccionista fent la seva feina, irònic en les seves respostes, amant de les pel·lícules de Woody Allen i amb una mentalitat més científica que no pas artística, Josep Aznar (Barcelona, 1957) va saber captar amb la seva mirada de romàntic, a través de la seva inseparable càmera fotogràfica, l'esperit de la dansa, des de la contemporània fins al ballet clàssic passant pel flamenc. Disposava d'un ampli arxiu de fotografies de dansa des de finals del 1977 fins a l'actualitat, cosa que permet seguir la recent història de la dansa del nostre país.

Josep Aznar va morir dimarts a la tarda, una notícia que va causar consternació en el món de la dansa. Era una persona estimada i respectada. El vaig conèixer a l'estudi de dansa de Ramón Solé el 1978, on es començava a gestar la idea de publicar una revista de dansa, concretament Dansa-79, de la qual vaig ser part activa, i allà va néixer una llarga amistat. El llavors estudiant d'Enginyeria Tècnica Industrial començava a fer les seves primeres passes com a fotògraf de dansa, una afició que el va atrapar i a la qual va consagrar la seva vida. Va col·laborar amb la revista que acabava de néixer i a poc a poc es va anar endinsant en el màgic món de la dansa. S'apropava en silenci per atrapar una instantània, un tros de vida de la coreografia o un batec del ball de l'intèrpret. Després s'allunyava perquè, deia, preferia fotografiar els artistes que parlar amb ells.

La seva precisió i eficàcia professional el van portar a ser el fotògraf del Festival Castell de Peralada des del 1983. El 2014 va fer una exposició al Palau Robert de Barcelona que recollia la història d'aquest esdeveniment. També va ser fotògraf de la Temporada de Dansa del Centre Cultural de Caixa de Terrassa des del 1983, publicant el 2009 la història dels seus 25 anys. Va fotografiar les temporades de dansa de l’Espai de la Generalitat entre el 1992 i el 2005. I des del 2008 també cobria el Festival Grec de Barcelona.

Aznar va treballar amb nombroses companyies de dansa, com el Ballet de Zuric, Última Vez/Wim Vandekeybus, el Ballet Nacional d'Espanya, la Companyia Antonio Gades, Víctor Ullate, Metros/Ramon Oller, i Pepe Hevia, entre d'altres.

Les seves fotografies van protagonitzar nombroses exposicions en centres com la Casa de la Dansa de Logronyo, el Centre Cultural Blanquerna de Madrid, l'Ajuntament de París, el Parlament Europeu d'Estrasburg i el Teatre Lliure, per citar-ne alguns.

El 2009 va rebre el premi de l'APdC (Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya) en la categoria de reconeixement professional.