Poesia com a arma de denúncia

Amb veu i posat suaus, Rupi Kaur comenta que el que explica en la seva poesia i en les seves il·lustracions són coses universals, que els passa a molta gent. L’apreciació ha de ser bastant certa perquè el seu primer llibre de poemes Otras maneras de usar la boca (Espasa) s’ha traduït a una trentena de llengües i ha venut més de mig milió d’exemplars als Estats Units amb el seu títol en l’original anglès Milk and Honey. La jove de 24 anys, nascuda a Punjab (l’Índia) i emigrada a Toronto (Canadà) quan tenia tres anys, utilitza la poesia per denunciar la discriminació que pateix la dona, especialment en l’àmbit sexual, i la seva lluita per la recerca d’un amor. “Vaig començar a escriure’l pensant en un públic de dones joves asiàtiques o emigrades, com jo. I al principi va funcionar així. Però a mesura que feia les gires a la resta de Canadà i als Estats Units i llegia els poemes en festivals vaig veure que cada vegada hi havia més dones occidentals. Em va sorprendre, però després em vaig adonar que eren qüestions universals i, malgrat les diferències culturals i socials, hi ha molts punts en comú”.

Amb una selecció d’aquest poemari, Kaur donarà aquest dimecres el tret de sortida de la Setmana de la Poesia de Barcelona. Ho farà amb la col·laboració d’Elvira Sastre, l’escriptora que li ha traduït el llibre al castellà.

“Des de petita m’ha interessat la igualtat de la dona i per això els meus poemes parlen d’aquestes coses. Jo ho he conegut de primera mà. Escric sobre experiències reals de mares, ties, cosines i amigues meves. Per a mi va ser una catarsi escriure’l”, reconeix. Es presenta com una més de les desenes, centenars o milers de joves que van emigrar d’Àsia amb les seves famílies i s’ha format en una altra societat amb altres valors. “Nosaltres ens en vam anar amb la meva mare i els meus quatre germans a Toronto. Al meu pare el veia poc perquè treballava tota la setmana a fora, no l’hi retrec. Però va ser la meva mare la que ens va pujar i entenc moltes dones com ella, que no parla anglès encara que fa 20 anys que és al Canadà. Em plantejo com seria jo amb la seva realitat, si em passés tot el dia netejant i cuinant a casa i atrapada entre dos mons”.

Escriu i il·lustra. Il·lustra i escriu. En la jove escriptora és una parella de fet: “Volia crear un univers personal, ser diferent. I el dibuix em surt de forma espontània”. Siluetes, traços fins acompanyen pàgina a pàgina els seus poemes. Un cavallet obert acompanya aquest poema: “pensar en tu/ m’obre les cames/ com un cavallet amb un llenç/ suplicant art”.

Amb formació universitària de retòrica i algun curs d’escriptura creativa, es reconeix més lectora de narrativa que de poesia. Va començar a escriure els poemes sense rumb clar, alguns els va publicar a les xarxes socials –té més de 300.000 seguidors a Facebook–, van tenir èxit i es va autoeditar. “Després es va posar en contacte amb mi un editor dels Estats Units –Andrews McMeel– que volia fer una col·lecció de llibres de poesia d’escriptors joves i va reeditar Milk and Honey”, explica. D’aquí a convertir-se en best-seller. “És un llibre de poesia amb molt sentiment, fins i tot es podria entendre com una mica d’autoajuda. Escric d’una forma directa, senzilla, accessible, cosa que la poesia no sol ser. I l’edició està molt cuidada”, reflexiona quan se li pregunta per les claus del seu èxit.

Polèmica a Instagram

Kaur va saltar a la fama a les xarxes socials per una fotografia que es va fer estirada al llit amb els pantalons tacats de sang de menstruació. La imatge, que es va retirar d’Instagram, era un treball de final de carrera: “No podíem utilitzar paraules i havia d’abordar un tema tabú. Jo sempre he estat molt interessada en els temes de la dona. I el vaig penjar a Instagram perquè un dels professors volia provar com les persones percebien les obres d’art segons l’espai en el qual es visualitzava”. La polèmica per la retirada de la imatge es va encavalcar, en part, amb la publicació del seu poemari: “Llavors ja creixia en milers de lectors cada setmana, tal vegada va poder repuntar alguna cosa, però a mi el que em va preocupar és que em prenguessin per fotògrafa, que no ho soc, perquè jo vull seguir escrivint”. I està en això. De moment ha acabat la segona part del poemari i pensa en la tercera: “M’agraden les trilogies. Tinc mig plantejada una novel·la, i també m’agradaria escriure guions”.