Què és la quota basca? Aquest concert, clau per als Pressupostos del 2017

El Govern del PP i l'Executiu del País Basc han aconseguit un principi d'acord sobre la quota basca a canvi del suport del PNB als Pressupostos Generals de l'Estat del 2017. Les esmenes a la totalitat presentades es debaten aquest dimecres al Congrés.

L'acord, per a un període de cinc anys, passa també per tancar la quantitat que Euskadi paga a l'Estat per les competències no transferides, una quantia sobre la qual existeix desacord des del 2007. Les desavinences econòmiques arriben als 1.600 milions d'euros. Per això, des del Govern basc assenyalen que quan es formalitzi el pacte suposarà "15 anys de pau fiscal", pels 10 anys transcorreguts des del 2007 i els cinc següents de vigència de la nova quota. La quantitat que està a punt d'acordar-se ronda els 850 milions d'euros, un 40% menys del que l'Estat exigia fins ara.

Què és exactament la quota basca?

El concert econòmic basc és el marc que regula les relacions financeres entre el País Basc i l'Estat Central. La Constitució Espanyola del 1978 reconeix aquesta singularitat dels dos territoris forals, la quota basca i el concert navarrès. Els experts en finançament autonòmic recorden que és una excepció en el panorama internacional.

En què consisteix?

La quota és la quantitat que el País Basc ha de pagar cada any a l'Estat pels serveis que aquest presta en el seu territori per les competències no transferides. És a dir, per les ambaixades a l'exterior, pels museus nacionals, la política de defensa o els interessos del deute, entre d'altres despeses. La quota es revisa i negocia cada cinc anys, encara que des del 2007 no s'ha renovat per la falta d'acord entre l'Estat i l'Executiu d'Euskadi.

Com funciona?

Les tres diputacions forals basques són les encarregades de recaptar tots els impostos al País Basc. L'IRPF, IVA, Societats, Especials... i posteriorment reparteixen a l'Estat per les despeses acordades a la quota. Les diputacions decideixen quin és el nivell d'impostos que han de pagar els seus ciutadans. L'únic requisit és que la pressió fiscal sigui similar a la de la resta de l'Estat. En la resta d'autonomies el sistema funciona a l'inrevés, és l'Agència Tributària la que recapta i reparteix en funció dels criteris del sistema de finançament autonòmic. Aquest sistema és el que actualment està en vies de reforma.

De quan procedeix la quota?

El concert econòmic basc procedeix del 1878, va ser creat després de les últimes guerres carlistes. Fins llavors, les tres diputacions basques eren les encarregades de recaptar els impostos. L'Estat, afeblit i necessitat de recursos després d'anys de guerres, va acordar amb aquestes administracions basques que li lliuressin una part dels impostos que pagava la burgesia basca. Era la via més ràpida per obtenir recursos en un país assolat per les successives guerres. Durant la dictadura, Franco va suspendre el concert econòmic a Biscaia i Guipúscoa, perquè les va considerar províncies traïdores. Tots dos territoris van recuperar l'estatus durant la Transició.

Com es calcula la quota?

Existeix un principi general pel qual el País Basc ha de pagar a l'Estat el 6,24% de la renda estatal. Aquest percentatge és de l'1,6% per a Navarra. I en tots dos la taxa no varia des del 1982. Es tracta del pes que tenia cadascuna d'aquestes autonomies sobre el total de l'Estat el 1982. Però tots dos territoris han prosperat més que la mitjana i no obstant això els percentatges es mantenen inalterats des de fa 35 anys. Aquesta taxa és una de les qüestions que la majoria d'experts en finançament autonòmic considera que cal actualitzar perquè el pes d'Euskadi sobre el total nacional ha augmentat.

Quants diners suposa?

Als últims Pressupostos Generals de l'Estat aprovats, del 2016, es calculava que el País Basc havia de pagar a l'Estat 1.525 milions d'euros, una quantitat similar a la que es reclama cada any des del 2007. Precisament fa una dècada que Euskadi i l'Estat no aconsegueixen un acord per la quota. El Govern basc calcula que ha pagat 1.600 milions de més i que la quota ha de rondar els 850 milions anuals, gairebé la meitat del previst fins ara. El Govern ha fixat als Pressupostos del 2017 una quantitat de 1.200 milions, inferior al que pagava fins ara el País Basc però superior al que calculen que haurien de pagar.

Què opinen els experts?

La majoria d'experts qüestionen la quota basca i el concert navarrès. Consideren que és un sistema que privilegia Euskadi i Navarra sobre la resta de comunitats autònomes i provoca greuges a la resta de territoris. Encara que el concert basc i el conveni navarrès sí que aporten diners al fons de solidaritat en el qual participen la resta d'autonomies, els experts consideren que és insuficient i de forma desigual a la resta de territoris. Recorden que la capacitat fiscal d'Euskadi està per sobre de la mitjana i, no obstant això, la seva aportació al sistema està per sota de la mitjana. Quan qüestionen la quota, no ataquen el concert econòmic, que està reconegut a la Constitució, si no el mètode de calcular-lo.