La justícia ha embargat 22 milions a Jordi Pujol fill

L’Audiència Nacional ja ha embargat comptes i propietats per 22 milions d’euros a Jordi Pujol Ferrusola i la seva dona, Mercè Gironès. El jutge José de la Mata, instructor del cas Pujol, ha bloquejat saldos en comptes corrents per import de gairebé 13 milions i ha inscrit embargaments i prohibicions sobre immobles que arriben als 8,3 milions d’euros. Així ho indiquen els seus advocats en un escrit en el qual recorren la presó provisional acordada contra el primogènit de l’expresident Pujol. El recurs nega que Pujol fill s’hagi “descapitalitzat” i afirma que els indicis sobre l’origen delictiu de la fortuna a Andorra es basen en una mera “sospita policial sense fonament”.

Els advocats Cristóbal Martell i Albert Carrillo sostenen que les operacions econòmiques sota sospita es van executar abans que el jutge ordenés el bloqueig dels comptes i l’embargament sobre els béns de Pujol fill. Els lletrats recorden que, malgrat que la investigació va començar a finals del 2012, l’Audiència Nacional no va adoptar mesures cautelars contra el fill gran fins a l’octubre del 2015.

“Una correcta ubicació de les coses en el temps” i “una correcta entesa de les operacions a partir de la seva documentació” permeten apreciar, recull l’escrit, que Pujol Ferrusola no va pretendre evadir capitals en plena instrucció. El jutge José de la Mata assegura en la interlocutòria que l’imputat va desenvolupar operacions de despatrimonialització de fins a 30 milions d’euros “fins a l’actualitat”, és a dir, després que s’hagués fixat l’embargament. Els advocats defensen que aquestes operacions “de cap manera suposen disposicions de sortida d’actiu”, sinó “simples alteracions en la composició de patrimoni” que “no impliquen pèrdua del seu valor”.

L’escrit recorre una per una les operacions. Jordi Pujol Ferrusola va invertir en unes plantacions de Tehuantepec (Mèxic) el gener del 2014 i va executar l’opció de compra d’unes accions el juliol del 2015, o sigui “amb anterioritat a les mesures cautelars”. Pujol fill tenia llavors “absolut poder de disposició sobre els actius que administra”. L’operació, a més, no ha suposat una pèrdua de patrimoni, sinó que ha estat “neutra”. La defensa cita també un préstec de mig milió d’euros de Jordi Pujol Ferrusola a Francis Gendre. Davant les dificultats d’aquest per retornar els diners, es va fixar “un nou calendari”. Aquests cobraments han permès al primogènit “les seves necessitats vitals més peremptòries a través de la cessió del crèdit”.

Sense pagaments a un testimoni

L’ordre d’empresonament dictada per De la Mata subratlla que Pujol fill va pagar a l’empresari Gustavo Shanahan, fet que va provocar “el canvi radical de versió d’aquest”. Els advocats recorden que “no existeix canvi de versió” perquè Shanahan només ha declarat una vegada davant el jutge. Les afirmacions contra el primogènit les havia fet durant una conversa amb un periodista en la qual l’empresari argentí “navega en la inconcreció, l’ambivalència i l’ambigüitat”. Pujol devia diners al testimoni i “de cap manera pot vincular-se el pagament a un greuge d’una testifical”.

El jutge també citava una “donació” de 585.000 euros de Jordi Pujol Ferrusola a la seva filla. Segons els advocats, l’operació no pretenia “defraudar” sinó que responia a “raons fiscals”, ja que “la càrrega tributària de donacions entre pare i filla és inferior” a les d’un altre tipus.

La investigació considera que els diners ocults per la família a Andorra durant més de 30 anys podrien tenir un origen il·lícit. Els informes policials assenyalen que poden provenir de “comissions il·lícites” i delictes de la corrupció. Els advocats assenyalen que aquesta expressió es repeteix “com un mantra” i recorden que la “profusa i exhaustiva investigació durant cinc anys no ha permès identificar” aquesta afirmació. “El jutjat”, expliquen, “no pot ser refugi de la sospita policial sense fonament”.

L’escrit demana al jutge que tregui de la presó Pujol Ferrusola o, si escau, dicti “mesures menys oneroses”, per exemple, “que se li prohibeixi sortir d’Espanya o se l’obligui a comparèixer periòdicament al jutjat”.