Ascens a la muntanya negra

A la barra de l'Eth Hiru hi ha el camp base de la muntanya negra de Bossòst. L'Eth Hiru és un dels dos bars de la plaça major del segon municipi més gran (1.123 habitants) de la Vall d'Aran. L'Eth Hiru dona nom al Bossòst ficcionat de la novel·la Cazadores en la nieve, de José Luis Muñoz. Hi surt gairebé cada racó del poble: les seves verges, la caserna de la Guàrdia Civil, les bordes més remotes i els caçadors furtius que tothom coneix. A partir d'aquest llibre va sorgir la idea del festival de novel·la negra Black Mountain, celebrat per primer cop el cap de setmana del 29 d'abril a l'1 de maig. És la primera vegada que la Vall d'Aran acull un festival literari, confirma l'alcalde de Bossòst, Amador Marqués. Més que un festival, Black Mountain ha estat un simposi d'escriptors, experts i amics. Una trobada modesta que és una excepció a l'Aran.

La Vall d'Aran intenta, sobretot arran de l'esclat de la crisi, diversificar la seva economia cap a altres camins que no passin per l'estació d'esquí de Baqueira-Beret. El senderisme, la gastronomia o el patrimoni romànic són l'objectiu de promoció. La cultura, amb excepció de trobades específiques sobre l'occitanisme, havia estat oblidada a la realitat aranesa, fins que dissabte passat Alicia Giménez Bartlett va entrar a Eth Hiru. Era de nit, la parròquia del local celebrava els gols del Barça a l'Espanyol i ningú va fer cas de la guanyadora del Premi Planeta o del Nadal, entre d'altres. Giménez Bartlett va demanar una beguda i va marxar ràpid perquè el volum de la televisió era insuportable. L'escriptora havia arribat sis hores abans procedent de Vinarós, on viu. “Hi ha festivals que hi vaig per obligació promocional; a aquest hi he vingut per amistat amb el José Luis. No he vist res igual a Espanya”, diu Giménez Bartlett.

Muñoz és de Salamanca però s'estima la Vall d'Aran des dels 18 anys. Resideix a Bossòst des de fa sis anys. La idea del Black Mountain va sorgir el 2016 durant la presentació de Cazadores en la nieve (Versátil). Muñoz ho va proposar a Marqués i aquest va acceptar que l'Ajuntament hi participés sufragant l'hotel dels convidats, els àpats i aportant les instal·lacions de la trobada. Onze escriptors i una vuitantena de visitants d'arreu d'Espanya van debatre durant tres dies sobre qüestions de la novel·la negra i van visionar pel·lícules d'aquest gènere. Les taules rodones es van celebrar a la sala de plens de l'Ajuntament de Bossòst i la projecció de les pel·lícules, a la sala d'actes del veí Ajuntament de Les. Els autors van assistir en família, amb amics o fins i tot alguns admiradors que els segueixen allà on van.

Els festivals de novel·la negra estan brotant arreu, com els narcisos a la primavera d'alta muntanya. Muñoz explica que la seva inspiració ha estat el VillaNoir, festival de novel·la negra de Villanua, municipi d'Osca. Al VillaNoir, com al Black Mountain, es combina debat, cinema i música. Giménez Bartlett assegura que el certamen més similar en què ha participat és al poble de Gavoi, a Sardenya: “És un poblet perdut entre muntanyes, com Bossòst. La diferència és que allà la població es bolca en el festival i aquí, no. Aquí l'ambient és més familiar”. Alícia Estopiñán i Emili González Bou són matrimoni i escriptors a quatre mans. Les seves darreres obres són Bajo el mantel i Los perros y los cuchillos. Són habituals de trobades de literatura criminal i apunten que el festival Matarranya Negra pot tenir similituds amb la reunió de Bossòst, sobretot perquè se celebra en un entorn rural i perquè l'organització també la lidera Muñoz. Estopiñán i González Bou afegeixen que el Matarranya Negra té l'avantatge que se celebra a l'agost i té públic turístic. Muñoz admet que la primera edició del Black Mountain no ha atret la població aranesa. Giménez Bartlett trobava a faltar més promoció al carrer. Una de les raons és que la divulgació de l'esdeveniment ha anat bàsicament a càrrec de l'Ajuntament de Bossòst, mentre que el govern de la regió, el Conselh Generau d'Aran, no ha estat implicat. Marqués és un referent del socialistes aranesos i el Conselh està controlat per Convergència Democràtica Aranesa.

Marqués va dir que el Black Mountain pot servir “per canviar la imatge de l'esquí, de pijolàndia. També hi ha una realitat negra, sobretot històrica i no bucòlica, de la Vall”. Relats foscos com el de la Lis, una de les protagonistes de Cazadores en la nieve. La Lis regentava la llibreria del poble, a tocar d'Eth Hiru, fins que els Mossos van descobrir que al local s'hi emmagatzemava material robat d'urbanitzacions. La funció de quiosc i llibreria l'ha assumit el bar Las Rejas. La família propietària de Las Rejas era l'encarregada de vendre els llibres dels ponents del festival, a la plaça o en un passadís de l'ajuntament, depenent de la pluja. Tot queda en família a Black Mountain, fins i tot els crims reals.