Catalunya necessita el PP perquè Sant Jordi sigui reconegut per la Unesco

“Si aconseguim el reconeixement de la Unesco per a aquesta festa no serà gràcies als hereus polítics que van perseguir el català durant anys”, va assegurar el president Carles Puigdemont durant el seu missatge de la Diada de Sant Jordi en referència a la visita, dos dies abans, de la vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaría per donar suport al fet que la candidatura de la festa del llibre i de la rosa sigui reconeguda per la Unesco com Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El conseller Santi Vila, que va participar des de la fila 0 en aquest mateix acte després que ocupés el seu lloc el vicepresident Oriol Junqueras, va qualificar la visita de “cínica” i va dir que els catalans no es mereixen que l’Estat vingui “a moure la cua”. Ni Puigdemont ni Vila van tenir en compte que Espanya és la part signatària de la Convenció de Salvaguarda del Patrimoni de 2006 de la Unesco i l’únic interlocutor per al tràmit.

Per això, qualsevol candidatura que es presenti, tant per a Patrimoni Mundial, com Patrimoni Immaterial, ha de tenir el suport del Govern i en primera instància del Consell de Patrimoni Històric (GPH), format pel Ministeri de Cultura i els responsables de patrimoni de totes les comunitats autònomes, entre elles les set governades pel Partit Popular, que s’han de posar d’acord a quina candidatura donen suport de manera unànime.

Ho saben les entitats que promouen la candidatura: el Gremi del llibre de Catalunya, el Gremi de floristes i CaixaBank. Per això, van convidar els representants espanyols a l’acte celebrat el divendres a Caixaforum que donava el tret de sortida per aconseguir el màxim reconeixement de la diada. El que no esperaven era que, al final, hi anés la vicepresidenta que va fer que pugés el nivell de representació catalana. Durant l’acte, Patrici Tixis, president del Gremi de llibreters, va revelar que, el dia anterior, durant el lliurament del Premi Cervantes a Eduardo Mendoza, un alt càrrec del Ministeri li va dir: “Estic esperant que enviïs l’expedient per començar a moure-ho. I això em va fer entendre que hi havia interès”. La de Sant Jordi és la primera proposta avalada per una entitat bancària que s’anuncia, a més, amb totes les administracions implicades fins i tot abans d’haver redactat ni una sola línia. Des del Ministeri se li vol donar màxima prioritat, cosa que va passar amb la candidatura de les Falles de València que es va reconèixer el 2016.

Però els terminis són els terminis. La candidatura espanyola per al 2018 ja està seleccionada. Es va escollir en la reunió del GPH celebrada el mes passat, que va decidir presentar a la Unesco el 2018 les Tamboradas, rituals de tocs de tambor; una proposta que el 2014 es va quedar a tocar després que la Unesco rebutgés l’expedient per un error i el 2016 es triés presentar les Falles. Si els promotors de la candidatura s’esforcen, la candidatura espanyola seleccionada el 2018 per Espanya podria ser la de Sant Jordi que es presentaria davant l’organisme de París perquè ho valori en les seves properes reunions.

El calendari seria diferent, i sens dubte més extens, si Catalunya es declarés estat independent, deixant de dependre del Govern espanyol, però hauria de demanar primer ser acceptada com a país a la Unesco (seria el número 173, després de Timor Oriental) i ratificar totes les convencions per poder presentar candidatures pròpies que haurien d’enfrontar-se, una vegada més, amb les candidatures que es presentin des d’Espanya i la resta de països.