Els robots es posen a llegir i escriure

Imagini’s que entra a la seva llibreria de tota la vida i veu una càmera de reconeixement facial. Pensa en una càmera de seguretat, però el seu llibreter li explica que ha estat instal·lada per donar-li un millor servei en les properes visites. En tornar, al cap d’uns dies, la càmera ha reconegut la seva cara, ja que va donar permís al llibreter per incloure la seva fitxa en el seu sistema operatiu, on figura el seu historial de compra, afinitats lectores i altres dades relacionades amb les seves lectures. Després de reconeixe’l, una pantalla tàctil li destaca una relació de llibres que creu que vostè hauria de tenir en compte. Les recomanacions es basen en el comportament d’altres lectors amb les seves mateixes afinitats. La càmera haurà gravat quins llibres van tocar, quines cobertes els van sorprendre detectant les seves emocions, quines sensacions transmetia la seva cara en fullejar les pàgines i quines expressions van transmetre en comprar els llibres suggerits. Els experts en reconeixement facial indiquen que els humans transmeten més d’un 90% de les seves emocions a través de la comunicació no verbal (cara, gesticulació...).

No és ciència-ficció. Els telèfons mòbils vindran properament amb un sensor, connectat sense fils a la pell de l’usuari, que detectarà els estats d’ànim. Depenent de si s’està trist, alegre o cansat, els algoritmes de recomanació de llibreries i biblioteques que utilitzin aquestes tecnologies sensorials podran suggerir als seus clients llegir un llibre, escoltar un audiollibre o llegir una poesia, segons el seu estat d’ànim. La indústria cultural introduirà aquestes tècniques de reconeixement facial abans del que sospita, perquè són ja una realitat en altres sectors, com el farmacèutic, on s’utilitzen per prevenir infarts o vessaments cerebrals registrant l’estat anímic de les persones amb relació a la seva vida diària, dieta alimentària, estrès...

La intel·ligència artificial s’està convertint en una de les apostes digitals de les grans companyies tecnològiques amb la finalitat de gestionar el gran oceà d’informació a la Xarxa: cada dia es creen 2,5 trilions de bytes de dades. Aquesta nova frontera digital s’ha convertit en El Dorado per a empreses com Google, Amazon, Facebook i Apple (GAFA), on aniran destinats els seus desenvolupaments tecnològics dels propers anys. Facebook vol ajudar les persones cegues a veure-hi a través de la intel·ligència artificial. Per la seva banda, Apple ha adquirit la tecnologia Emotient, que detecta emocions a través del reconeixement facial. Google segueix millorant el seu algoritme, cada vegada més intel·ligent. El seu últim invent: l’eina Deep Dream, capaç de crear imatges basant-se en altres imatges.

Tecnologies com Siri o Google Now, basades en la intel·ligència artificial i el big data, ajuden a navegar d’una forma més humanitzada per la immensitat de la Xarxa. Les incursions d’algoritmes intel·ligents en la creació de continguts culturals estan donant els primers i sorprenents resultats. La plataforma de cinema i sèries de televisió Netflix analitza diàriament (un equip de 70 persones) el comportament i els gustos dels seus subscriptors per determinar-ne les pròximes recomanacions: realitzen més de 200 proves anuals per millorar l’experiència de descobriment de continguts en la seva plataforma. Una cosa semblant fan plataformes de música com Spotify o Pandora per ajudar els seus abonats a descobrir la següent cançó. Aquestes recomanacions no són sempre perfectes, però la seva evolució és impressionant. Aviat els algoritmes intel·ligents es convertiran en els grans prescriptors de continguts culturals. Els llibreters i els crítics literaris o de cinema no desapareixeran, però hauran d’aportar un altre valor afegit.

Editorials més ‘intel·ligents’

Per a les editorials, fins fa poc, les dades que podien tenir sobre el comportament dels seus llibres al mercat eren més que limitades: tot just sabien en quines llibreries estaven col·locats i quantes vendes s’havien fet de cada títol. D’això s’ha passat a conèixer el comportament dels seus lectors sobre un llibre (què ha llegit i subratllat, quines són les emocions i sensacions que transmet una lectura...), tot en temps real.

Aquests nous algoritmes van més enllà d’agregar les dades de les llistes dels més venuts, metadades de les editorials o puntuacions amb estrelles que no recullen els matisos anímics del lector. Ara mateix hi ha tecnologies basades en intel·ligència artificial, com Tekstum, Trayectory o Komilibro, que ajuden editors, llibreters i bibliotecaris a descobrir les emocions, sentiments i sensacions que una obra transmet als seus lectors, proporcionant una anàlisi científica en temps real de les opinions i ressenyes que els lectors realitzen en plataformes literàries, blogs i xarxes socials. Gràcies a aquests nous algoritmes, els professionals del món del llibre poden saber en temps real, per exemple, el temps mitjà de lectura d’un llibre, si s’ha acabat de llegir, els dies i les hores de més lectura, quins paràgrafs han estat més subratllats o com els lectors interactuen amb llibres de certs gèneres. O, per geolocalització, saber on es concentren més seguidors. O reordenar el catàleg a partir d’emocions i no per temes o gèneres com fins ara.

La majoria de les plataformes de venda de llibres per Internet estan recomanant als seus clients la lectura d’altres llibres basant-se només en la variable compra: persones que han comprat un determinat llibre també han comprat aquests altres que li poden interessar. Els lectors saben que les recomanacions basades en aquesta variable els han permès descobrir llibres i autors, però també es queixen que l’algoritme falla: la simple compra no comporta un alt grau de satisfacció de la lectura.

Per millorar-lo, la nova generació de tecnologies de recomanació que es nodreix d’afinitats reals entre llibres es convertirà en la principal prescriptora a la Xarxa. El nou concepte és el de “llibres que recomanen altres llibres”. Per als editors, aquesta nova avantguarda tecnològica significa que podran aconsellar als seus lectors altres títols del seu catàleg de forma molt més útil. Com més gran bibliodiversitat tingui una llibreria o biblioteca, més complets seran els suggeriments de lectures relacionades.

Els beneficis ho són tant per a lectors com per a professionals. Plataformes com Inkitt o Authors.me aporten als experts una visió més àmplia del comportament del mercat, així com de l’estructura, el to i l’estil dels manuscrits que reben. Amb aquesta informació, els editors poden gestionar més bé la seva immensa oferta per atendre les diferents afinitats culturals, així com elaborar estratègies de màrqueting i comercialització amb més probabilitats d’èxit en saber l’historial lector dels usuaris.

En aquesta línia, l’any passat un manuscrit redactat per un ordinador passava la primera fase d’un premi literari al Japó. El jurat es va sorprendre en assabentar-se que la història havia estat produïda per una màquina. La novel·la era d’un equip d’investigadors encapçalat per Hitoshi Matsubara, professor de la Universitat del Futur-Hakodate, i imitava l’estil de Shinichi Hoshi, reconegut per les seves obres de ciència-ficció.

Els autors del llibre Código Bestseller han identificat prop de 3.000 patrons associats amb llibres que s’han convertit en supervendes: nombre de pàgines, ritme de la trama, nombre de persones, escenes de sexe, estil d’escriptura... Basant-se en aquests patrons, el seu algoritme detecta amb un 80% d’èxit si un manuscrit pot ser un best-seller o no. Però un dels riscos d’un ús abusiu del rastreig de dades és que la futura publicació de llibres es limiti a atendre només les suposades demandes del mercat. El repte serà equilibrar veus i punts de vista.

Llibreries físiques ‘cegues’

Actualment, la majoria de les llibreries desconeixen el perfil dels qui les visiten. No saben si són àvids lectors o només busquen un regal per a algú altre. El valor afegit que aporta Internet és el coneixement directe del client i el seu comportament durant la compra, així com l’anàlisi posterior de la lectura del llibre venut. Perquè la compra d’un volum no implica que hagi agradat al lector. Un 60% dels e-books comprats no s’acaben de llegir mai i el lector en pantalla no difereix tant del de paper. Segons la plataforma Kobo, un 24% dels lectors descobreixen la seva lectura següent a través d’un algoritme.

De quina manera un bon llibreter o bibliotecari recomanarà un llibre si desconeix el grau de satisfacció de la lectura anterior? Els futurs algoritmes de llibres basats en la intel·ligència artificial els permetran recomanar de forma molt personalitzada, perquè aquestes noves tecnologies analitzen si s’ha llegit un llibre fins al final o no, quins capítols s’han saltat o si es torna a llegir un determinat autor cada any. També podran analitzar què s’ha subratllat i anotat, així com quines parts del llibre (personatges, trama, etc.) s’han compartit amb altres lectors en un club de lectura online o en una xarxa social. Aquestes dades sobre el comportament i el grau de satisfacció reals del lector es convertiran en el principal actiu de les llibreries i biblioteques en la nova era digital.

Espais culturals més intel·ligents

La intel·ligència artificial, la realitat virtual i el big data tindran també un gran impacte en la forma en què es descobriran llibres de paper en espais físics. Afortunadament, el concepte de llibreria i biblioteca al segle XXI va més enllà del mateix espai físic. Una marquesina d’autobús o un fanal es poden convertir en una llibreria o biblioteca online. Qualsevol d’aquests llocs servirà perquè s’hi puguin col·locar sensors intel·ligents que ofereixin als lectors continguts rellevants per a ells, ja que han estat geocontextualitzats gràcies al mòbil. Cada vegada hi ha més llibreries i biblioteques que incorporen tecnologies de proximitat, com beacons o sensors NFC (dispositius de connexió bluetooth per comunicar amb mòbils), per enriquir l’experiència de compra de llibres de paper.

En aquest context d’integració del món físic i online, els anomenats bots (programa informàtic que imita un humà) també ajudaran. La pàgina de HarperCollins té ja un bot encarregat de les recomanacions: és BookGenie, que pregunta a l’usuari si vol que li recomani un llibre o saber res d’algun autor. En el cas de demanar alguna recomanació, el bot pregunta quina ha estat l’última lectura. A partir d’això, inicia les recomanacions. Els mòbils tindran tot tipus d’apps basades en chatbot (robot capaç de simular converses amb una persona) que resulta</CF>ran molt útils per respondre preguntes sobre llibres que es busquen. L’evolució tecnològica d’aquests bots serà la implementació de programes de processament del llenguatge natural, que inclouen les emocions, el nostre estat anímic, el doble sentit del llenguatge... També serà molt comú veure a les llibreries i biblioteques robots que assumiran tota mena de tasques. Ja hi ha robots d’aspecte humanoide, com Pepper, disposats a resoldre dubtes i facilitar les compres als clients en una llibreria o botiga d’un museu.

Es diu que estem davant l’última generació on l’humà serà més intel·ligent que les màquines. I això tindrà el seu impacte en el mercat laboral: els informes més tranquil·litzadors (Cognizant) indiquen que la intel·ligència artificial destruirà un 12% dels llocs de treball actuals, però en crearà un 13% de nous. L’edició no quedarà aliena a aquestes proporcions.

En qualsevol cas, un món amb cotxes sense conductors, cases intel·ligents, sensors que analitzen el son i l’exercici, robots en hospitals i fins en museus i teatres... s’ha de suposar que el món del llibre seguirà sent igual?

 Javier Celaya és soci fundador de Dosdoce.com