Dolç abisme quotidià
'La vegetariana' comparteix codi genètic amb les pintures de Francis Bacon o amb pel·lícules de Takeshi Kitano
La vegetariana
Han Kang
Traducció de Mihwa Jo i R. Blancafort / Sunme Yoon
Rata
238 pàgs. 19,50 euros
La tradició artística i decorativa oriental —en especial la japonesa, que va tenir en Junichiro Tanizaki un dels seus teòrics fonamentals, amb el seu clàssic assaig Elogi de l’ombra— sempre ha entès els extrems no com entitats confrontades o en tensió, sinó com miralls o extensions l’una de l’altra, les quals estableixen un diàleg i unes correspondències en funció de les quals queden definides. La novel·la La vegetariana—guanyadora, contra tot pronòstic, del Man Booker Prize Internacional 2016— és una de les expressions literàries recents on aquesta idea mil·lenària es concentra de manera més radical, impactant i suggeridora.
La sud-coreana Han Kang il·lumina i enfosqueix al mateix temps la figura d’una dona sense atributs, la Yeonghye, epítom de la normalitat fins que un dia pren una decisió que la convertirà a la fi en subjecte actiu i canviarà violentament les vides de tots aquells que l’envolten. Impel·lida per uns somnis descrits amb un lirisme tèrbol, Yeonghye renuncia a menjar carn per sempre més i, a partir d’aquest moment, porta fins a l’extrem la seva desconnexió de la societat, la família i els assumptes terrenals. El fascinant enigma que suposa la protagonista per al lector queda intel·ligentment reforçat per la decisió de la seva creadora de lliurar la veu narrativa a tres personatges, que tampoc acaben de desxifrar-la mai del tot, en cadascuna de les tres parts de l’obra: el marit, el cunyat i la germana gran.
El trasbals emocional que procura el seu fil argumental mínim va acompanyat en tot moment d’una fragilitat que colpeix amb idèntica potència; els moments d’angoixa que encongeixen el cor del lector van cedint el pas a escenes de gran tendresa o a preguntes senzilles de profunda càrrega existencial que enlairen. No apta per a pusil·lànimes i capaç de recompensar la incomoditat amb una sensibilitat joiosa, La vegetariana és una història extremadament física, tant per la seva aproximació brutal al cos humà com a la naturalesa, però al mateix temps íntima i pertorbadora des d’un punt de vista psicològic. Comparteix codi genètic amb les pintures de Francis Bacon o amb pel·lícules com Flores de fuego de Takeshi Kitano a l’hora de seduir combinant la foscor dels nostres abismes amb una bellesa convulsa i elusiva.
Tres raons per recomanar-lo
- La novel·la va resultar la guanyadora inesperada del Man Booker Prize Internacional, el premi més prestigiós de la Gran Bretanya, per davant de grans noms.
- Impossible quedar indiferent davant el que explica: argument, to i recursos estilístics fan que la narració acabi colpejant el lector per totes bandes.
- L'obra de Hang Kang obre una escletxa a unes lletres clarament a l'alça, però de les quals els lectors d'aquestes latituds sabem (i rebem) ben poc.
Entre les preguntes punyents que hi llança Kang, a banda de les més òbvies com el misteri que sempre som per l’altre, hi ha els límits de la llibertat personal i de la creació artística. Tot i que l’autora defuig de parlar de paral·lelismes amb el seu país, qui hagi viatjat a Corea del Sud i assistit a la seva societat patriarcal i masclista no pot deixar d’entendre el llibre com un crit de ràbia, i és que entre els personatges femenins s’hi troba una resistència fortíssima a quedar atrapades en la submissió i el buit disposat per pares i marits. I, per descomptat, el llibre conté elements subtils que als occidentals forçosament se’ns escapen i que li donen un plus d’intriga i poesia.
Manual de exilio
Velibor Colic
Traducció de Laura Salas
Periférica
240 pàgines. 18,40 euros.
Dos anys després de desertar de l’exèrcit bosnià i arribar a França com a refugiat polític, amb la ment plena de traumes i sense parlar l’idioma, Colic publicava en un petit segell (i en francès!) un breu i colpidor primer llibre dedicat a la barbàrie, Los bosnios. Aquí novel·la com va ser la seva adaptació al nou país, començar de nou sense poder desempellegar-se de l’alè dels morts, escriure per trobar un sentit a tot, reunir-se amb altres expatriats per compartir històries de por i somnis de futur… El subtítol del llibre, Cómo aprobar su exilio en treinta y cinco lecciones, avança que l’humor esdevindrà essencial per al narrador de cara a combatre el dol, però per al lector encara serà més important entendre el valor d’una vida normal gràcies al seu testimoni: “Caminar sobre un parqué nuevo, sin mirar dónde pones los pies (…) Tener un buzón y un timbre en la puerta”.
La casa del álamo
Kazumi Yumoto
Traducció de Rumi Sato
Nocturna Ediciones
181 pàgines. 14,50 euros
Un record és allò que t’escalfa el cos i que al mateix temps t’esquinça per dins amb violència”, escrivia Haruki Murakami a Kafka a la platja. La seva compatriota Kazumi Yumoto, amb quasi tota la seva obra portada al cinema, sembla haver agafat aquesta màxima com a principi rector d’una novel·la delicada, minimalista i etèria, que pot enamorar tots els que aprecien la filmografia de Yasujiro Ozu o Hirokazu Koreeda per la seva capacitat d’arribar amb naturalitat i concisió als racons més amagats del cor humà. La notícia de la mort de la dona que li va llogar a ella i la seva mare un apartament en un moment de pena i confusió porta la protagonista a un viatge al passat, quan el descobriment de l’amistat, la hipersensibilitat envers la naturalesa i la creença en la possibilitat d’enviar cartes als morts van dotar el món i la vida de significats mai recuperats.
Una dolça cançó / Una dulce canción
Leïla Slimani
Traduccions de L. A. Baulenas / Malika Embarek
Bromera / Cabaret Voltaire
184 / 288 pàg. 19,95 euros
Sacsejar la consciència del respectable i mantenir la trama tibant, ser capaç de crear angoixa tot i que el desenllaç tràgic s’anuncia des de la primera frase —literalment: “El nadó va morir”—, portar a comprendre els monstres més obvis, i convertir en monstres els subjectes aparentment menys sospitosos, sotmetre els prejudicis a un tercer grau, donar un gir pervers al que s’entén per domestic noir… Són virtuts del darrer premi Goncourt, que la periodista d’origen marroquí Leïla Slimani s’ha endut amb la seva segona novel·la, on la vida d’una família de classe mitjana de París entrarà en ebullició amb l’arribada d’una mainadera que sembla un àngel, però hi amaga un dimoni (o revel.la els de la resta). Esgarrifa com Stephen King i atia pensaments incòmodes com un film de Michael Haneke.
La lliçó d'alemany / Lección de alemán
Siegfried Lenz
Traduccions de Joan Ferrerons / Ernesto Calabuig
Club Editor / Impedimenta
493 / 496 pàg. 24,95 euros
Clàssic”, “obra mestra”, “portentosa”… han esdevingut clixés en la crítica literària per culpa del seu ús indiscriminat, però quan un es troba amb llibres superlatius com aquest, cal penjar-li tots del coll. Comparada amb El tambor... de Günter Grass pel seu pes dins les lletres alemanyes de postguerra, lloada amb un entusiasme ferotge per Claudio Magris i Amoz Oz i citada com a referent per les reflexions futures de Sebald i Jelinek, l’obra furga en els microclimes que van fer possible el nazisme a través del xoc entre un pintor i un policia, antics amics d’infància, en un poblet del nord d’Alemanya. L’episodi és evocat una dècada després amb tocs d’humor i preciosisme en la descripció del paisatge pel fill del segon, internat en un correccional per a joves inadaptats.
El simpatitzant / El simpatizante
Viet Thanh Nguyen
Traduccions de Mercè Santaulària / Javier Calvo
Empúries / Seix Barral
464 / 480 pàgs. 22 euros
La visió més enginyosa i divertida de la guerra del Vietnam d’ençà la televisiva Mash (si bé des de l’altra banda), i alhora una reformulació molt actual del thriller d’espies on l’entreteniment irònic i pop es dona la mà amb la reflexió sobre qüestions històriques i d’identitat (The Americans). Premi Pulitzer 2016, el debut en la novel·la de Viet Thanh Nguyen arrenca al Saigon a punt de caure en mans dels comunistes del nord el 1976. Un general de l’exèrcit prepara la fuga cap a Los Angeles amb l’ajut del seu fidel capità, un bastard de mare vietnamita i missing pare francès que es va formar a una universitat americana i que ningú sap que hi amaga un agent doble al servei del Viet Cong. La seva història, amb aventures, dubtes morals, riscos i romanticisme, és una confessió embriagadora.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
