“El taxi era una aposta segura, ara ja no”

Un de tants supermercats de Barcelona regentats per pakistanesos era propietat de Sheraz Syed quan, per culpa de la crisi, va haver de tancar sense tenir un pla alternatiu. Era el 2012, feia vuit anys que era a Espanya i, amb el seu bon anglès i un castellà més que decent, va decidir provar sort en el taxi. “Abans era una aposta segura, ara no es pot dir el mateix”, lamenta Syed, pensant en el conflicte que el sector té obert amb aplicacions mòbils com Uber o Cabify, que segons els taxistes els fan competència deslleial i minven les expectatives de futur dels tradicionals conductors de cotxes negres i grocs.

Aquesta problemàtica ha unit els taxistes en un front comú contra el que consideren intrusisme laboral, mentre que històricament regnava la divisió segons els diferents interessos del sector. Aquesta circumstància, explica Syed, constitueix una nova oportunitat per als taxistes estrangers d'integrar-se. En només quatre mesos, la ciutat de Barcelona ha viscut dues grans manifestacions, i en aquestes destacaven les associacions de taxistes estrangers, que han sabut mobilitzar els seus integrants i alinear-los junt amb els conductors que, anys enrere, els consideraven una amenaça. A l'àrea de Barcelona, segons les dades de l’Institut Metropolità del Taxi, hi ha 13.255 taxistes, dels quals 2.909 són estrangers, una proporció que va en augment cada any que passa.

Entre ells, la comunitat més gran és la dels pakistanesos, que ja representa un 36% dels taxistes nascuts fora d’Espanya. La seva associació, PakTaxi, va néixer el 2008 per donar suport a un grup que no ha parat de créixer, pakistanesos que es van endeutar per comprar una llicència o que treballen com a assalariats normalment en el torn de nit. En aquell moment, la missió principal de PakTaxi era fer front, amb cursos i programes, a les crítiques que rebien els conductors que no parlaven bé el castellà. Ara l'objectiu és més ampli, tot i que també serveix per a la integració: “Estem defensant el sector, perquè nosaltres patim l'arribada de les noves aplicacions igual que els altres taxistes”, explica Iftikhar Ahmed, taxista des del 2011 i secretari de l'associació.

Els taxistes reivindiquen que les institucions controlin els conductors de les aplicacions de mòbil com Uber o Cabify perquè no facin competència deslleial. Aquestes apps es basen en l'ús de les anomenades llicències VTC, els permisos per conduir un cotxe que, tradicionalment, el client reservava amb antelació. Aquest servei, més destinat al luxe o als trasllats de personalitats, no representava un perill per als taxistes, però ara, amb la immediatesa del mòbil, creuen que aquests conductors estan captant clients pel carrer, cosa que només podien fer els xofers de taxi.

Tot i que amenacen amb més aturades i protestes en els propers mesos si la situació va a pitjor, els portaveus del sector ja han aconseguit el suport exprés en un comunicat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i de les institucions metropolitanes, i han creat un protocol d'actuació contra l'intrusisme que en poques setmanes veurà la llum. No obstant això, prop de 3.000 llicències VTC estan pendents d'una sentència del Tribunal Suprem i, si es concedeixen, se sobrepassaria la proporció d'una llicència de VTC per cada 30 llicències de taxi que marca la llei de Transport.

“Abans tenia sentit invertir en llicències, la gent venia els seus terrenys al Pakistan o fins les joies familiars, però ara, per què hem de fer aquesta inversió si hi ha 3.000 llicències VTC noves?”, lamenta Syed. En l'última manifestació, a mitjan març, acompanyant els sindicats tradicionals i Elite, la nova associació que, no sense polèmiques per les formes d'alguns integrants, lidera les reivindicacions, hi havia els pakistanesos de PakTaxi, però també els marroquins d’Anget i els llatins de Taxistas Latinos Unidos.

Aquesta última associació es va crear expressament per a aquestes reivindicacions, i els seus impulsors, Bladimir Botero, Guillermo Quintero i Giovanni López, tots colombians amb prop d'una dècada en el taxi, expliquen que és la seva manera de ser “part activa en una lluita comuna”. En això coincideix Carlos Fernández, del Sindicat del Taxi de Catalunya, que explica que “s'està fent una gran feina conjuntament” amb les agrupacions d'estrangers: “Ells ens ajuden, i nosaltres a ells també, perquè estem davant un tema molt complex, ja que hi ha moltes institucions implicades i totes tenen competències sobre una part del problema”, afegeix.

Les protestes han aixecat crítiques per part d'alguns sectors de la societat, especialment perquè, segons Quintero, “hi ha la percepció que el taxi no està al dia amb les tecnologies”, cosa que considera que no és certa: “Els taxistes ja treballem amb aplicacions com MyTaxi o Hailo o NTaxi”. Més crítiques els arriben per la violència amb la qual alguns taxistes han tractat els cotxes i conductors pirata. “Hi ha gent que està molt cremada, però no solucionarem res amb violència”, diu Botero. Els conductors VTC, per la seva banda, es mostren en contra de les pràctiques d'intrusisme, però defensen el seu servei i al·leguen que treballen segons el que permet la seva llicència. Davant la possibilitat de passar-se a l'altre costat i intentar llaurar-se un futur com a conductor VTC, López és taxatiu: “Nosaltres ja vam prendre partit en el seu moment, quan vam decidir que en el taxi hi havia el nostre futur, ara ho defensarem”.