Les potències internacionals tanquen la porta a la Generalitat

La Generalitat ha estat rebuda públicament els darrers cinc anys amb successius cops de porta per part de les grans potències internacionals. Si a nivell parlamentari a Europa ha recollit suports, sobretot entre partits nacionalistes –flamencs, escocesos, irlandesos o finlandesos–, l'estratègia per convèncer governs ha anat apuntant-se derrotes. D'Angela Merkel a Barack Obama, la desobediència a la legalitat espanyola és el punt més criticat del full de ruta sobiranista. El darrer exemple ha estat el comunicat aquesta setmana de l'ambaixada dels Estats Units a Madrid. La Generalitat insisteix que no espera suports fins que no es proclami la independència i que el seu principal objectiu és situar el conflicte a l'agenda internacional.

José Manuel Durao Barroso va donar al govern d'Artur Mas la primera dutxa freda a l'escena internacional. Barroso, com a president de la Comissió Europea, va assegurar al novembre del 2012, dues setmanes abans de les eleccions que Mas va avançar a Catalunya, que en cas d'independència el nou Estat sortiria de la Unió Europea (UE). La Generalitat reitera des d'aleshores que la UE no es pot permetre perdre un motor econòmic com Catalunya. Les paraules de Barroso van arribar precedides per la primera rectificació sobre aquest afer per part d'un alt dirigent europeu. La llavors vicepresidenta de la Comissió, Viviane Reding, va afirmar a l'octubre que “cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la UE si s'independitza”. Pocs dies després, Reding va publicar una carta corregint les seves valoracions per donar suport a l'executiu espanyol. La rectificació més rellevant és la que ha protagonitzat aquest mes d'abril François Fillon, exprimer ministre francès i candidat a la presidència. Fillon es va mostrar partidari de que Catalunya celebrés un referèndum d'autodeterminació. El seu equip de campanya va corregir l'endemà les seves paraules amb un breu comunicat en què precisava que “pel que fa a Espanya, el dret d'autodeterminació no està reconegut per la Constitució. I és evident que tot referèndum eventual hauria de celebrar-se en un marc constitucional”.

Barroso va rebutjar al setembre del 2013 rebre Mas a Brussel·les. El seu successor, Jean-Claude Juncker, va prendre la mateixa decisió amb Carles Puigdemont el maig del 2016. Juncker només ha destacat públicament per incidir que la qüestió catalana “és un assumpte intern d'Espanya”. Un comunicat del 2015 en nom de Juncker, que s'expressava en aquesta termes, va ser tergiversat en la seva versió en castellà interpretant que el president de la Comissió criticava el Parlament català. Una portaveu de Juncker va haver de desmentir-ho.

Les dues principals potències d'Europa, Alemanya i França, han estat explícites sobre la qüestió i en termes similars. El president francès, François Hollande, va dir el 2013 que “Catalunya és una regió d'Espanya, per tant és un tema intern d'Espanya i competència de la seva sobirania exclusivament”. El 2014 va insistir Hollande que “aquest és un assumpte que té a veure amb la sobirania espanyola i és Espanya qui ha d'abordar aquesta qüestió i no França. Nosaltres volem una Espanya forta, estable i aliada de França”. Merkel, la canceller alemanya, va apuntar respecte a Catalunya, en el context de la cimera hispano-alemanya del setembre del 2015 a Berlín, que “cal respectar, garantir la sobirania nacional i la integritat territorial dels Estats”.

La croada diplomàtica de la Generalitat ha estat especialment insistent al Regne Unit i als Estats Units. Malgrat això, l'exprimer primer ministre britànic David Cameron va assegurar el 2015, un any abans de la seva derrota al referèndum del Brexit: “Espanya, com el Regne Unit, estem millor junts, som més forts, més pròspers, hem de seguir junts. No hi ha dues situacions iguales però crec que és molt important, com ha dit el president [Rajoy], que davant qualsevol situació és molt important que els països, els governs i els seus presidents, i també aquells que vulguin seguir camins diferents, compleixin amb l'imperi de la llei”. Cameron va insistir amb el debat sobre la permanència de Catalunya a la UE: “Si una part d'un Estat declara la secessió, ja no forma part de la UE i ha de començar a la cua darrere d'altres països candidats”. L'expresident dels EUA Barack Obama va dir el 2015 en una entrevista amb el rei Felip VI que el seu país “està profundament compromès amb una Espanya forta i unida”. L'exministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo va recalcar aleshores la importància d'aquestes paraules. Margallo va explicar el març passat, sobre els posicionaments institucionals de suport al Govern espanyol, que “ningú sap l'esforç que ha costat això i els favors que devem a una quantitat de gent per aconseguir que fessin aquestes declaracions”.