El franquisme no només es relata amb el No-Do

Hermann Bonnín escenifica l'atmosfera de la Catalunya dels anys seixanta amb 'Diumenge', de Joan Brossa

Àngels Bassas i Abel Folk a 'Diumenge'.
Àngels Bassas i Abel Folk a 'Diumenge'.

“Amb la mà esquerra estreny el seu punyal / Funest feixista càlcul ple de merda / Avança sota el pal·li el General”. Per al poeta i dramaturg Joan Brossa retratar l'atmosfera de la Catalunya franquista dels anys seixanta no només era qüestió d'escriure aquests versos. També ho era fer-ho a través d'històries quotidianes, del dia a dia, com la d'un diumenge feixuc, calorós, d'un matrimoni de la burgesia catalana que estiueja a la Costa Brava. El poeta creava personatges aparentment ordinaris, que fugien de la rutina per entrar “en una terra de meravelles” mentre el No-Do ressonava des d'un televisor en blanc i negre. Aquests personatges, retratats a l'obra Diumenge (1964), de Joan Brossa, prendran vida en forma d'actors a partir del proper 19 d'abril a Barcelona. L'encarregat de fer-ho serà el director de teatre Hermann Bonnín. I que ho faci aquest any no és casualitat: 2017 és l'any Joan Brossa, el poeta “amant de Wagner i del flamenc”, en paraules del director de teatre.

“El repte és escenificar el seu món, la seva poesia, la d'uns personatges que es mouen en un món poètic i surrealista a través de la sàtira”, va dir el director el mateix dia que es complien 20 anys de la inauguració de l'antic teatre Espai Brossa, al centre de Barcelona. El lloc per presentar l'obra va ser el bar Upiaywasi, un local a un pas de l'antic teatre, entre companys i amics.

L'obra que Bonnín escenificarà relata la vida d'una parella de classe mitjana aburgesada que cada diumenge, a causa de l'avorriment, conviden a casa un amic que s'encarrega d'equilibrar la relació entre la dona i el marit. “És un tipus de matrimoni que es veu molt en l'actualitat, dels que es parlen molt malament i s'insulten, però no poden estar l'un sense l'altre”, va apuntar el director. Però encara que es tracti d'una trama “tradicional”, com descriu Bonnín, Brossa “aconsegueix crear el seu propi món”.

“La història sintetitzada sembla senzilla, però és brossiana i, per tant, complicada d'escenificar”, va explicar el director. Els actors encarregats de donar vida als personatges seran Àngels Bassas, Àlex Casasnovas i Abel Folk. Tots tres van assenyalar la dificultat que implicava adaptar en escena l'obra de Brossa. “Soc aquí per una qüestió de confiança, perquè quan Hermann Bonnín em va passar el text no vaig entendre res. Vaig acceptar el repte perquè ja hi havia treballat abans”, va dir Àlex Casasnovas. “Coincideixo amb l'Àlex en què no vaig entendre res. Brossa tenia la característica de fer escenes més que històries. Nosaltres hem fet la feina de lligar-les entre si”, va afegir Folk. Bonnín va explicar que per aquest motiu l'obra “s'ha de llegir com si fos un poema”. A banda de ser un dels pocs escriptors que no escrivia per a tots els públics: “Estem acostumats a fer art per a gent que no té cap coneixement previ. Brossa no es va resignar mai a escriure per a tothom”, va explicar.

Sobre la firma

Carlos Garfella

Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Normas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS