_
_
_
_
_

Cinc propostes per connectar amb la natura

Un llibre llança un bon grapat d'idees per viure tot l’any sotmès al dictat de la terra

Mar Rocabert Maltas

No és estrany que el llibre Naturaleza 365 comenci amb una cita de Henry David Thoreau, l’home que fa més de 150 anys ja reivindicava el retorn a la natura. Ell va passar dos anys vivint en una cabana que es va construir ell mateix enmig del bosc davant de l’estany de Walden a Massachussets, i va relatar les seves vivències a Walden (1854), que ha esdevingut un clàssic que defensa la vida lliure i salvatge, davant les imposicions de la societat. Les propostes de Naturaleza 365, d'Ana Carlile i editat per Gustavo Gili, no són tan radicals, però us ajudaran a connectar amb la natura i viure més intensament les estacions de l’any. Aquí en recopilem cinc.

'Naturaleza 365' explica com reconnectar amb la natura.
'Naturaleza 365' explica com reconnectar amb la natura.joan sánchez

Crea el teu hort

El llibre està dividit en les quatre estacions de l'any i comença amb la primavera, una època en què la natura ens crida especialment, perquè la floració converteix els camps i boscos en llocs esplèndids, i el solet ens anima a sortir. És un bon moment per anar a caminar, fer corones de flors silvestres, contemplar l’alba o enfilar-se als arbres, però també per crear el propi hort. Si disposes d'un tros de terra, no tens excusa, però si vius en un pis ho pots fer en una jardinera a la finestra o al balcó.

Fabrica esprais i aerosols perfumats

La natura és la perfumeria per antonomàsia. Només necessitaràs un bol, aigua, pètals i una olla per fer-te la teva pròpia aigua perfumada. La rosa, suau i purificadora, i l’espígol, de propietats calmants, són les flors més utilitzades tradicionalment, però hi ha moltes altres flors i herbes que es poden combinar amb aigua per crear esprais i aerosols. Els pètals es deixen en remull 24 hores, després es bull la mescla i pots colar-la en una ampolla de vidre reciclat, de perfum o esprai. A la nevera, es mantindrà fresca.

Surt a buscar argila

En lloc d’anar a una botiga a comprar fang, surt a la natura a buscar argila. L’argila es troba a prop de llacs, rius o rierols, sobretot a les zones baixes i als marges. Quan està seca, pot semblar terra o roca, quan està humida, sembla fang. Si està neta i té bona plasticitat, la podràs utilitzar sense fer res, però si no, s’ha d’estirar bé i deixar-la assecar, per després trencar-la en trossos ben petits i barrejar-la amb aigua fins a aconseguir una massa líquida, i deixar-la reposar. Cal tamisar-la fins que arribi a tenir la consistència del fang. Quan ja està a punt, és el moment de crear.

Recull males herbes comestibles

Les males herbes, dites així perquè creixen sense que les plantin i es propaguen amb facilitat, són un maldecap per als que tenen un jardí o un hort. Però n’hi ha que no són tan dolentes com el seu nom indica i fins i tot es poden menjar. És important no agafar-les de llocs que han estat fumigats i saber que no es poden menjar totes les parts. Créixens, dent de lleó, fonoll, ortigues o malves són algunes de les més conegudes. Però sempre és millor consultar-ho amb algun expert en la matèria abans d’ingerir una mala herba de veritat.

Fes tints vegetals

Abans que existissin els tints sintètics, la natura ja donava color a la nostra vida. Fa milers d’anys que els humans elaboren tints a partir de plantes i el procés d’extracció dels pigments i la seva aplicació per tenyir llana, cotó i seda no han canviat gaire. Per exemple, el groc el pots treure de la calèndula, el dent de lleó o el narcís; el blau, de la col llombarda, els nabius o les móres; el rosa, de les maduixes, les cireres o les roses, o el verd, dels espinacs o les ortigues. Has de tallar el material sec a trossos petits i posar-los en remull una nit. L’endemà posar la mescla a bullir fins que obtinguis el color que més t’agradi.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_