Els Estats Units ataquen Síria en resposta al bombardeig amb armes químiques

Els Estats Units han llançat aquest dijous a la nit un atac per sorpresa contra el règim sirià. 59 míssils Tomahawk han caigut al camp aeri de Xairat (Homs) en represàlia pel bombardeig d'armes químiques que dimarts va acabar amb 86 morts, 30 dels quals eren nens. L'Exèrcit siri assegura que, de moment, l'ofensiva nord-americana ha provocat sis morts.

La decisió d'obrir foc contra les tropes de Baixar Al-Assad, una opció rebutjada fins fa pocs dies pel president Donald Trump, suposa un gir radical en la política de Washington a Síria i obre una possible via de conflicte amb Moscou, principal valedor del règim. Però també llança un advertiment a l'Iran i Corea del Nord: els Estats Units, amb Trump al capdavant, estan disposada a disparar contra qui creui les seves línies vermelles.

Trump ha fet de la imprevisibilitat una arma. Durant anys va rebutjar qualsevol atac a Al-Assad. “No hi guanyem gens i només ens passaran coses dolentes!”, va arribar a tuitejar el 2013 quan Barack Obama sospesava una acció militar a Síria després de l'atac químic que va acabar amb la vida de 1.400 civils. I aquesta mateixa setmana, la seva Administració insistia a evitar el xoc amb el règim. “Cadascú escull les seves batalles; en aquest cas la nostra prioritat ja no és asseure'ns i expulsar Al-Assad”, va dir l'ambaixadora davant de l'ONU, Nikki Haley.

Monolítica i reiterada, res semblava que pogués canviar aquesta estratègia fins que dimarts l'horror va trucar a les portes de la Casa Blanca. El bestial atac llançat per avions sirians contra població civil a Khan Xeikhun va colpejar el president. Les imatges dels nens fulminats pel gas tòxic el van portar, va confessar, a canviar la seva actitud envers Al-Assad. “Ha creuat moltes línies vermelles”, va proclamar.

Sense avís al Congrés, a les 20.40 de Washington, tan sols una hora després de sopar amb el president xinès a la seva mansió tropical de Mar-a–Lago, Trump ha donat l'ordre de disparar. Des dels destructors USS Porter i l'USS Ross, en aigües del Mediterrani oriental, els míssils Tomahawk han sortit rumb a la base aèria de Xairat. Els projectils han impactat en hangars, magatzems de combustible i armes, sistemes de defensa aeris i radars. La destrucció ha estat gairebé completa. Almenys quatre soldats sirians han mort.

L'objectiu ha estat escollit perquè és la pista des d'on es van enlairar els avions que van causar la matança de Khan Xeikhun. El Pentàgon ha assegurat que “s'han adoptat mesures extraordinàries per evitar baixes civils” i “rebaixar al mínim els riscos del personal del camp aeri”. Amb aquest objectiu, Rússia, amb soldats a la base, va ser alertada abans de la intervenció.

Després de fer-se públic l'atac, el president dels Estats Units ha adreçat un missatge a la nació. En un to emotiu, ha responsabilitzat directament el “dictador”: “Utilitzant gas mortal, Al-Assad va matar homes, dones i nens indefensos. Va ser una mort lenta i brutal. Fins i tot va haver-hi nadons que van ser assassinats cruelment en aquest atac bàrbar. Cap fill de Déu ha de patir un horror com aquest”.

En la seva intervenció, Trump ha alertat que no consentirà l’ús d'armes químiques, però ha anat més enllà i ha marcat les directrius de la seva futura política a Síria. Després de carregar-se d'una tacada la vacil·lant línia seguida per Obama en el conflicte, ha afirmat: “Anys d'intents per canviar la conducta d’Al-Assad han fallat dràsticament. En conseqüència, la crisi dels refugiats s'ha intensificat i la regió segueix desestabilitzada i amenaçant els Estats Units i els seus aliats”. Per concloure, ha fet una crida a les “nacions civilitzades” per posar fi al terrorisme i a la "carnisseria a Síria".

Aquesta invocació ha estat entesa per alguns analistes com un pas previ a una coalició internacional per intervenir en el país. Després de sis anys de guerra, 320.000 morts i 10 milions de desplaçats, una acció conjunta representa un anhel tan compartit com temut. Síria és un polvorí on qualsevol pas en fals pot comportar conseqüències imprevisibles.