_
_
_
_
_
ENTREVISTA JOAN CAYLÀ

“La tuberculosi és un gran marcador de desigualtats”

L'epidemiòleg celebra els 30 anys del seu programa de detecció a Barcelona amb el mínim històric d'incidència a la ciutat

Jessica Mouzo
El doctor Joan Caylà, al seu despatx de l'Agència de Salut Pública de Barcelona
El doctor Joan Caylà, al seu despatx de l'Agència de Salut Pública de BarcelonaMassimiliano Minocri

A poc a poc i bona lletra. Així les gasten a Barcelona per combatre la tuberculosi. Un exèrcit d'agents de salut pública vigila des de la trinxera per detectar els casos al més aviat possible, entra fins a la cuina per comprovar que els malalts es prenguin la medicació i inspecciona l'entorn perquè no s'escapi cap ressagot. El programa específic de control i detecció de la tuberculosi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) compleix 30 anys celebrant el seu mínim històric d'incidència, amb 16,5 casos per 100.000 habitants.

Encara estan lluny de les xifres que té l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per entrar en fase de preeliminació (menys de 10 casos per cada 100.000 habitants) però van en el bon camí. La clau de l'èxit, diu el doctor Joan Caylà, artífex del programa i cap del servei d'epidemiologia de l'ASPB, és "mantenir" el que s'ha aconseguit. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), és la malaltia infecciosa que genera més morts, per sobre del VIH.

Más información
El mapa de la tuberculosi oculta
Un brot de tuberculosi en el CIE obliga a fer proves a 195 persones
La falta d'inversió en tuberculosi alenteix la seva erradicació

Pregunta. Segueix sent la malaltia oblidada, de pobres?

Resposta. És una malaltia que sona malament i està oblidada per polítics i per gent que treballa en aquests temes. La gent es pensa que és una malaltia que ja no existeix, com del passat, i a part d'oblidada és estigmatitzant: alguns pacients eviten dir que van tenir tuberculosis i diuen que han tingut "una taca al pulmó".

P. Falta atenció política?

R. A Espanya es va aprovar el 2007 el pla de prevenció i no s'ha engegat. De vegades no és una qüestió de posar diners, sinó d'organització. La recepta de l'OMS és el compromís polític.

P. Per què Catalunya i Galícia són les comunitats que registren les taxes més altes?

R. Segurament perquè es vigila més. El problema d'algunes comunitats autònomes és el subregistre, que en un hospital es detecti algun cas de tuberculosi però no es notifica a Salut Pública. S'han vist subregistres del 30%.

P. Barcelona va registrar la seva taxa de tuberculosi més baixa però encara està lluny de la taxa que marca l'OMS per iniciar la fase de preeliminació. Per què es resisteix?

R. És una malaltia molt insidiosa, que costa molt controlar. Si un programa funciona bé, cal esperar un declivi any rere any d'un 10%. La tuberculosi té un tractament de sis mesos i cal complir-lo. Un hàndicap que veiem és que hi ha pacients que no acaben el tractament i no es guareixen.

P. Quina és la clau de l'èxit del seu programa, que ha aconseguit fer baixar la taxa un 67% en 20 anys?

R. El pilar bàsic és tenir infermeres de salut pública, que segueixin el pacient per veure si és adherent i estudiar els seus contactes. També impulsar estudis d'investigació i tenir agents comunitaris, que ens ajuden a fer la traducció i treballen com a mediadors culturals amb els immigrants.

La tuberculosi, en xifres

La més mortal. És la malaltia infecciosa que ha causat més morts, per davant fins i tot del VIH. Està entre les 10 primeres causes de defunció al món.

Països en vies de desenvolupament. El 95% de les defuncions es concentren en aquests països.

Infradiagnóstico. A Espanya s'estima que hi ha unes 100.000 infeccions noves a l'any, però el 80% dels casos no es diagnostiquen mai.

Infectats. Una de cada quatre persones està infectada encara que no desenvolupi la malaltia. Tenen un 10% de desenvolupar tuberculosi al llarg de la seva vida.

Multirresistencias. Unes 480.000 persones van desenvolupar tuberculosis multirresistente en 2015 al món.

Curació. La taxa d'èxit del tractament va ser del 83% en 2014. S'estima que entre el 2000 i 2015 es van salvar 49 milions de vida gràcies al diagnòstic i tractament.

P. Ciutat Vella és el que té la taxa més alta. La precarietat social segueix sent el determinant més evident?

R. La tuberculosi és un gran marcador de desigualtats socials. A escala mundial, els països més pobres tenen molta més tuberculosi. I a les ciutats europees també és una constant que els barris més rics tenen menys casos que els més pobres.

P. Quins altres factors de risc existeixen?

R. El tabaquisme, la diabetis… Si la diabetis està mal controlada, baixa el nivell immunitari i aquella infecció tuberculosa latent –els que no tenen la tuberculosi activa, sinó només la tuberculina positiva–, en baixar el sistema immunitari, comencen a multiplicar-se.

P. Els tractaments que s'empren ara són els mateixos que fa 40 anys i no hi ha vacuna. Falta investigació?

R. Està claríssim. La tuberculosi es veu com de països més pobres i s'ha investigat molt poc, per això tenim els mateixos tractaments de fa 40 anys. És terrible. I s'investiga molt en vacunes però el problema és que cal passar a un assaig clínic de fase III, que implica posar milers de pacients en cada branca i això és caríssim.

P. Quins són els objectius per als propers 30 anys?

P. L'OMS vol que el 2035 s'aconsegueixi una reducció de la incidència del 90%. Per aconseguir aquest objectiu, Espanya hauria de reforçar el control i vigilància dels estudis de contacte i dels tractaments de la infecció tuberculosa latent.

P. Quan estarà Barcelona lliure de tuberculosi?

R. No serà aquest segle. El problema és que s'estima que el 25% de la població mundial està infectada, té una probabilitat del 10% de presentar tuberculosi al llarg de la seva vida. Erradicar la tuberculosi com es va fer amb la verola és missió impossible d'aquí a 200 anys. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_