Un fuster de Minnesota de 98 anys, identificat com un terrible comandant nazi

Va portar la calavera i les runes amb orgull. Va matar homes, dones i nens. Va arrasar poblacions senceres. Era la bèstia de Chlaniów (Polònia). Durant dècades es va amagar als Estats Units, va buscar una llar i va tenir família. Ara, després d'una llarga peripècia periodística i judicial, la seva identitat ha estat confirmada. El vell i tranquil fuster Michael Karkoc, de Minneapolis, va ser el comandant de la Legió d'Autodefensa Ucraïnesa, enquadrada a les letals SS de Hitler.

Amb 98 anys, el passat se li ha girat en contra. La Fiscalia polonesa està “al 100% segura” que és l'antic nazi i ha anunciat que demanarà la seva extradició per les matances perpetrades durant la Segona Guerra Mundial a la regió de Lublin.

No serà la primera vegada que s'enfronti a la justícia. Fa quatre anys, després que una investigació de l'agència AP tragués el seu cas a la llum, el ministeri públic alemany va voler sotmetre'l a judici. La família de Karkoc va aconseguir frenar l'intent aportant documentació mèdica que suposadament demostrava la seva incapacitació per a un procés. “No hi ha una sola prova que demostri que el meu pare tingués res a veure amb activitats criminals”, sosté el fill de Karkoc.

Aquests arguments no han frenat els fiscals polonesos. Atès que el seu país no permet els judicis en absència, volen revisar el cas al seu territori. Al mateix temps, el caçanazis Efraim Zuroff, del Centre Simon Wiesenthal, ja ha avançat que sol·licitarà la seva revisió per part de metges independents.

La reconstrucció d'AP, basada en testimonis presencials i documents, sosté que Karkoc va ingressar el 1941 a l'Exèrcit alemany. Brutal i resolutiu, aviat va guanyar una Creu de Ferro i va demanar la seva entrada a la Legió d'Autodefensa Ucraïnesa. Quan aquest cos d'exterminadors va ser absorbit per les SS, les unitats d'elit hitlerianes, Karkoc va brillar amb llum pròpia i va aconseguir el grau de comandant.

Les atrocitats comeses per aquest brutal grup de nazis van ser innombrables, però a l'acusat se'l persegueix per haver dirigit una operació de càstig contra el poble de Chlaniów, l'única de la qual hi ha testimonis presencials.

Va ser el 23 de juliol del 1944. Després de la mort de l'oficial al comandament, es va decidir prendre represàlies contra la població civil. Amb l'ordre de “liquidar Chlaniów”, els homes del comandant van desfermar la barbàrie: van cremar les cases i a canonades van matar 44 homes, dones i nens. Altres localitats menors també van ser arrasades.

Després de la matança, la pista de Karkoc, com moltes altres coses en els dies finals de la guerra, es dilueix. Se sospita que va pertànyer a més unitats de les SS i que en alguna es va poder dedicar a la repressió de partisans eslovens. No està confirmat. Quan va acabar la guerra, el seu rastre es perd fins que el 1949 demana la seva entrada als Estats Units. En els documents va al·legar que no havia fet el servei militar i que durant la guerra havia treballat amb el seu pare. Deu anys després, va rebre la nacionalitat nord-americana. Mig segle més tard ha estat descobert. El passat l'espera.