_
_
_
_
Descobriment de planetes

La NASA mostra les primeres fotos reals del nou sistema amb set terres

La llum de Trappist-1 va trigar 40 anys a arribar fins al telescopi Kepler, que va poder captar uns quants píxels

Javier Salas

Des que fa dues setmanes un grup internacional de científics va anunciar el descobriment d'un sistema solar amb set planetes com la Terra, havíem vist només recreacions artístiques i fins i tot cartells promocionals d'imaginaris viatges turístics a aquests nous mons. Ara la NASA ens mostra una imatge real i en moviment de l'estrella d'aquest sistema, Trappist-1, gràcies al seu telescopi espacial Kepler.

Fins ara només havíem vist elucubracions artístiques com aquesta.
Fins ara només havíem vist elucubracions artístiques com aquesta.NASA

L'animació mostra la quantitat de llum detectada per cada píxel en una petita secció de la càmera a bord del telescopi espacial Kepler, segons explica la NASA. Com que el seu sol està a 40 anys llum, aquests subtils esclats que capta el telescopi espacial van sortir de l'estrella cap a nosaltres més o menys quan el Reial Madrid fitxava Juanito i Jimmy Carter es mudava a la Casa Blanca. O com va assenyalar a Twitter l'enginyer de la NASA Bobak Ferdowsi, un dels que va posar el robot Curiosity a Mart, "és rar pensar on estava un quan la llum va començar el seu viatge (no estava viu)".

La llum de Trappist-1, una estrella tènue i freda, de les denominades nanes vermelles, és el punt més clar al centre de la imatge. Per a Kepler, en canvi, no van ser directament visibles els set planetes de la grandària de la Terra que orbiten entorn d'ella. El que sí que capta Kepler són les petites oscil·lacions en la lluentor de l'estrella quan els seus planetes es creuen amb la visió del telescopi, i provoquen oscil·lacions en la seva intensitat.

Els planetes en trànsit, quan es creuen entre l'estrella i l'observador —Kepler en aquest cas—, bloquegen una petita fracció de la llum estel·lar que produeix minúscules distorsions en la lluentor de la seva estrella. Els telescopis capten aquestes distorsions per caçar planetes d'altres sistemes solars, amb el denominat mètode de trànsits, el més reeixit en aquests moments per a la recerca de nous mons. El propi Kepler va revelar de cop el 2011 més de 1.200 candidats a exoplanetes usant aquesta tècnica. En tractar-se d'un sistema solar molt més compacte que el nostre, els planetes de Trappist-1 creuen molt sovint per davant de la seva estrella proporcionant moltes lectures als astrònoms. Com explica la NASA, un planeta de la mida de la Terra que passa davant d'una petita estavella nana ultrafreda com Trappist-1 redueix menys d'un 1% la seva lluentor.

Des que al maig del 2016 es va anunciar la possible existència de tres planetes en el sistema Trappist-1 (que finalment serien set), el telescopi espacial Kepler va començar a preparar-se per revisar aquest racó del firmament, gràcies a la missió K2. Com a mostra la piulada de l'astrònom Ethan Kruse, gràcies a això es van aconseguir aquests 79 dies d'observació d'aquest sistema tan poblat per terres, entre el 15 de desembre del 2016 i els primers dies de març d'aquest any. Les imatges més lluminoses corresponen al 22 de febrer, amb les quals s'ha realitzat el vídeo. La NASA, a més, ha posat les dades en brut a la disposició de científics i astrònoms aficionats perquè puguin treballar amb ells.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Javier Salas
Jefe de sección de Ciencia, Tecnología y Salud y Bienestar. Cofundador de MATERIA, sección de ciencia de EL PAÍS, ejerce como periodista desde 2006. Antes, trabajó en Informativos Telecinco y el diario Público. En 2021 recibió el Premio Ortega y Gasset.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_