Mas rep crítiques a Harvard durant la seva defensa de la independència

Havia de ser una xerrada sobre Europa, però es va convertir en una conferència sobre la independència de Catalunya de la qual el seu defensor, Artur Mas, va sortir una mica esquilat. L'expresident català parlava aquest dissabte per segon dia consecutiu a la prestigiosa Universitat de Harvard, a Boston, la ciutat del seu admirat Kennedy. Quan va acabar la seva exposició sobre el moviment sobiranista català, els seus tres companys de tertúlia van qüestionar la viabilitat dels seus plantejaments i, des del públic, la vicedelegada de la Unió Europea a Washington, Caroline Vicini, va advertir l'audiència –molt internacional– que, enfront d'allò que havia explicat Mas, la secessió implicava, almenys en un primer moment, la sortida de la Unió.

La xerrada s'emmarcava en l'European Conference 2017, un esdeveniment organitzat per alumnes de la universitat al Harvard Kennedy School, i portava per títol La forma futura d'Europa: adhesions i secessions. Després de tres intervencions genèriques sobre l'ésser o no d'Europa, Mas va ser l'últim a prendre la paraula en la primera ronda i va agrair “l'esforç de l'organització per defensar la llibertat d'expressió” així com “l'oportunitat d'explicar el que està passant a Catalunya”. Va explicar llavors que el moviment per l'autodeterminació té un ampli suport social, que la seva reivindicació és votar en referèndum el seu futur polític i la seva vocació és convertir-se en un país solvent, obert al mercat i independent, que “ajudi a federalitzar Europa”. “La UE tem enfrontar-se a Espanya, però aquesta és una oportunitat, com ho va ser Escòcia”, va assenyalar.

Va ser llavors quan es va obrir el torn de preguntes, va prendre la paraula la representant de la UE a Washington i va dir que “és important que quedi clar en aquest debat que [en el cas d'independència] Catalunya no formaria part de la UE, que això suposaria un llarg procés d'anys en el qual hauria de ser reconegut per tots els estats membres”.

El líder del Partit Demòcrata Europeu Català (la nova marca de l'extinta Convergència) va respondre que no existeix cap precedent així en la jove història de la UE, de manera que no es pot assumir com a únic l'escenari de ruptura amb Europa i va llançar una idea desafiadora: “Aquí hi ha set milions d'habitants que volen seguir sent europeus, ara imaginin que demà hi ha una independència no pactada amb Espanya i de sobte Espanya es queda sense el 20% del PIB però amb el 100% del deute públic. Creu que els mercats no actuarien?”, va inquirir.

En la taula rodona participava també el professor visitant a Harvard José María Beneytto, exportaveu d'Exteriors del PP al Congrés, qui es va reivindicar com a barceloní i va dir que “el discurs d'una nació oprimida per un país gran no té res a veure amb la realitat”. Beneyto va assenyalar que el suport la independència “ara està en el 40%, abans estava en el 50%” com a argument per no celebrar un referèndum: “Això és important, no s'expressa la voluntat de la gent en un sol moment i després d'una greu crisi, això és important”, va afegir.

Llavors van sorgir entre el públic dues veus de suport al discurs de Mas. Una jove que es va presentar com a catalana va qüestionar si hi hauria a Europa alguna reforma que atengués un clam com el del sobiranisme català. I una altra catalana, professora en la Universitat de Minnesota, va qüestionar per què no hauria d'haver-hi un marc “més flexible” per a situacions com l'actual.

Una altra de les ponents, Esther de Lange, europarlamentària danesa del Partit Popular Europeu, va respondre que “aquest procés està en els tribunals, a Espanya, i l'últim que ha de fer la UE és entrar en això”. “Entenc les seves emocions, però també existeix el respecte a la llei i crec que el debat sobre Europa hauria d'anar més enllà d'aquesta qüestió”. Un altre dels companys de panell de Mas, l'expert en Defensa Scott Aughenbaugh, va dir respecte del conflicte sobiranista que “com a home de l'OTAN, i amb una Europa de 27 països, crec que és molt difícil un moviment com el del que estem parlant”.

El que va ocórrer aquest dissabte a la tarda, al preciós campus universitari de Harvard, és una imatge del punt en el qual es troba la reivindicació de l'autodeterminació catalana, que domina completament l'agenda de Catalunya però que ha tingut poc èxit en els seus esforços diplomàtics en l'exterior fins ara. La gira de Mas –que el dimecres també va estar a Oxford, Regne Unit– busca difondre la causa independentista i compensar aquest fred acolliment. Als Estats Units, el setembre del 2015, el llavors secretari d'exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, va ser rebut i recolzat. El van rebre quatre congressistes, tres republicans i un de demòcrata.

Si la conferència que va donar  divendres en solitari, a l'escola de Dret, va transcórrer amb placidesa, la d'aquest dissabte es va convertir en un intens debat. Amb tot, Mas va tenir aquest dissabte un final airós, ja que va ser l'últim a prendre la paraula i el seu minut de comiat va ser rodó: “Jo tinc una posició i és democràtica, i vostè en té una altra i és democràtica”, va dir tocant el braç de Beneyto. “Votar és el que soluciona els problemes, un referèndum no danya la democràcia, simplement deixin-nos votar”, va afegir, i així va tancar el seu segon col·loqui a Harvard. L'expresident de la Generalitat, defenestrat pels socis anticapitalistes de la CUP, ha tornat a la primera línia política i ningú descarta que busqui també recuperar la presidència en les properes eleccions autonòmiques.