Homs desafia el Suprem i assegura que aquest any hi haurà referèndum

El portaveu del PDECat, Francesc Homs, va llançar ahir diversos advertiments al Tribunal Suprem, que l'ha jutjat pel seu paper en la consulta del 9-N: “Prenguin la decisió que prenguin, res modificarà la meva conducta de promoure el dret a decidir”. I va anar més enllà: “Es celebrarà un referèndum. I es farà aquest any”. El judici va quedar ahir vist per a sentència. Una sentència que, va assegurar Homs com a últim advertiment, marcarà la relació d'Espanya i Catalunya.

Francesc Homs i el fiscal Jaime Moreno han protagonitzat aquest dimecres l'última sessió del judici a l'exconseller de Presidència de la Generalitat per la celebració de la consulta independentista del 9 de novembre de 2014 després que el Constitucional ordenés suspendre-la. El fiscal va parlar primer i va ratificar la seva petició de condemna al diputat català per un delicte de desobediència i un altre de prevaricació, pels quals demana nou anys d'inhabilitació. “La democràcia no és sinó la submissió de tots els poders, i especialment dels poders públics, a la llei”, va dir el fiscal, que considera que la consulta va ser “un pols a l'Estat de dret, un desafiament a la legalitat” per part del Govern català, “que va decidir desoir el mandat del Constitucional”. “Això és el que s'està enjudiciant”, va recordar. “No enjudiciem els voluntaris ni els que van acudir a votar. Si no aquells que, com a gestors polítics, es concerten per erigir la seva pròpia voluntat malgrat el que diu el Constitucional”, va insistir.

Más información

Homs creu que si hi ha condemnes pel 9-N serà “la fi de l’Estat espanyol”

Homs: “No hi havia manera humana d’entendre la resolució del Constitucional sobre el 9-N”

Homs va tenir una hora i mitja per preparar la resposta al fiscal, el temps que va durar l'última intervenció de la seva advocada, que, amb un al·legat més polític que jurídic, va demanar l'absolució del diputat català. Després, Homs va fer ús del dret a l'última paraula que li va oferir el tribunal i va contestar a les acusacions del ministeri públic. “Si posar les urnes, si organitzar un procés participatiu, és fer un pols a l'Estat, jo no vull ser d'aquest Estat”, va assegurar.

L'acusat, que a la declaració del primer dia de judici es va mostrar una mica apocat, va optar ahir, com si ja es donés per condemnat, per jugar la carta política i es va plantar davant el Tribunal Suprem amb un desafiament: “Prenguin la decisió que prenguin vostès, sàpiguen que per res modificaran la meva conducta des del punt de vista de promoure el dret a decidir de Catalunya”, va dir. L'exconseller de Presidència va avisar a més que la Generalitat no es donarà per al·ludida davant una sentència condemnatòria contra ell o contra els tres càrrecs jutjats a Catalunya, entre ells l'expresident Artur Mas, i va lamentar que en aquest judici “es confongui dret i política”. Als set magistrats els ha dit que confia que aplicaran la llei i obraran conforme a ella, però, per si els serveix per dictaminar i gairebé donant-se per condemnat, ha assegurat “sentir la necessitat” de confessar-los una cosa, i a continuació ha pronunciat aquestes últimes paraules que incloïen un desafiament als tribunals des de l'estrada de l'alt tribunal espanyol: “Les autoritats catalanes convertiran la decisió de promoure el dret a decidir en la celebració d'un referèndum. I es farà aquest any”.

Abans que Homs prengués la paraula, el fiscal va exposar les conclusions a les quals ha arribat després del judici. Segons el ministeri públic hi ha arguments per condemnar-lo pels dos delictes dels quals se l'acusa. Pel de prevaricació s'exigeix que hi hagi una resolució administrativa i que aquesta sigui arbitrària. I, segons el ministeri públic, pot haver-hi fins a dues. La primera apunta a la possibilitat d'una condemna de prevaricació per omissió. “La inexistència d'una ordre de desconvocatòria de la consulta equival a una resolució ordenant seguir. Això va existir, però va haver-hi més: va haver-hi un acord entre tots ordenant no parar”, va advertir Moreno.

La segona resolució administrativa que podria suposar prevaricació és la carta amb la qual l'exconseller va donar el vistiplau a una empresa subcontractada per la Generalitat perquè seguís endavant amb les tasques per celebrar la consulta després que el Constitucional l'hagués vetat. Aquesta carta és “essencial” perquè va ser “impulsora del procediment”, va assegurar el fiscal.

Desobediència

També es dona, segons el ministeri públic, el principal requisit perquè hi hagi una condemna per desobediència: que hi hagués un mandat exprés d'una autoritat (en aquest cas l'alt tribunal). Un dels arguments de la defensa durant el judici va ser que el Constitucional només va enviar per correu electrònic la seva providència del 4 de novembre, però ni la va notificar personalment a la cúpula de la Generalitat ni va respondre a la petició d'aclariment presentada per aquesta. “Qui desitja desobeir no demana aclariments. Qui demana aclariments desitja acatar”, va al·legar l'advocada d'Homs, Eva Labarta, abans d'aturar-se en un dels aspectes que sens dubte seran analitzats pel tribunal: que el Constitucional va ometre en la seva providència la petició de l'advocat de l'Estat que advertís de delicte els responsables de la Generalitat si no s'acatava la suspensió. “Això no és un oblit. El Constitucional no desitjava que això acabés en un procés penal”, va assegurar l'advocada.

El ministeri públic considera, no obstant això, que l'e-mail enviat a la Generalitat compleix amb el requisit de notificació exigit perquè hi hagi desobediència i que, encara que efectivament no es va advertir del delicte, hi ha jurisprudència que indica que no fa falta. “El dret penal no pot parar-se a les portes de cap institució”, va concloure el fiscal.