Mas al Suprem: “Ningú ens va requerir res després de la suspensió del Constitucional”

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha defensat aquest dimarts al Tribunal Suprem que, després que el Constitucional suspengués la consulta del 9-N, la Generalitat no va rebre cap requeriment perquè s'impedís el procés participatiu que el Govern de Catalunya havia deixat en mans de voluntaris. “Des del dia que vaig anunciar el procés participatiu, el 14 d'octubre, fins al 9-N i fins i tot fins al 25 de novembre, que es va tancar el procés, l'única notificació que rebem és la providència del Constitucional. Ningú més ens va requerir res ni va actuar en res. Ni fiscal, ni jutges de guàrdia, ni el Constitucional”. “Ningú va actuar, ni fiscals de guàrdia, ni jutges de guàrdia. Ningú va recordar que això pogués ser un gran delicte, com sembla ara”, ha insistit Mas.

El segon dia del judici a Francesc Homs al Tribunal Suprem ha començat aquest dimarts amb la declaració de vuit testimonis, tots ells responsables dels departaments de la Generalitat implicats en l'engegada de la consulta del 9-N o de les empreses a les quals el Govern va encarregar els treballs perquè la jornada de votació es pogués dur a terme. Els vuit han coincidit que ningú els va ordenar que aturessin aquests treballs després de la providència del Tribunal Constitucional que va vetar la consulta, per la qual cosa les tasques es van desenvolupar amb normalitat després del 4 de novembre, data de la resolució del tribunal.

Els primers a declarar han estat els responsables de la instal·lació del pavelló de premsa. Fátima Soro, directora de l'assessoria jurídica de Fira de Barcelona, que l'empresa Focus va subcontractar perquè habilités el pavelló, ha explicat que les tasques de muntatge es van fer entre el 3 i el 7 de novembre i que ningú li va dir que suspengués els treballs després del dia 4. El fiscal li ha preguntat si no la va estranyar: “Sabíem que hi havia una resolució, però no vam pensar que ens afectés”, ha respost Soro.

En la mateixa idea ha insistit el fiscal amb Carles Fabró, director en cap del Gabinet de Relacions Externes i Protocol, dependent del Departament de la Presidència que dirigia Homs. Fabró ha assegurat que “en cap moment” va rebre l'ordre de fer marxa enrere després de la providència del Constitucional. Els contractes que va signar eren per instal·lar el pavelló de premsa per a la jornada de la consulta, a la qual s'havien acreditat 800 periodistes. El càrrec públic ha sostingut que, després de l'anul·lació del Constitucional, l'interès informatiu no va baixar. “En cap moment em vaig plantejar aturar-ho. [...] Vaig pensar que, passés el que passés, això s'havia de celebrar igual. No en vaig tenir cap dubte”, ha dit.

Mónica Osácar, responsable de publicitat institucional de la Generalitat i filla de Daniel Osácar, tresorer de Convergència, va ser l'encarregada de contractar les insercions als mitjans de comunicació per informar sobre la consulta. “No ho vaig decidir jo. Se'm va notificar, suposo que el meu director general”, ha afirmat, i ha explicat que es va contractar per la via d'urgència el 24 d'octubre amb un pressupost de 813.000 euros. “Es va fer publicitat després del dia 4?”, ha preguntat el fiscal. “Doncs sí”, ha admès Osácar, que ha explicat que la campanya es va fer fins al final.

Ignasi Genovès era director general d'Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat i va encarregar la campanya de publicitat institucional a Media Planning. “Va entendre que la providència del Constitucional podia afectar aquest encàrrec?”, li ha preguntat el fiscal. “Vaig tenir coneixement i no vaig rebre cap encàrrec relatiu a la campanya de publicitat. Em consta que el Govern estava esperant resposta a una petició d'aclariment”. Genovès ha al·legat que estava “dins d'una estructura jeràrquica del departament” i que “no hi havia motiu per aturar la campanya” si els seus superiors no l'hi indicaven. “Però a vostè això no el va estranyar?”, ha insistit el fiscal. “No; de fet, la consulta es va fer el dia 9 amb tota normalitat”.

La directora de Media Planning a Barcelona, Marta Coll, ha ratificat l'encàrrec i ha admès que els treballs es van encarregar “per la via d'urgència” i que es van executar “entre el 25 d'octubre i el 8 de novembre”, o sigui fins just un dia abans de la jornada de participació. En la mateixa línia, Coll ha defensat que no s'aturessin els treballs perquè el client (la Generalitat) no ho va demanar. Els encàrrecs, ha subratllat, no es paralitzen “tret que el client ho demani o tinguem una resolució judicial”.

En la sessió d'avui també s'ha parlat d'un conveni signat entre el Govern català i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) que va permetre que l'Executiu d'Artur Mas disposés de les dades del padró (noms i adreces) dels catalans a partir dels 16 anys. Jordi Vilajoana, exsecretari general de Presidència i mà dreta de Francesc Homs, ha explicat que aquestes dades van servir per “enviar una carta” signada per Mas als catalans. “Enteníem que calia explicar el procés de participació als ciutadans”.

Vilajoana —que ha expressat el seu “afecte” cap a Homs a preguntes del president del tribunal— ha defensat la “legalitat” del conveni i la cessió de dades a Unipost, l'empresa que va enviar les cartes. L'excàrrec públic ha mantingut una discussió amb el fiscal sobre les dates d'enviament, és a dir, si van ser anteriors o posteriors al 4 de novembre, dia en què el Constitucional va prohibir la consulta.

El llavors director de l'Idescat, Frederic Udina, ha afegit que es tractava d'una base de dades “temporal”. Com la resta de testimonis, Udina ha admès que, després del veto del Constitucional, no va arribar cap ordre de destruir la base de dades. Tot i això, ha admès que, després de la consulta, Presidència el va informar que s'havia destruït.