Homs: “No hi havia manera humana d’entendre la resolució del Constitucional sobre el 9-N”

El diputat Francesc Homs ha assumit avui la seva plena responsabilitat en la consulta del 9-N sense renunciar, alhora, a defensar-se dels delictes (desobediència i prevaricació) pels quals s’asseu al banc dels acusats del Tribunal Suprem. Homs ha seguit el mateix camí que va marcar l’expresident Artur Mas –ja jutjat pels mateixos fets– i que passa per mantenir un equilibri subtil entre el que és polític i el que és jurídic. “Assumeixo tots els fets, però no assumeixo que s’hagi comès un delicte. Això és el que discuteixo”, ha explicat el diputat del PDECat en la seva declaració, d’unes dues hores i mitja.

Más información

La Fiscalia del Tribunal Suprem demana nou anys d’inhabilitació per a Homs pel 9-N

Mas intensifica el desafiament: “La consulta del 9-N es manté”

El Govern català va organitzar un “procés de participació” –és el concepte que ha repetit Homs– per al 9 de novembre del 2014. I el va mantenir en marxa malgrat que, cinc dies abans, el Tribunal Constitucional (TC) havia prohibit qualsevol actuació per dur-lo a terme. Però segons l’exportaveu del Govern català, la resolució era “inconcreta”, de manera que “no se sabia què es podia fer i què no”. “No hi havia manera humana d’entendre l’abast de la providència”, ha insistit Homs, que, a diferència de Mas, sí que ha respost a les preguntes de la Fiscalia.

“Vam prendre la decisió de mantenir el procés de participació, no podíem fer cap altra cosa”, ha defensat el diputat, que ha lamentat que el Constitucional no respongués a temps (o sigui, abans del 9-N) al recurs del Govern català per aclarir què és el que, exactament, quedava prohibit. Homs ha intentat reduir a l’absurd l’acusació, que inclou en el seu relat el lloguer d’un pavelló per atendre la premsa la nit del 9-N, després que més de dos milions de catalans emetessin el seu vot. “El Govern no podia fer una compareixença pública?”, s’ha preguntat de manera retòrica.

La Generalitat havia convocat una primera consulta oficial, però va ser suspesa de manera “molt clara”. “Per això el Govern català va obeir i la va anul·lar”. El que Mas va convocar després (el 14 d’octubre del 2014) era una altra cosa, segons Homs: un “procés de participació” fet amb l’ajuda de més de 40.000 voluntaris. La Fiscalia replica que la contractació de serveis a empreses privades per organitzar el 9-N va ser essencial, i que els treballs es van prolongar després del vet del Constitucional; d’aquí el delicte de desobediència. La segona resolució del Constitucional, en canvi –sempre segons Homs– “ho manava tot, i el tot i el res són sinònims”. Per això, ha acabat, era “impossible complir-la”.

La Fiscalia creu que el contingut de la resolució del 4-N està perfectament clar i demana penes d’inhabilitació per a Homs per seguir endavant amb la consulta malgrat el vet. Un dels indicis contra qui va ser mà dreta d’Artur Mas és una carta que va signar el 6 de novembre. El llavors conseller de Presidència va donar el vistiplau perquè el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació –un òrgan de la Generalitat– informés T-Systems –una de les empreses contractades per organitzar la consulta– que podia i havia de seguir endavant amb els treballs. Després d’advertir (de nou la defensa jurídica) que la carta “no és una resolució administrativa”, Homs ha admès que la va redactar, i que ho va fer perquè el Constitucional en cap cas no li va indicar “què havia de fer amb els proveïdors”.

Homs ha evitat convertir la seva declaració en un discurs polític, com sí que va fer Mas davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El diputat ha subratllat, per exemple, que tot i que va saber de la resolució del 4-N (“era públic i notori”) no se li va comunicar “personalment”. Homs ha pretès així blindar-se jurídicament, ja que aquest requeriment personal és un dels requisits que fixa la jurisprudència per al delicte de desobediència.

El diputat ha recordat que el Govern de Mariano Rajoy “va ridiculitzar” i “va mostrar un menyspreu absolut” al procés participatiu anunciat per Mas. Ha citat en la seva defensa, com ja va fer Mas, l’informe de la junta de fiscals de Catalunya, que no va apreciar indicis de delicte. I ha recordat que la jornada del 9-N es va celebrar sense que cap institució de l’Estat l’aturés. “Per què, sent tot públic i notori, ningú no va fer res? No es pot exigir a la Generalitat que fos l’única institució que paralitzés aquella actuació”. Homs ha lamentat que el tribunal hagi rebutjat la declaració, com a testimonis, de l’exfiscal general Eduardo Torres-Dulce i del president del Govern, Mariano Rajoy.

Les declaracions de la tarda (vuit testimonis) han girat al voltant de la carta d'Homs i els treballs encarregats per la Generalitat. Tres responsables de l'empresa T-Systems –que es va encarregar dels treballs informàtics– han explicat que la resolució del Tribunal Constitucional els va generar “dubtes” sobre si podien seguir endavant amb els treballs. I han agregat que van enviar una carta al CTTI, de la Generalitat, per saber si havien de seguir endavant o paralitzar el servei. “Havíem de complir els treballs, però també complir la llei”, ha resumit el director general de T-Systems, José Manuel Desco. La Generalitat els va contestar que sí i l'empresa va seguir endavant.

Tal com va admetre un empleat de T-Systems, Bernat Rigau, els treballs van continuar després del veto del Constitucional. La Generalitat, va dir Rigau, va demanar “suport tècnic” durant la jornada de participació del 9 de novembre. El propi director del CTTI, Jordi Escalé, ha reconegut en la mateixa línia que alguns treballs es van lliurar després de la resolució del 4 de novembre.

Escalé, que ja no està al càrrec, ha afirmat que després de la resolució, el Departament de Governació “va ordenar paralitzar” la web creada per la Generalitat per impulsar la consulta (participa2014.cat). Des de llavors, no es van introduir “nous continguts”, encara que Escalé ha subratllat que era “impossible eliminar el contingut complet” de la pàgina.

També ha declarat el llavors president del CTTI i conseller d'empresa i Ocupació, Felip Puig, un històric pes pesat del nacionalisme català, conseller amb els governs de Jordi Pujol i d'Artur Mas. Puig ha assenyalat que es va limitar a traslladar la consulta de T-Systems a Homs. “Al Govern havíem acordat que qualsevol dubte que pogués sorgir es derivés al conseller de Presidència”, ha explicat.