Convergència amaga els seus testimonis per por de la confessió de Montull

El PDECat vol evitar, costi el que costi, la seva exposició pública en el cas Palau. Diversos dirigents històrics de l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) havien de declarar en el judici com a testimonis per acreditar que les adjudicacions dels governs de Jordi Pujol van seguir escrupolosament la llei. Però l'anunci que un dels principals acusats, Jordi Montull, confessarà les comissions il·legals ho ha canviat tot. La defensa de Convergència —que presumptament va obtenir 6,6 milions d'euros en comissions a través del Palau— va renunciar ahir, en la primera sessió del judici, a citar els testimonis.

El judici del Palau de la Música té dues potes: el saqueig dels fons de la institució musical —xifrat en 24 milions— i el pagament de comissions il·legals a Convergència per part de Ferrovial (la constructora ho nega) a canvi de l'adjudicació d'obres durant l'últim Govern de Jordi Pujol (1999-2003). El partit figura en la causa, que va arrencar ahir, com a responsable civil a títol lucratiu. I el seu advocat, Xavier Melero, va aprofitar el tràmit de qüestions prèvies per anunciar que renuncia a 36 dels testimonis que havia sol·licitat.

La llista de testimonis inclou polítics actuals de la formació nacionalista com Jordi Turull, president de Junts pel Sí al Parlament català pel PDECat. Però també els dos últims consellers de Política Territorial i Obres Públiques de l'expresident Pujol: Pere Macias (1997-2001) i el seu successor, Felip Puig (fins al 2003). Sota el seu mandat es van adjudicar dues de les principals obres sota sospita: la línia 9 del metro i la Ciutat de la Justícia, que, curiosament, és l'escenari on se celebra la vista per al cas Palau.

La decisió té un clar rerefons polític. I està íntimament lligada a la confessió anunciada per Montull, que suposaria un recolzament a les tesis de la Fiscalia. Dimecres que ve està previst que l'ex-número dos del Palau acrediti l'existència de les comissions il·legals. Montull pot corroborar, per exemple, que el nom que apareix anotat en la documentació del sumari (“Daniel”) correspon a Daniel Osàcar, extresorer del partit. També està previst que expliqui detalls la seva filla i exdirectora financera del Palau, Gemma Montull. Gràcies a aquesta col·laboració, la Fiscalia podria rebaixar substancialment la pena per a ella: de 26 anys a amb prou feines dos. El partit tem que la confessió el deixi en molt mal lloc i compliqui també el relat dels testimonis. I per això ha decidit minimitzar-ne la presència a la vista.

Osàcar —qui també defensa Melero— és l'únic càrrec de Convergència implicat penalment en la causa. Afronta una petició de set anys i mig de presó. I és el gran perjudicat per la confessió de Montull. Ahir, no obstant això, tots dos van donar mostres de bona sintonia. Montull s'hi va apropar abans d'entrar a la sala i hi va parlar uns segons. L'extresorer va explicar després la trobada: “M'ha agafat fort, del braç... M'ha fet una encaixada d'afecte”.

Juntament amb Osàcar, l'altre gran damnificat és el partit de Mas. De confirmar-se la confessió, s'obriria un panorama complicat no només per a l'extinta Convergència, sinó també per a l'actual PDECat, en plena refundació. A això se sumen els nous indicis del cas 3% que han sortit a la llum les últimes setmanes i que acrediten, una vegada més, el pagament de comissions a canvi d'adjudicacions. Amb una diferència: que els fets del 3% s'estenen fins i tot fins a l'estiu del 2015.

Testimonis innecessaris

Entre els testimonis als quals ha renunciat la defensa hi ha figures com Joan Puigdollers o Enric Ticó. Però també polítics d'altres partits, com Joaquim Nadal, exconseller socialista d'Obres Públiques. La llista inclou, a més, els responsables de les meses de contractació d'adjudicacions públiques. Com que Convergència és l'única part que havia sol·licitat tots aquests testimonis, la renúncia es farà efectiva.

La decisió obeeix, sobre el paper, una raó jurídica: la compareixença de tots ells no és necessària perquè la fiscalia no esmenta, en les seves conclusions, que s'hagi produït cap irregularitat en els processos d'adjudicació. Malgrat aquesta aparent neteja, les adjudicacions van ser il·lícites per l'“acord criminal”, diu la Fiscalia, entre Ferrovial i Convergència per garantir a la constructora un “cabal d'adjudicacions”. Ferrovial camuflava com a “donacions” al Palau les comissions al partit. L'import suposava el 4% de l'adjudicació: el 2,5% anava a parar a les arques del partit i l'1,5% restant quedava per als màxims responsables de la institució musical, Fèlix Millet i Jordi Montull, com a comissió pels seus serveis.