Els principals acusats del ‘cas Palau’

El fiscal demana per a l'expresident del Palau de la Música, que ara té 81 anys, 27 anys i sis mesos de presó pels delictes de malversació, apropiació indeguda, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, falsificació i frau fiscal. Respecte als "ens diferenciats que integren el que es coneix com a Orfeó Català o Palau de la Música", apunta que "els conduïa com si fos un de sol" i "amb màxima responsabilitat executiva". Responsabilitza Millet i Jordi Montull i "en un determinat moment també la filla d'aquest, Gemma Montull", de crear un entramat amb què, "sense oposició, van aconseguir disposar de la forma més favorable els seus depredadors propòsits". De Millet, el fiscal apunta que exercia el seu càrrec "de forma personalíssima i amb un intens caràcter jeràrquic alhora que carismàtic".

Apunta que els tres van crear una "estructura operativa especialment complexa orientada no a servir les finalitats socials pròpies, sinó a conferir-los una absoluta llibertat de moviments i la capacitat de dissimular eficaçment les seves operacions il·lícites". I que en acaparar els màxims càrrecs executius", les seves actuacions "no tenien cap control en absolut". L'esquema dels fets delictius que relata el fiscal inclou l'espoli patrimonial al Palau, conductes relacionades amb l'adjudicació d'obra pública a Ferrovial i la satisfacció de comissions il·legals a la formació CDC, pagaments a tercers, confecció de documents falsos per evitar el descobriment dels fets, operacions immobiliàries i frau a Hisenda.

La petició de la Fiscalia per a qui va ser el director administratiu de la institució és la mateixa que per a l'expresident: 27 anys i sis mesos de presó per malversació, apropiació indeguda, tràfic d'influències, blanqueig, falsificació i frau fiscal. El fiscal apunta que "gaudia de l'absoluta confiança personal de Millet" i que amb la seva filla "van aprofitar descaradament la confiança pública generada pel prestigi cultural i social inherent al Palau de la Música, que donava aparent respectabilitat fins i tot als comportaments més dubtosos".

L'exdirectora financera del Palau, càrrec que va obtenir el 2003, és filla de Jordi Montull i afronta una petició de 26 anys. El fiscal afirma en un moment del seu escrit que "mostrant la mateixa falta d'escrúpols que aquests [Millet i Jordi Montull] va sufragar també amb fons de la Fundació obres a la seva residència particular". Afirma que tots tres "van configurar a la Fundació i l'Associació un confús entramat de comptes bancaris, precisament per afavorir els seus interessos depredadors", i parla de comptes bancaris que ni constaven ni estaven registrats; a més de la realització d'"un nombre inusualment elevat de transaccions en efectiu", per quantitat d'operacions. 

Va ser tresorer de Convergència Democràtica i de la Fundació Trias Fargas i el fiscal demana per a ell una pena de set anys i sis mesos per haver rebut part dels diners que la constructora Ferrovial va donar al partit nacionalista a canvi de l'adjudicació d'obra pública. En el seu escrit, el fiscal l'acusa de tràfic d'influències i blanqueig i apunta que "la lògica apunta al fet que" en la seva actuació va haver de tenir "com a mínim l'assentiment d'alts responsables del partit, extrem que no ha pogut ser prou acreditat". També apunta que "els fluxos il·lícits quedaven convenientment disfressats, i s'incorporaven de forma aparentment impol·luta al patrimoni del partit polític o ens que hi estaven vinculats".

Per l'exdirector territorial de Ferrovial a Barcelona, el fiscal demana quatre anys i sis mesos per tràfic d'influències. "Per part de Ferrovial, l'acord criminal va ser protagonitzat, sense excloure altres persones [...], per l'imputat Pedro Benaventura [...], auxiliat en aquest menester per l'imputat Juan Elizaga", apunta el fiscal. Tots dos, diu, "van disposar tot allò necessari perquè grans fons de Ferrovial , a esquenes del seu accionariat i abusant de les seves facultats directives, s'apliquessin al finançament il·lícit de CDC". Uns pagaments que, aclareix, es van vestir com a part del patrocini de la firma al Palau, quan el patrocini real era molt menys. I es feien amb lliuraments en efectiu al tresorer del partit, falsos convenis de col·laboració cultural o pagament de factures per serveis inexistents d'empreses que es van prestar amb aquest fi. L'empresa sempre ha negat que aquests pagaments fossin comissions per adjudicació d'obra pública.

Va ser director de Relacions Institucionals de Ferrovial i afronta una petició de pena igual a la d'un altre representant de la constructora: quatre anys i sis mesos, i pel mateix delicte, tràfic d'influències. L'acusa amb Buenaventura d'"utilitzar la relació de patrocini publicitari amb el Palau per aconseguir que Ferrovial disposés de nombroses transferències de fons al Palau, part de les quals es corresponien amb les comissions il·legals a les quals s'ha anat fent referència, per d'aquesta manera garantir adjudicacions abundants i continuades d'obra pública a aquesta empresa". El fiscal apunta que la comissió era del 4% de l'import de les adjudicacions: un 2,5% per a CDC i un 1,5% per a Millet i Montull, que el repartien amb un percentatge del 80% i 20% respectivament. La constructora sempre ha negat el pagament d'aquestes comissions.