Barcelona retira les plaques franquistes de Gràcia i Nou Barris

L'Ajuntament de Barcelona ha començat aquest dilluns a retirar les 367 plaques franquistes que encara hi ha en edificis dels districtes de Gràcia i Nou Barris que va construir durant la dictadura l'Instituto Nacional de la Vivienda. En aquestes plaques es pot veure el jou i la fletxa de la Falange, com la que un operari enfilat a una bastida ha retirat al número 399 del carrer de Còrsega.

Tot i que ja hi ha zones de la ciutat on entitats o els mateixos veïns han anant retirant plaques, d'acord amb la llei de memòria històrica del 2007 són els ajuntaments els que han de retirar les restes del franquisme de la via pública, ha explicat el comissionat de la matèria, Ricard Vinyes. "No tenim constància que quedi cap més resta de la dictadura franquista", més enllà d'aquestes petites plaques, ha dit. A diferència d'altres poblacions, a Barcelona ja fa anys que no hi ha reminiscències a la dictadura ni en noms de carrers o plaques ni en escultures a la via pública.

El Consistori que capitaneja l'alcaldessa Ada Colau calcula que a la ciutat queden unes 250 plaques com les que avui ha començat a retirar i confia que els districtes que falten facin enguany els seus censos i retirin les plaques. "En un any estarà solucionat", ha dit Vinyes, que ha explicat que estan ubicades sobretot en barris on es va construir molt d'habitatge durant els anys seixanta. A Ciutat Vella, per exemple, gairebé no hi ha casos perquè no hi havia lloc on construir.

Els regidors de Gràcia i Nou Barris, Eloi Badia i Janet Sanz, han celebrat la retirada de les últimes restes físiques del franquisme. Nou Barris va ser el primer districte que va fer el cens, a iniciativa de l'entitat juvenil La Miliciana. Se'n trauran 204. I a Gràcia se'n trauran 163. De fet n'hi ha dues més, però dues escales de veïns han contestat a l'Ajuntament que no volen que les treguin. Els representants municipals no han dit on són ni perquè els veïns han dit que no.