_
_
_
_

Barcelona retira les plaques franquistes de Gràcia i Nou Barris

L'Ajuntament desmunta els 367 plafons dels dos districtes i confia a treure'ls a tota la ciutat en un any

Clara Blanchar
Un operari retira la placa franquista d'un edifici del carrer de Còrsega.
Un operari retira la placa franquista d'un edifici del carrer de Còrsega.C. B.

L'Ajuntament de Barcelona ha començat aquest dilluns a retirar les 367 plaques franquistes que encara hi ha en edificis dels districtes de Gràcia i Nou Barris que va construir durant la dictadura l'Instituto Nacional de la Vivienda. En aquestes plaques es pot veure el jou i la fletxa de la Falange, com la que un operari enfilat a una bastida ha retirat al número 399 del carrer de Còrsega.

Tot i que ja hi ha zones de la ciutat on entitats o els mateixos veïns han anant retirant plaques, d'acord amb la llei de memòria històrica del 2007 són els ajuntaments els que han de retirar les restes del franquisme de la via pública, ha explicat el comissionat de la matèria, Ricard Vinyes. "No tenim constància que quedi cap més resta de la dictadura franquista", més enllà d'aquestes petites plaques, ha dit. A diferència d'altres poblacions, a Barcelona ja fa anys que no hi ha reminiscències a la dictadura ni en noms de carrers o plaques ni en escultures a la via pública.

El Consistori que capitaneja l'alcaldessa Ada Colau calcula que a la ciutat queden unes 250 plaques com les que avui ha començat a retirar i confia que els districtes que falten facin enguany els seus censos i retirin les plaques. "En un any estarà solucionat", ha dit Vinyes, que ha explicat que estan ubicades sobretot en barris on es va construir molt d'habitatge durant els anys seixanta. A Ciutat Vella, per exemple, gairebé no hi ha casos perquè no hi havia lloc on construir.

Els regidors de Gràcia i Nou Barris, Eloi Badia i Janet Sanz, han celebrat la retirada de les últimes restes físiques del franquisme. Nou Barris va ser el primer districte que va fer el cens, a iniciativa de l'entitat juvenil La Miliciana. Se'n trauran 204. I a Gràcia se'n trauran 163. De fet n'hi ha dues més, però dues escales de veïns han contestat a l'Ajuntament que no volen que les treguin. Els representants municipals no han dit on són ni perquè els veïns han dit que no.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_