Homs creu que si hi ha condemnes pel 9-N serà “la fi de l’Estat espanyol”
El líder del PDECat a Madrid no dona credibilitat al 'cas 3%' davant l'experiència de "mentides artificioses"
El portaveu del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, ha afirmat aquest diumenge que si el procés judicial pel 9-N acaba en condemnes, serà "la fi de l'Estat espanyol", perquè es veurà que "la democràcia pot ser castigada amb el Codi Penal", i basarà la seva defensa en les "contradiccions" de la Fiscalia. La vigília de ser jutjat al Tribunal Suprem pel seu paper en l'organització de la consulta sobiranista del 9-N del 2014, Homs ha comparegut en roda de premsa per denunciar que el que afronta demà és "un judici innegablement polític".
Homs, que se sent "un mer soldat d'una causa" i està convençut de tenir una "molt sòlida argumentació jurídica" davant les "contradiccions flagrants" de la Fiscalia, ha remarcat que ja hi ha una "resposta política" al procés sobiranista, que és un "no a tot" per part de l'Estat, i una "resposta constitucional", segons la qual l'Estatut ratificat el 2006 "no té cabuda en la Constitució". Segons Homs, la sentència del Suprem serà el "diapasó" que "marcarà el to" de la resposta penal al 9-N, però, ja sigui absolució o condemna, l'Estat "ho té malament".
En cas que els acusats —Homs serà jutjat al Suprem, mentre que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja ho han estat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel 9N— siguin condemnats, "la resposta de Catalunya ha de ser la mateixa" que fins ara: "seguir endavant, amb una actitud democràtica, pacífica, inclusiva". En aquest procés judicial, segons Homs, "qui està en fals des del punt de vista del dret és l'Estat espanyol, qui està violentant les regles del joc és l'Estat espanyol".
Com ja havia anunciat, Homs ha dit que utilitzarà en la seva defensa l'argumentació de la mateixa Fiscalia, tan "l'escrit de la junta de fiscals de Catalunya, que va concloure que no hi havia indici de delicte" en el 9-N, com les explicacions que li va donar el fiscal en arxivar la seva denúncia contra el Govern central per incomplir determinades sentències del Tribunal Constitucional (TC).
D'una altra banda, Homs no ha donat "cap credibilitat" a les noves informacions sobre el suposat cobrament de comissions il·legals del 3% en CDC, "vista l'experiència" de les "mentides artificioses" abocades els últims anys contra el seu partit. Homs ha recordat que ja en vigílies de les eleccions catalanes del 2012 van aparèixer publicades informacions sobre presumptescomptesd'Artur Mas a Suïssa i, encara que després "es va acreditar que era fals", la intenció era "generar dubtes".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Más información
Arxivat A
- Francesc Homs Molist
- Judici 9-N
- Desobediència civil
- Consulta catalana 2014
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Referèndum
- Catalunya
- Govern autonòmic
- Delictes ordre públic
- Comunitats autònomes
- Eleccions
- Conflictes polítics
- Política autonòmica
- Judicis
- Administració autonòmica
- Procés judicial
- Delictes
- Espanya
- Justícia
- Administració pública
- PdeCat
- Partits polítics
- Política