Els relleus a la Fiscalia intensifiquen les denúncies de pressions polítiques en casos de corrupció

La carrera fiscal es va despertar ahir convulsionada pels canvis anunciats per Maza dimecres al vespre, després d'una reunió del Consell Fiscal, el principal òrgan assessor del fiscal en cap. Encara no s'havien digerit els relleus quan un dels que serà substituït, el fiscal superior de Múrcia, va corroborar els intents d'ingerència política que des de fa temps es denuncien, i va anar més enllà. En una entrevista a la cadena SER, López Bernal va denunciar les "intimidacions" i la "desprotecció" que pateixen els qui es dediquen a combatre casos de corrupció. Més tard, en conversa amb EL PAÍS, va assegurar que havia rebut "en alguna ocasió" pressions de "partits polítics" —encara que "no del president de Múrcia", va assenyalar.

"Hi ha dos tipus d'intimidació", va relatar López Bernal. "Una és la intimidació física, que jo no l'he patida, encara que sí que l'ha patida un company, han entrat a casa seva un parell de vegades, a deixar-hi la targeta de visita", va explicar sobre els dos assalts a la casa de Juan Pablo Lozano, fiscal anticorrupció de Múrcia. "La resta es fa organitzant campanyes de desprestigi", va continuar, enumerant diverses querelles a les quals ha hagut d'enfrontar-se ell mateix.

El març del 2016 una associació anomenada Justicia y Libertad en va interposar dues: la primera, acusant el fiscal de tràfic d'influències per un contracte adjudicat a la seva filla el 2012; la segona, per un suposat delicte urbanístic pel seu habitatge familiar a Múrcia, construït fa tres dècades. Totes dues es van arxivar.

Després d'escoltar la denúncia pública del fiscal de Múrcia, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va respondre també en públic. "Si ha tingut problemes per a l'exercici de les seves responsabilitats, ho podrà posar en coneixement de la Fiscalia General per ser tutelat en els seus drets", va afirmar.

Encara que ningú ha parlat amb tanta claredat com ho ha fet López Bernal, altres fiscals consultats li donen la raó. "Hi ha pressions de diferent grau a molts llocs. La de Múrcia és en un grau elevat, però no el més alt", assenyala un fiscal, que al·ludeix a Balears com un dels territoris on els fiscals anticorrupció pateixen "situacions complicades".

La Unió Progressista de Fiscals (UPF) va emetre un comunicat en el qual no parla d'ingerències, però sí que els canvis a la cúpula fiscal només poden explicar-se "des d'un interès eminentment polític i ideològic".

"Es dona un missatge"

"El missatge que es dona és que es canvia qui persegueix la corrupció", va dir el president de l'entitat, Álvaro García. Els tres fiscals membres d'aquesta associació que aspiraven a la renovació van ser substituïts després de la reunió del Consell Fiscal: López Bernal; Javier Zaragoza, al capdavant de l'Audiència Nacional, i Juan Ramón Calparsoro al País Basc.

El Consell Fiscal està compost per nou membres electes (actualment sis pertanyen a l'Associació de Fiscals, conservadora, i tres a la UPF) i tres nats: el fiscal general; el tinent fiscal del Suprem, Luis Navajas; i el fiscal inspector en cap, Fausto José Cartagena. Dos dels tres nats, Navajas i Cartagena, van votar a favor de renovar Zaragoza, López Bernal i Calparsoro. Però els sis membres de l'Associació de Fiscals es van mostrar a favor de rellevar-los. La votació del Consell Fiscal no és vinculant: l'última paraula la té el fiscal general, que és de qui depèn la proposta de nomenaments que s'envia al Govern. Però la posició dels sis membres de l'Associació de Fiscals va facilitar l'objectiu de Maza.

Segons les fonts consultades, davant dels mèrits i l'experiència dels substituïts que van al·legar els partidaris de la reelecció, la decisió de rellevar-los es va justificar en la conveniència d'insuflar aire fresc a aquestes fiscalies. També va ser aquest l'argument per designar Manuel Moix al capdavant d'Anticorrupció, un lloc vacant des de la jubilació d'Antonio Salinas. Hi havia set candidats a substituir-lo i Maza va optar per l'únic que no pertanyia a aquesta fiscalia especial. El Govern volia des de fa temps un canvi profund a Anticorrupció, que ha propiciat la majoria de les operacions que han afectat càrrecs del PP en els últims anys.