Una marea blava vol omplir Barcelona a favor de l’acollida de refugiats
'Volem Acollir', aquest dissabte, aspira a ser la manifestació més nombrosa d'Europa per aquesta causa
La campanya unitària de mobilització ciutadana per impulsar l'acollida de refugiats a Catalunya, "Casa nostra, Casa vostra", viurà aquest dissabte el seu colofó final amb una manifestació pels carrers de Barcelona. Després de setmanes de concerts, discursos polítics i recollides de signatures, els organitzadors aspiren al fet que la marxa (sota el lema "Prou excuses Acollim ara!") es converteixi en "la més multitudinària" d'Europa per aquesta causa. Polítics com la consellera de Presidència, Neus Munté, la presidenta del Parlament, Carme Focardell o l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja han confirmat la seva assistència.
La manifestació comença a les 16.00 a la Plaça Urquinaona, baixarà per Via Laietana, continuarà pel carrer del Doctor Aiguader, entrarà al parc de la Barceloneta i acabarà al Passeig Marítim. Amb aquest recorregut es vol simbolitzar que la ciutadania "baixa pel centre de la ciutat i acaba al Mediterrani, on l'any passat van morir 5.000 persones".
Després de la manifestació, reunió amb el 'president'
Després de la manifestació, que es preveu que acabi al voltant de les 18.00 de la tarda en el Passeig Marítim, els organitzadors de la campanya es reuniran amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Des del primer dia, els organitzadors van voler deixar clar que la manifestació tenia l'objectiu de pressionar tant a la Generalitat, com a l'Estat espanyol perquè complissin els seus compromisos d'acolliment.
A Catalunya, gairebé 800 allotjaments dels 1.250 previstos no han pogut ser adjudicats per la falta de persones acollides per l'Estat, que es va comprometre a rebre 10.772 persones. "La manifestació ha de ser multitudinària per després tenir cartes amb les quals negociar amb l'administració", van expressar els organitzadors el passat 8 de febrer.
Malgrat que els organitzadors no s'han marcat un objectiu sobre el nombre de manifestants, han posat l'accent durant aquests mesos en què "la mobilització serà nombrosa" i fins i tot l'han comparada amb la gran manifestació contra la guerra de l'Iraq el 2003 (amb 150.000 manifestants). Des del passat 29 de novembre, dia en què es va iniciar aquesta "gran campanya de mobilització", ha rebut el suport de personalitats com l'entrenador de futbol Pep Guardiola, la cineasta Isabel Coixet o l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall. A més, ha sumat més de 70.000 signatures a tota Catalunya.
Tampoc ha estat exempta de polèmiques i debat polític: com quan el periodista Jordi Évole va criticar el passat 11 de gener durant el concert que es va celebrar al Palau Sant Jordi la política d'acollida de refugiats de la Generalitat. El cantant i diputat de Junts Pel Sí, Lluis Llach —un altre dels signants del manifest—, va respondre al periodista l'endemà que "si no vols incompetència, guanya't la independència".
Però la que sens dubte ha estat una de les polítiques que més ha demanat la mobilització de la ciutadania ha estat l'alcaldessa Ada Colau, que ho va repetir al lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona dijous passat per cridar a la mobilització. "La cultura és contra les fronteres físiques i les interiors, les mentals", va dir l'alcaldessa un dia després d'acusar a l'Estat, amb seixanta alcaldes més, d'"incomplir jurídicament totes les normes en matèria de refugi”. Altres, com Oriol Amorós, Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, va afirmar en un altre acte que Donald Trump és "un president racista" i va reivindicar Catalunya com una terra d'acolliment amb "més de 180 nacionalitats".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.