A la recerca del gust més ‘canalla’

És temps de propostes culinàries asserenades, tradicionals, plats propers a la terra i, per a més inri, vegans. Però hi ha qui encara resisteix a l'efecte denominació d'origen, i busca precisament el contrari: desorientar el comensal amb els plats i els ingredients més internacionals, com més barrejats millor i com més gust tinguin a carrer de Ciutat de Mèxic, Lima o Taiwan, millor. És el cas del restaurant NoBook, del xef Iker Erauzkin, que porta a Barcelona una combinació d'alta gastronomia amb la recerca de plats i gustos canalles i de carrer. 

Más información

Modernisme a les papil·les

"Estem farts de propostes tradicionals i de dieta mediterrània. Encara que són molt respectables, nosaltres volíem fer alguna cosa més fresca, més insolent, un espectacle que atrapés al client d'una altra manera", explica Erauzkin al seu restaurant, abans que comencin a arribar els 16 plats de 12 països del menú degustació. El que més sorprèn, abans de menjar, és el color i el moviment que impera a la sala. Tot és taronja (suposadament, el color que obre la gana): les parets, els coixins, els tamborets i els uniformes dels cambrers, que són un munt i es mouen per tota la sala en una espècie de caos que en realitat funciona tan bé com una coreografia assajada. 

L'objectiu del restaurant és recrear les sensacions de les parades de menjar de carrer que hi ha a moltes ciutats del món. Per aquest motiu, és un local on no es pot fer reserva, ni t'agafen el telèfon ni et responen un correu. Hi vas, agafes lloc i demanes els plats més internacionals. Amb això, i amb una música -molt- alta, Erauzkin vol aconseguir el contrast amb l'altre restaurant que té amb Anna Yébenes a la porta del costat, l'espai gastronòmic UMA, on el silenci i la preparació són la norma. 

A NoBook, en canvi, tot va amb presses, les presses del menjar ràpid i del carrer, no per això renyides amb la qualitat dels ingredients i de les propostes. El plat xinès que més es consumeix als Estats Units, però que mai trobaràs a Pequín, el Tso Chiken, és un dels plats estrella, com l'Obrint la llauna (salmó en tempura d'alga nori, verdures cruixents i salsa Baires) o el Taco de cochinita. La plantilla del restaurant està molt compromesa amb la creativitat, i proposa cada setmana un plat sorpresa, Abrakadabra, que si funciona acabarà formant part del menú. 

L'obsessió per aconseguir una cuina informal i amb un punt descarat fa que Nobook recordi a les estrelles Michelin de David Muñoz, l'estàndard de la gastronomia canalla amb el seu restaurant DiverXO. Erauzkin, com altres xefs que experimenten amb aquest tipus de cuina, no volen entrar en comparacions i asseguren que ells segueixen un camí propi.

El restaurant, de moment, no té una oferta de postres perquè, com en les parades del carrer, les presses, la suor i un dia a dia atrafegat no conjuguen amb el moment pausat que suposen un cafè i unes postres. Tot i això, NoBook presenta una gran oferta de còctels, de la mà d'Andreu Estríngana. Alguns, com la pinya colada, tenen un punt dolç que poden fer el paper d'últim plat de l'àpat. Altres, com el daiquiri (presentat en una esfera amb un tub) o el whisky, formen part del menú i la intenció és que, mentre s'assaboreixen els gustos picants i refrescants de 12 països diferents, es complementi la recerca de la gastronomia canalla amb unes bones begudes. 

Nobook. C/Provença 310 bis, Barcelona

Tiquet mitjà: 35 euros. Sense reserva