_
_
_
_
_

Vegetals a preu d’or

Productors, intermediaris i comercialitzadors discrepen sobre els beneficis dels alts preus de les hortalisses

Camilo S. Baquero

Els Bou treballen el camp de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) des de fa quatre generacions. Albert i el seu pare, octogenari, recullen ells mateixos els enciams, els calçots, els bròquils que conreen a Cal Coracer. Les glaçades al matí dels últims dies han cremat algunes de les carxofes que esperaven recol·lectar. Les taques que han quedat als producte els traurien automàticament dels lineals de qualsevol supermercat. “La vista és la que menja”, explica l'agricultor. Però davant de l'escassetat, l'estètica passa a un segon pla i la verdura acabarà a la taula de qualsevol consumidor.

Les onades de fred de les últimes setmanes, tant a Espanya com a altres zones productores, han fet que els preus d'hortalisses com el carbassó o l'albergínia s'hagin triplicat, si bé des del mercat majorista i el Ministeri d'Agricultura certifiquen que els preus estan tornant gradualment a la normalitat. En el cas de la carxofa, Grècia, Itàlia i Israel, altres països proveïdors, van perdre les seves collites per les nevades i Espanya es va convertir en un rebost alternatiu. Però els temporals que van sacsejar Alacant, Múrcia i Almeria van afegir més tensió al mercat i van minvar la collita en un moment de gran demanda exterior. La setmana passada, al Regne Unit, diversos supermercats van començar a racionar el nombre d'enciams i bròquils per client i el tabloide The Sun fins i tot va culpar els productors, injustament, d'amagar el producte.

Bou ofereix un 20% de la seva producció al mercat majorista i la resta la ven de manera directa a través dels mercats de pagès del Parc Agrari del Baix Llobregat. Les carxofes tacades les ven ara a 80 cèntims el quilo; per les perfectes pot arribar a treure'n el doble, depenent de l'oferta i la demanda. “Usualment recollim després de Múrcia o València, però aquest any ells van sortir més tard. A principi de temporada, al novembre, arribem a tenir preus de 3,50 euros el quilo”, afegeix l'agricultor. Alguna cosa similar va passar amb el carbassó, que fa tres setmanes costava quatre euros el quilo. Aquesta setmana, a Mercabarna, s'aconseguia a 90 cèntims.

Benefici per als intermediaris

“Portem tres setmanes de preus molt bons, però mai mirem una collita en concret, mirem el global de la campanya. Tot pot canviar d'un moment a l'altre”, explica Bou. “La diferència entre guanyar o perdre per a un agricultor són dos o tres cèntims per quilo o unitat. Amb la manca de productes guanyen tots menys el consumidor”, accepta. Des de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAR), no obstant això, denuncien que els intermediaris s'han portat el major benefici de l'especial conjuntura del mercat i, de fet, han demanat al Ministeri que intervingui.

L'Índex de Preus en Origen-Destií dels aliments (IPOD) del gener, realitzat per diverses entitats de productors, mostra, per exemple, una diferència del 247% entre el que es pagava per un quilo de ceba en origen fins al consumidor final. Uns preus que ara han canviat radicalment. “La situació productiva al camp no ha variat tant d'una setmana a una altra com per propiciar una ensulsiada dels preus tan significativa”, denúncia Andrés Góngora, responsable de fruites i hortalisses de la coordinadora, que defensa que els agricultors no s'han lucrat amb la conjuntura de preus.

“Els majoristes ens regim per la llei de l'oferta i la demanda. En vuit dies els preus han baixat de la mateixa manera que van pujar”, explica Jaume Flores, president de l'Associació de Majoristes de Fruites i Hortalisses de la central catalana (AGEM). Flores atribueix l'efecte distorsionador dels preus a la política de preus pactats que exerceixen grans distribuïdors i supermercats, que així busquen sostenir els seus marges. “La pressió de les centrals de compra dels grans distribuïdors està passant factura als productors, que una vegada més ens veiem indefensos per controlar una perniciosa volatilitat”, afegeix Góngora.

Les entitats que agrupen els supermercats i els grans distribuïdors, com l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats o l'Associació de Cadenes de Mercats lleven ferro a les acusacions dels productors i posen en dubte que es pugui generalitzar una variació de preus com la que mostra l'IPOD. Els diversos canals de distribució i venda, asseguren, generen una competència positiva per al mercat.

Des del Ministeri expliquen que estan fent “seguiment continu de l'evolució dels preus”, en particular de les hortalisses i ara com ara no ha detectat cap irregularitat en el compliment de la Llei de la Cadena Alimentària, que seria investigada per la Agència d'Informació i Control Alimentaris.

Flores recorda que el 35% de les verdures i hortalisses que arriben a Mercabarna es destinen a l'exportació. Les adverses condicions meteorològiques de mitjan gener van portar a doblegar aquesta xifra per poder donar resposta a la resta del mercat europeu. Els preus semblen que tornaran a la seva llera normal, si bé cal seguir amb un ull en el cel. “Només seguim tenint problemes amb l'enciam llarg”, confessa el majorista.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_