Viver Pi-Sunyer, el jurista que ultima la llei de desconnexió

Carles Viver Pi-Sunyer, magistrat del Tribunal Constitucional entre el 1992 i el 2001 (els últims quatre anys com a vicepresident) és des del 2013 el timoner jurídic del procés independentista. És seu el disseny de la llei de transitorietat jurídica que ha d’emparar el referèndum i que, segons ha revelat la CUP, ja està redactada en un 95%, encara que se’n desconeix el contingut, més enllà que ha estat pactat entre els anticapitalistes i Junts pel Sí.

El secretisme és la característica de molts dels informes elaborats per Carles Viver en els últims anys des de diversos organismes de la Generalitat, que reflecteixen l'evolució ideològica d'aquest jurista. Viver Pi-Sunyer ha abraçat la secessió en considerar que l'autonomisme ha fracassat.

“He arribat a la conclusió, ja fa anys, que l'única sortida que té Catalunya és la de la independència. L'única cosa que em sap greu és no haver-me'n adonat abans, però no renuncio a res del que he fet professionalment, ho mantinc”, va assegurar aquest constitucionalista quan va comparèixer en la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament el passat 14 de desembre.

“Deixaré el meu càrrec en el moment en què Catalunya sigui independent, que espero que sigui aviat”, va afegir Viver, que des del 2004 està a sou de la Generalitat: primer, per eixamplar l'autonomia catalana amb la redacció de l'Estatut, i després, lliurat a la causa secessionista des de la seva particular interpretació del dret, qüestionada per molts col·legues.

Llibre blanc

El març del 2013 Artur Mas el va nomenar president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, des del qual va dirigir la redacció del llibre blanc, en què explica com ha de ser el nou Estat català i, el que és més important, com arribar-hi des d'una nova legalitat.

“He arribat a la conclusió que l’única sortida és la  independència. El que lamento és no haver-me’n adonat abans”

El febrer del 2015 la Generalitat va intensificar la seva confiança en Viver com a comissionat per a la Transició Nacional. El Govern del PP va recórrer en contra de l'organisme i el Constitucional el va suspendre el juliol del 2015. Però ni això ni el relleu en la presidència va ser obstacle perquè Carles Puigdemont tornés a confiar en Carles Viver i el designés, a principis del 2016, director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, un organisme que va substituir l'Institut d'Estudis Autonòmics que ha dirigit Pi-Sunyer des del 2004, quan el va nomenar el Govern tripartit de Pasqual Maragall.

Diversos col·legues qüestionen la interpretació del dret que ha estat fent aquests anys Carles Viver. Entre ells Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, que confessa un respecte intel·lectual per Viver, tan gran com la discrepància jurídica que els separa.

“Ens agradi o no, a la Constitució no hi té cabuda de cap manera la secessió de Catalunya. Això no ho pot sostenir cap jurista i no es pot dir que es passarà de la legalitat espanyola a la catalana sense més, com es va passar de la dictadura a la democràcia. Aquesta analogia no és possible i no és una qüestió d'interpretar el dret”, diu Arbós.

El constitucionalista Francesc de Carreras també es mostra crític. “Si es vol la independència, s'ha de saltar la llei, no es pot fer d'una altra manera. No hi cap un referèndum d'autodeterminació, tret que es reformi la Constitució i tots els espanyols votin que Espanya passarà a tenir 16 comunitats autònomes i no les 17 actuals”.

Carles Viver ha rebutjat explicar les seves tesis a requeriment d'EL PAÍS. En la seva compareixença al Parlament va explicar que si ha abraçat l'independentisme com a jurista és perquè la seva biografia coincideix amb la de milers de catalans que veuen en la secessió l'única sortida després de veure frustrada la millora de l'autogovern. Segons va explicar, va intentar fer una relectura de la Constitució per ampliar les competències de les autonomies quan era magistrat del Constitucional i va fracassar. Ho va tornar a provar amb una reforma de l'Estatut i també va punxar, i més tard va proposar una reforma jurídica del sistema de finançament i va tornar a fracassar.

Els col·laboradors que han treballat amb Carles Viver coincideixen que la sentència de l'Estatut va marcar un punt d'inflexió i que ajuda a explicar la seva evolució com a jurista. La resolució li va produir un doble efecte negatiu: professional i personal. “La sentència el va afectar molt perquè es va sentir desautoritzat pels seus companys del Constitucional. Estava convençut que l'Estatut reformat en el qual havia posat l'ànima es mantindria i no va ser així", explica una persona que el coneix des de fa dècades i que reclama l'anonimat.

El factor humà

Un altre dels seus col·laboradors més propers, que tampoc vol identificar-se, parla del “factor humà” de la sentència. “L'Estatut era un fill intel·lectual seu. La sentència del Constitucional li va fer canviar la seva visió de les coses. Va arribar a dir que, al final, el que importa és la política. Ell, un home que recel·lava dels polítics i que defensava que el que era important eren els juristes”.

“Ens agradi o no, a la Constitució no hi té cabuda de cap manera la secessió de Catalunya”, diu un altre constitucionalista

En aquesta mateixa línia es va expressar Carles Viver al Parlament. “L'experiència històrica demostra que quan hi ha una situació de bloqueig la política desplaça al dret i immediatament s'ha de tornar a reconstruir, en el mateix instant, un nou ordre constitucional. I aquí possiblement ens trobarem”, va dir als diputats.

“La seva opció política no és la meva. No crec que pretengui donar una justificació jurídica del salt al buit que representa la llei de transitorietat jurídica”, afegeix Arbós. Carles Viver va justificar davant dels parlamentaris que no transcendeixi el contingut d'aquests textos “per prudència”.

L'exmagistrat del Constitucional va admetre sense objeccions que fa temps que prepara les anomenades “estructures d'Estat” abans que els catalans s'hagin pronunciat si volen o no la independència. “Si no ho estiguéssim fent vostès ens farien una crítica” i dirien que “som uns inconscients. Doncs no ho som, l'estem preparant a fons [la independència] com preparem també altres escenaris”.