La CUP anteposa el referèndum a la fiscalitat i aprovarà els Pressupostos

Aquesta vegada sí. La CUP permetrà aprovar els Pressupostos de la Generalitat del 2017 i insuflarà aire al “referèndum o referèndum” de Carles Puigdemont. En una votació dividida, el consell polític de la formació i el seu grup d'acció parlamentària han decidit aquest dissabte assumir l'oferta del Govern català i evitar posar a prova l'amenaça del president de convocar eleccions si no era capaç de gestionar el seu dia a dia amb uns recursos actualitzats. Els anticapitalistes aposten per refermar la cadena de confiances amb Junts pel Sí malgrat que no han aconseguit la seva demanda més ambiciosa: la modificació a l'alça dels impostos de la renda (IRPF), de Successions i de Patrimoni.

El resultat de la votació celebrada aquest migdia –39 vots a favor, 22 en contra i 2 abstencions— confirma el creixent optimisme de l'Executiu durant aquesta setmana, després que dilluns lliurés la seva última oferta a la CUP perquè iniciés el seu debat intern i que dimecres el Departament d'Ensenyament tanqués un preacord amb els sindicats en el qual es comprometia a augmentar aquest any en 5.500 places el cos de docents a les escoles i instituts públics (3.500 més que la seva oferta inicial). Així mateix s'ha compromès una partida de 45 milions d'euros que el Govern ha ofert per engegar la renda garantida de ciutadania, la creació de la qual està pendent de l'aprovació d'una iniciativa legislativa popular.

El portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, ha volgut destacar que la posició de la formació després de les votacions és un "sí condicional amb data de caducitat", ja que liquidaran aquest suport si al setembre no es convoca el referèndum i faran caure el Govern. A més, reclamaran avançar els preparatius del referèndum perquè estiguin llestos al maig, de manera que es pugui avançar la convocatòria en el cas que es produeixi la inhabilitació de polítics catalans.

Aquest sí condicionat es traduirà que només dos diputats de la CUP donaran suport als Pressupostos mentre que els altres sis s'abstindran, i permetran que el tràmit parlamentari passi amb només 68 diputats, límit de la majoria absoluta. Tant Arrufat com la diputada Eulàlia Reguant, una de les interlocutores del Govern català en la negociació pressupostària, han estat molt crítics amb la posició de Junts pel Sí en la seva negativa de pujar els impostos als contribuents amb majors rendes -- "Esperem que el Govern expliqui per què no és possible pujar imposats a les rendes altes", ha afirmat Arrufat--, revertir privatitzacions i de "polítiques valentes que necessita el país".

Existeix indignació a la CUP perquè no s'ha fet cap gest per estrènyer fiscalment als més rics i que els nous recursos que s'esgarrapen per a polítiques socials arriben gràcies a l'augment d'una desena de l'objectiu de dèficit, concedit pel Ministeri d'Hisenda.

Aconseguir negociacions extraparlamentàries s'havia convertit en una de les pretensions dels anticapitalistes quan van permetre tramitar els Pressupostos. Llavors van afirmar que el seu objectiu era obrir “el debat social” dels comptes, la qual cosa han aconseguit les centrals sindicals després de convocar dues vagues de docents. Una altra proposta que ha superat els murs de la Cambra catalana és la partida de 45 milions d'euros que el Govern català ha ofert per engegar la renda garantida de ciutadania, la creació de la qual està pendent de l'aprovació d'una iniciativa legislativa popular.

Malgrat tots els matisos del suport dels anticapitalistes i l'exigència que s'acabin "els xantatges a la CUP", la d'avui és la major victòria de Puigdemont des que fa poc més d'un any va assumir el primer càrrec institucional català. Les seves amenaces d'avançar eleccions han fet efecte, encara que la votació d'avui no pressuposa una major estabilitat per al seu Executiu, que haurà de gestionar la seva vacil·lant relació amb la CUP diàriament. Però sí que evita el ridícul que hauria suposat, per segona vegada consecutiva en un termini de set mesos, veure que no podia aprovar els Pressupostos. A més ho aconsegueix sense haver hagut de cedir en la principal demanda ideològica de la CUP: una modificació substancial en els principals tributs cedits per l'Estat que vagin en línia amb una major progressivitat fiscal. El partit del president català, PDECat, es nega a assumir aquests canvis, malgrat que són una demanda que entra en la lògica d'ERC, els seus socis al Govern. En plenes negociacions pressupostàries, el Govern català també ha estat capaç de desenvolupar el projecte de BCN World, el recinte amb macrocasinos a Tarragona que la CUP rebutja frontalment.

Finalment, en la decisió de les bases anticapitalistes han pesat més altres coses. Especialment la confiança en què Puigdemont, una vegada aprovats els Pressupostos, no es tirarà enrere en el seu compromís de convocar el referèndum independentista el proper mes de setembre. Amb la votació d'avui, la CUP marca encara més les roderes del camí que ha de seguir el Govern català per convocar la consulta, que tindrà partides assignades als comptes. I pot reclamar amb més força que s'iniciï ja el denominat procés constituent, punt d'origen de la redacció d'una llei bàsica catalana en el cas que el sí s'imposés en la consulta independentista.

Més enllà dels acords en matèria de professorat i renda garantida, la CUP es pot apuntar l'aprovació d'alguns impostos, sobretot el que gravarà béns de luxe a nom d'empreses però que utilitzen particulars, i altres tributs verds. L'última concessió fiscal ha estat la creació d'un tribut als vehicles més contaminants que el Govern català ja tenia previst i que ara avançarà un any. I el compromís que Aigües Ter-Llobregat torni a ser pública en el cas que el Tribunal Suprem confirmi la sentència que anul·la la major privatització (1.000 milions) realitzada per la Generalitat, executada pel Govern d'Artur Mas.

El resultat de la votació també és un avís per al Govern central: Malgrat l'ànsia constant en el qual viu l'Executiu autonòmic, la majoria independentista segueix sense col·lapsar-se. I si vol obrir una altra via que la del referèndum unilateral haurà d'esforçar-se en una operació diàleg que viu les seves hores més baixes des de la reunió entre la reunió de Soraya Sáenz de Santamaría i Oriol Junqueras. Aquella trobada va constatar que tots dos governs no només segueixen allunyats, sinó que caminen en direccions contràries. I Puigdemont ho va tornar a dir dimarts a Brussel·les: no es mou del referèndum. I ha començat a moure fitxa per convèncer els comuns, partidaris de convocar el referèndum sempre que sigui efectiu, que fa tot el possible per aconseguir l'aval internacional a la consulta.

El calendari dels Pressupostos previst pel Govern segueix el seu curs. I ara més que mai dona per fet que Ciutadans i el Partit Popular els recorreran davant el Consell de Garanties Estatutàries, i retardaran un mes la seva aprovació definitiva. Si no hi ha imprevistos, serà al març quan Puigdemont es pugui fer la fotografia del seu major èxit.