BCNegra: Connolly, Lehane, Indridason i altres lectures recomanades

BCNegra desplega des del 26 de gener i fins al 4 de febrer tot el seu potencial per atreure figures de primer nivell dins d'un programa molt complet. Com que la vida és complicada i no hi ha gaire temps, us oferim una guia de lectures per als qui vulgueu anar ben documentats a cadascun dels actes o gaudir a posteriori de l'autor que us hagi enlluernat.

Podeu consultar tot el programa aquí.

En una aposta complicada però necessària, sempre he decidit no parlar del que no he llegit, així que algú hi pot trobar a faltar algun llibre. Ara bé, com deia Carles Geli en la prèvia, els grans noms venen perquè tenen llibres a les taules de novetats i els hem llegit. Aquests, i pràcticament tots els seus. Som-hi, doncs.

Indridason. Amo del crim en un país sense crims

Aquest escriptor islandès, conegut a Espanya per la sèrie d'Erlendur Sveinsson (publicat en català per La Magrana i en castellà per RBA), canvia aquesta vegada de registre per presentar-nos Bettý, un thriller amb truc conduït magistralment i del qual es pot dir molt poc sense espatllar-ho tot. Un home a la presó que narra en primera persona un suposat engany de què va ser víctima; una femme fatale i un gir a mitja novel·la que ho deixa tot sense sentit. O no.

Si preferiu el lacònic, malenconiós i brillant Sveinsson, un dels personatges més difícils de classificar i més ben desenvolupats de la novel·la negra contemporània, llegiu qualsevol de les set de la sèrie. Jo em quedo amb La dona de verd, La veu i Hipotermia, en la qual el protagonista ha d'afrontar la mort que més li ha marcat: la del seu germà desaparegut. Del millor i el més literari del món nòrdic.

Connolly, el rei de les tenebres

Siempre m'he declarat un fan irredempt de Charlie Parker, que segueix cavalcant la bèstia després de 14 novel·les i una vida marcada per l'atzar. Tusquets acaba de publicar La canción de las sombras, que, tot i que no és la millor, és una prova excel·lent de les habilitats de Connolly i un preludi de la batalla contra les forces del mal que s'albira a l'horitzó.

Si no heu llegit res d'aquest mestre del món negre i de la descripció del mal, llegiu sobretot qualsevol de les quatre primeres (Todo lo que muere, El poder de las tinieblas, Perfil asesino i El camino blanco), que Tusquets ha seguit publicant en edició de butxaca i que són excel·lents, o alguna de les últimes, en les quals el seu enfrontament amb la seva nèmesi, el Coleccionista, arriba al punt àlgid. En català l'autor ha estat publicat per l'editorial Bromera.

Lehane, premi Pepe Carvalho, mestre americà

Què podem dir del creador de Kenzie i Gennaro, de l'escriptor de Mystic River o del guionista de The Wire? Doncs que a Espanya s'acaba de publicar Ese mundo desaparecido, una monumental culminació de la seva trilogia sobre l'univers mafiós. El llibre, editat per Salamandra, és un retrat excel·lent, ple de matisos, d'un món que s'enfonsa, però sobretot és una novel·la de personatges.

Podeu llegir aquí l'apunt que li dediquem aquesta mateixa setmana. I aquí l'entrevista que li va fer Eduardo Lago, i en la qual es veu la saviesa de tots dos.

El jurat de BCNegra tria molt bé els guanyadors del Pepe Carvalho, però en aquest cas ha fet coincidir un premi més que merescut amb un moment excel·lent de la carrera de l'autor.

Si voleu llegir Kenzie i Gennaro hi sou a temps. Són de les millors parelles de la novel·la negra contemporània. Les trames són perfectes i el tractament de la violència en aquest Boston que tant estima l'autor és impecable. És millor llegir-les en ordre perquè en cadascuna revela algunes coses essencials de les anteriors.

Montalbán, Hammett i un clàssic italià

Hi ha més autors que valen la pena, però no hi ha temps ni espai per estendre-s'hi com es mereixerien. Us recomano Santo Piazzese, del qual Siruela acaba de publicar Asesinato en el jardín botánico. Piazzese ha estat lloat pel mestre Camilleri. La novel·la es va escriure fa 20 anys i és una meravella amb un ritme malenconiós i un personatge, Lorenzo la Marca, que ja ocupa un lloc en el meu cor.

Un dels plats forts és la presència dels tres últims premis Hammett, Alexis Ravelo, Carlos Zanón, que continuarà la saga de Carvalho, i Marcelo Luján per retre homenatge al mestre Manuel Vázquez Montalbán amb motiu del 40è aniversari de la publicació de La soledad del manager. Podeu llegir qualsevol d'aquests tres escriptors excel·lents o començar pel clàssic Montalbán. Agafeu-ne qualsevol, respireu i passeu-vos-ho bé.