Trump defensa la utilitat de la tortura

“Si no ho volen fer, està bé. Si ho volen fer, treballaré cap a aquest objectiu. Vull fer-ho tot dins dels marcs de la legalitat”, va dir a la cadena ABC, en la seva primera entrevista com a president, quan li van preguntar per la tècnica del waterboarding (ofegament simulat) que ja va lloar al juny. “Que si crec que funciona? Absolutament”, va afegir.

L'Exèrcit nord-americà va prohibir el 2006 l'ús del waterboarding, i va posar en dubte la seva legalitat i eficàcia. Quan va arribar a la Casa Blanca el 2009, el president Barack Obama ho va prohibir també per a la CIA en clausurar el programa d'interrogació de l'agència d'intel·ligència a sospitosos de terrorisme. La decisió va tancar el capítol fosc dels abusos del Govern de George W. Bush en nom de l'anomenada guerra contra el terrorisme després dels atemptats de l'11-S del 2001.

Trump estudia recuperar aquest programa d'interrogació. Segons l'esborrany d'un document oficial citat per mitjans nord-americans, el republicà ha preguntat als seus assessors sobre la possibilitat de reprendre les presons secretes que la CIA tenia a l'estranger. Segons l'informe, es mantindria la prohibició de practicar tortures en els interrogatoris, segons les lleis nord-americana i internacional.

En la seva roda de premsa diària, el portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va negar autenticitat a aquesta informació, però no la va desmentir. “No és un document de la Casa Blanca. No tinc ni idea d'on va sortir”, va dir als periodistes.

El nou president suposadament també està estudiant mantenir oberta la presó de Guantánamo (Cuba), que acull una quarantena de sospitosos de terrorisme en el que són uns llimbs de detenció indefinida.

Possibles restriccions a musulmans

D'altra banda, Spicer va explicar que a finals d'aquesta setmana el Govern farà els “passos adequats” per garantir que arriben als EUA per “raons correctes” les persones procedents de països que generen una “elevada preocupació” en relació amb la seguretat.

Spicer va evitar referir-se a un país en concret o detallar l'abast d'aquestes mesures. Segons un esborrany d'una ordre executiva, citada per mitjans nord-americans, es paralitzaria durant quatre mesos el programa d'acollida de refugiats (en el cas de ciutadans sirians seria indefinit), i es prohibiria durant 30 dies l'emissió de visats a ciutadans de set països de majoria musulmana i considerats massa perillosos: l'Iraq, l'Iran, Líbia, Somàlia, el Sudan, Síria i el Iemen.

Les mesures s'assemblarien al veto a immigrants musulmans que Trump, com a part de la lluita contra el gihadisme, va prometre com a candidat i que va desfermar una tempesta als EUA i a l'estranger.

El republicà, que va atiar la islamofòbia com a arma electoral, també va dir que, com a president, imposaria una prova de valors als ciutadans d'alguns països i que faria una “anàlisi extrema” de les sol·licituds d'asil de ciutadans que fugen de països colpejats pel terrorisme, com Síria. Trump ha acusat Alemanya de cometre un "error catastròfic" amb la seva política de portes obertes als refugiats procedents del Pròxim Orient.

Actualment, els ciutadans d'aquests països rarament aconsegueixen visats nord-americans i el procés acostuma a demorar-se molts mesos. El Govern de Barack Obama ja va reforçar els requisits i l'anàlisi de seguretat per donar asil a persones de països com Síria.