El Taulí deriva pacients a l’Hospital General per alliberar les urgències

La saturació de les urgències és aliena al model polític que s'imposa en la sanitat catalana. Mentre el conseller de Salut, Toni Comín, continua amb l'expulsió de clíniques privades de la xarxa pública, el Parc Taulí de Sabadell, que va assumir els pacients de la primera desprivatització –a l'agost es va expulsar la Clínica del Vallès–, ha derivat 175 pacients a l’Hospital General de Catalunya, l'altre centre privat que Comín volia expulsar de la xarxa pública i que ara pretén comprar.

Amb la baixada de les temperatures i l'epidèmia de grip a punt d'arribar al seu pic de més incidència, el degoteig de malalts que s'acumulen en les urgències dels hospitals no para. Els centres sanitaris, que han perdut 1.200 llits des del 2010 per les retallades, són incapaços de trobar de forma àgil una plaça lliure a planta als pacients d'urgències que requereixen ingrés, i han començat a prendre mesures excepcionals.

Així, el Taulí va derivar al desembre 119 pacients a l’Hospital General de Catalunya (HGC) i 66 a l'Hospital de Terrassa per descongestionar les seves urgències. En les dues primeres setmanes de gener va desviar 56 malalts més al HGC i 27 a Terrassa. A més, el centre sanitari ha posposat operacions programades no urgents per alliberar llits a planta, una mesura que també han pres altres hospitals com el del Mar o Bellvitge.

On no ha derivat pacients el Taulí és a la Clínica del Vallès, amb la qual Salut va finalitzar la seva relació contractual a l'agost retornant els pacients públics que atenia el centre privat al Taulí i a l'Hospital de Terrassa.

Amb tot, els sindicats temen ara l'escenari que es pugui produir amb la desprivatització de l’HGC que ultima Salut. Tot i que al principi el departament va anunciar la seva expulsió quan s'acabés el contracte (desembre del 2016), Salut va haver de recular i va avançar que el contracte no es rescindirà completament, sinó que es reduirà, perquè la xarxa pública no pot absorbir tota l'activitat que la clínica privada fa als pacients de la sanitat pública. Sobre la taula segueix també l'oferta de compra per 50 milions que va fer Comín als amos, Quirónsalud, que la van rebutjar. En qualsevol cas, Comín va informar fa uns mesos que l'activitat desprivatizada de l’HGC seria assumida pels hospitals i la Mútua de Terrassa. “La pregunta és, què passarà quan, de la mateixa manera que no es deriven pacients a la Clínica del Vallès, tampoc s’enviïn a l’HGC ni al de Terrassa, que tindrà menys marge perquè ja haurà d'assumir els pacients de l’HGC?”, es pregunta Jorge Serrano, de Metges de Catalunya.

“Falten llits”

El Taulí, d’altra banda, nega rotundament que l'assumpció dels pacients de la Clínica del Vallès hagi agreujat la saturació en urgències aquest any, una opinió que comparteix Serrano, tot i que adverteix, no obstant això, que “falten llits estructurals”. Els que sí que posen en dubte la desprivatització de Salut són els treballadors de l'Hospital de Terrassa, l'altre centre que va assumir els pacients de la Clínica del Vallès. Aquest treballadors, que faran vaga a final de mes, van dir en una roda de premsa la setmana passada que la mesura ha augmentat la pressió assistencial i ha comportat “sacrificis” del personal.