L’orgia modernista de Sant Pau

Sis anys de passejos per un mateix lloc poden ser molt productius. És el que li ha passat al fotògraf Robert Ramos, que entre el 2009 i el 2014 ha pogut captar més de 40.000 imatges del recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, una de les obres més destacades de Lluís Domènech i Montaner. El resultat veu ara la llum en el gran llibre Sant Pau. Patrimoni modernista, coeditat pels responsables del recinte i per Enciclopèdia Catalana (44 euros), amb 300 d'aquestes imatges, una selecció que s'intueix que ha estat difícil, després de comprovar la qualitat de totes les fotografies, que il·lustren tot el conjunt fins als més petits detalls d'aquesta mena d'orgia modernista en la qual arquitectes i artesans es van dedicar a fons. “És la difusió que l'hospital es mereixia després de mostrar els treballs de rehabilitació a què s'ha sotmès el recinte des del 2009”, explica Mercè Beltran, responsable del programa cultural de Sant Pau.

Les imatges permeten veure detalls que durant la visita al centre (unes 250.000 anuals, gairebé un 70% estrangers) poden passar desapercebuts, com la presència d'un sant amb bigoti, Sant Leopold, que presideix l'entrada del pavelló amb el seu nom (un dels 27 que es van arribar a construir dels 48 projectats), un homenatge que l'escultor Eusebi Arnau va fer a Leopold Gil, un dels benefactors de l'obra. És només una anècdota de les moltes que permet descobrir el llibre, com els dos rostres esculpits a les portes laterals de la façana principal per on accedien, per separat, homes i dones.

Amb una decoració exuberant, la reina és la ceràmica, que cobreix totes les cúpules dels pavellons i les voltes dels sostres i baixa per les parets fins a terra, en què es pot descobrir que no hi ha angles rectes per evitar acumulació de brutícia. Els paviments d'estances com l'Edifici de l'Administració (la façana del qual recorda un retaule ple d'imatges de sants) conserven fins a 16 mosaics que reprodueixen la història del centre des del segle IX, quan es va fundar el primer hospital a l'interior de les muralles.

El llibre recorre també zones menys glamuroses, però plenes d'interès, com el quilòmetre de túnels subterranis que connecten els pavellons o la Casa d'Operacions, creada amb grans finestrals perquè van començar a funcionar quan encara no s'havia inventat la llum elèctrica i s'operava amb la que donaven els raigs de sol. Eren uns altres temps.