_
_
_
_

Més de 65.200 nens estan en llista d’espera per a una visita a l’especialista

El nombre de menors pendents d'una prova diagnòstica ha augmentat un 44% en només sis mesos

Jessica Mouzo
Una nena a l'Hospital Sant Joan de Déu.
Una nena a l'Hospital Sant Joan de Déu.El País

Les llistes d'espera infantils en la sanitat catalana tenen ben poc o gens a envejar a les xifres globals de retards que afecten el Departament de Salut. Els nens també s'han d'esperar més de tres mesos per a una visita al cardiòleg, dos i mig per a una ecocardiografia o més de quatre mesos per a una intervenció del sistema nerviós central. Segons les dades de Salut recollides pel Síndic de Greuges, Rafael Ribó, en l'Informe de la infància 2016, 65.290 nens esperaven, el juny del 2016, una visita a l'especialista, la qual cosa suposa un 13,6% més que el desembre del 2015. Així mateix, la llista d'espera per a una prova diagnòstica va créixer en el mateix període un 44%, i va arribar als 3.781 menors en espera a principis d'estiu. A més, 13.218 menors tenen pendent una intervenció quirúrgica (un 9% més que a finals de l'any passat).

Segons les últimes xifres de Salut, 552.113 persones esperaven una visita a consultes externes al juny. Els pacients en espera s'havien reduït un 16% respecte al desembre del 2015, però els retards en algunes especialitats superaven els 90 dies màxims estipulats per llei —en cardiologia l'espera mitjana era de 95 dies; en ginecologia, de 212; en oftalmologia, de 111; en traumatologia, de 96; i en urologia, de 98.

Más información
La llista d’espera quirúrgica augmenta en 5.000 pacients en sis mesos
Els sis mapes de les llistes d’espera a la sanitat catalana
El mandat de Boi Ruiz deixa 39.000 reclamacions per les llistes d'espera

No obstant això, en focalitzar l'anàlisi en la llista d'espera infantil, la fotografia que se n'extreu és molt menys afalagadora. Per començar perquè, en comptes de seguir la trajectòria del còmput global i reduir-se entre el desembre del 2015 i el juny del 2016, la llista d'espera infantil ha crescut un 13,6% en aquest període. Els retards per al·lergologia (127 dies de mitjana), neurologia (95), cardiologia pediàtrica (106), rehabilitació (126 dies), cirurgia maxil·lofacial (99) i oftalmologia (93) se situen molt per sobre del màxim legal.

En les proves diagnòstiques passa pràcticament el mateix. Mentre que en el global de Catalunya les persones en llista d'espera (138.606 pacients) es van reduir gairebé un 5% en els primers sis mesos de l'any, entre el col·lectiu infantil, els que esperen una prova mèdica van augmentar un 44%. Encara que el temps mitjà d'espera està per sota del que estipula la llei (també 90 dies), els principals retards es registren en ecocardiografies (76 dies d'espera mitjana), polisomnogrames o proves del son (83 dies) i proves d'esforç (89 dies).

Segons Salut, també 161.730 persones s'esperen al juny per a una intervenció quirúrgica, un 3% més que el desembre del 2015. Però de nou, entre el col·lectiu infantil, l'augment és més significatiu en el mateix període: es van registrar 13.218 nens en espera a principis d'estiu, un 9% més que a finals del 2015. Excepte la cirurgia cardíaca, que té un temps mitjà d'espera de dos mesos, les altres intervencions que recull el Síndic en l'informe superen els 100 dies d'espera de mitjana: les operacions dentals (175 dies de mitjana), reparacions d'hèrnies umbilicals (170), escissions de lesió cutània (177) i operacions del tub digestiu (127) són algunes de les intervencions que registren les principals demores.

En l'informe, el Síndic retreu a Salut que no hagi complert les seves recomanacions, que passaven per “establir la condició de nen com un criteri de priorització en l'accés dels pacients a les prestacions sanitàries” i “estudiar la conveniència d'establir terminis màxims garantits per a nens per als procediments que afecten més la seva salut”. Salut, no obstant això, al·lega, segons l'informe, que no és “necessària” aquesta mesura –que el fet de ser nen sigui un criteri de priorització–, ja que els temps i la preferència responen a criteris clínics. Així mateix, el departament assenyala que els nens ja disposen de temps màxims garantits per a les intervencions més urgents (45 dies per a processos oncològics i 90 per a cirurgia cardíaca, igual que en els adults).

Saturació en salut mental

El Síndic també fa referència a les demores en l'accés als centres de salut mental infantils i juvenils (CSMIJ). Entre el 2010 i el 2015, els nens atesos als CSMIJ van augmentar gairebé un 30%. “Actualment, per cada 1.000 nens se n'atenen 10 més que fa cinc anys”, assenyala Ribó en l'informe. El que no es pot saber, perquè Salut no en té dades, és la llista d'espera per accedir a un CSMIJ.

El Síndic, no obstant això, sospita que l'augment de la demanda no s'ha compensat amb els recursos suficients per afrontar aquest increment: “El nombre de pacients atesos ha anat acompanyat d'un augment del nombre de visites, però també d'una reducció del nombre de visites per pacient, per la qual cosa la intensitat del tractament s'ha vist afectada negativament pel creixement de la demanda atesa”, sosté el Síndic. Les visites per pacient han passat de 6,5 el 2010 a 5,9 el 2015.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_