L’assentament de Dos de Maig, entre la ferralla i l’haixix

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha detingut, des del 9 de novembre, gairebé una desena de persones que malviuen en l'assentament del carrer Dos de Maig de la capital catalana. Els acusen de vendre droga a menors. En l’escorcoll que van fer aquest mateix dia a les barraques van intervenir 149 dosis de marihuana i 66 més d'haixix. La majoria dels arrestats han declarat als jutjats i, excepte un parell, que van ingressar a la presó, la resta han tornat a l'assentament. Continuen vivint entre ferralla, però ara suporten el pes de l'acusació de fer tripijocs amb drogues i enverinar el futur d'adolescents.

El solar en què viuen té vistes a un dels símbols arquitectònics de la ciutat, la torre Agbar. Una tanca atapeïda de cartrons i unes lones preserven la intimitat de les seves barraques. Un cop passat el llindar de la porta, una desena d'homes descansen asseguts en cadires i butaques rosegades pel temps, envoltats de ferros, ferralla i matalassos de cinquè ús.

Els habitants d'aquesta zona de Barcelona riuen i comparteixen magdalenes. La majoria són ciutadans senegalesos. No hi ha cap dona; tampoc menors. I malgrat els seus somriures, són poc inclinats a parlar amb desconeguts. “Tu ets policia i estàs buscant excuses per fer-nos fora d'aquí”, sentencia després de ser preguntat el que s’asseu més allunyat de la porta, que no es mou d'una espècie de gandula de càmping. La resta comparteixen murmuris sense aixecar-se de les cadires. L'únic que trenca la tònica general és un jove d'origen marroquí. Creu que té una oportunitat per defensar-se: “Diuen que venem droga però som bona gent. Abans de viure aquí no tenia on anar i ells [assenyalant la resta de joves senegalesos] em van permetre quedar-me aquí”, diu.

Un dels habitants llegeix al sol una novel·la de Charles Dickens. El llom del llibre delata la seva procedència: el fons d'una biblioteca pública. “Diuen que això és el supermercat de la droga, però aquí no n’hem venut mai”, afirma un altre amb un discurs calmat i sense deixar de cargolar el que sembla un cigarret. No contesta a la pregunta sobre si ha venut droga al carrer, lluny de les barraques.

“Això és ferralla, el que no vol ningú. Mira on vivim vint persones. Aquí ens mosseguen les rates. Volen fer creure als veïns que som camells multimilionaris”, torna a renegar el marroquí mentre llança amb ràbia un tros de cable recentment pelat.

Els agents de la Guàrdia Urbana van investigar el poblat, que ocupa una part del que eren els antics Encants, després de rebre queixes dels veïns que veien molt moviment d'adolescents entrant i sortint de la zona. Segons el cos municipal, algunes de les persones que viuen a les barraques passaven tot el material necessari per fer un porro a nens d'entre 12 i 17 anys a canvi de petites quantitats de diners.

Al solar s'acumulen somiers, andròmines de diferents procedències i se sent música procedent d'un televisor. Tots critiquen que la coartada dels agents és molt simple: “Ens acusen de traficants per fer-nos fora”. Des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) informen que no s'ha dictat cap ordre de desallotjament del solar. Les mateixes fonts asseguren que si hi ha denúncia del propietari, es troba en els primers tràmits i que, per tant, els habitants podran romandre allí durant mesos fins que els Mossos d'Esquadra els expulsin del solar.

L'Ajuntament de Barcelona sentencia que no serà la Guàrdia Urbana la que els desallotjarà i esquiva donar un doble sentit a la seva intervenció. Els agents del cos municipal només han intervingut després d'una investigació que apuntava un cas de venda de drogues, asseguren.

Dins de les barraques s'acumulen tones de misèria. “Necessitem ajuda, fugim dels nostres països en la recerca d'un futur a Europa i mira com estem”, conclou el jove que llegeix Dickens. Després de la porta, els cartrons i les lones es torna, amb un solpas, a la gran ciutat de les oportunitats.