El Suprem processa Homs per la consulta independentista del 9-N

El diputat del PDECat al Congrés Francesc Homs està més a prop d'asseure's al banc dels acusats per haver organitzat la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014 malgrat el veto del Tribunal Constitucional (TC). El Tribunal Suprem ha donat per finalitzada la instrucció del cas i veu indicis per portar Homs a judici pels delictes de desobediència i prevaricació, que impliquen penes d'inhabilitació per exercir càrrecs públics. La interlocutòria assenyala que Homs va desobeir el mandat del TC de forma "oberta, obstinada i pertinaç".

Más información

Carta de l'exportaveu del Govern

El president del Suprem signa el suplicatori contra Francesc Homs

Homs critica que el PSC doni suport al suplicatori per jutjar-lo pel 9-N

El 4 de novembre del 2014, el Constitucional va vetar la consulta sobre la independència organitzada pel Govern i va suspendre "de forma contundent i clara qualsevol activitat relativa a la convocatòria", interpreta ara el magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem Andrés Palomo, que ha instruït la causa contra Homs. El jutge conclou que Homs "no només va ometre suspendre qualsevol activitat", sinó que "va impulsar el procés sobre la base de la seva exclusiva voluntat". El diputat, que llavors era portaveu del Govern i mà dreta d'Artur Mas com a conseller de la Presidència, va disfressar aquesta "voluntat" amb un suposat "informe provinent dels serveis jurídics que no existia".

La implicació d'Homs en la causa penal pel 9-N va sortir a la llum durant la instrucció oberta pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Mas i contra les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau. En la documentació sol·licitada per la Fiscalia va aparèixer una carta signada per Homs el 6 de novembre del 2014, dos dies després del veto. En aquesta carta, Homs va donar el vistiplau perquè un òrgan de la Generalitat informés T-Systems –una de les empreses contractades per organitzar la consulta– que podia seguir endavant amb els treballs.

T-Systems va realitzar les tasques per les quals va ser contractada i va cobrar 135.254 euros, segons recull la interlocutòria. El diputat independentista va indicar a l'organisme públic que "la preparació del suport informàtic de la consulta no resultava afectat per la suspensió", una qüestió que, segons el Tribunal Suprem, no es correspon amb la realitat.

Però aquest no és l'únic indici que cita el magistrat per processar Homs. Malgrat que el diputat ha al·legat que, després del veto del TC, la consulta va quedar en mans de voluntaris, el jutge li recorda les seves declaracions públiques els dies previs a la votació: "El Govern prepararà tota la logística necessària perquè els ciutadans puguin votar el 9 de novembre". Després del veto, que coneixia perquè era el màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat, Homs va fer altres accions per organitzar la consulta i va desplegar "tota l'activitat que la seva posició administrativa facultava i permetia". Entre altres coses, va comunicar al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) que determinats mitjans de comunicació no estaven difonent la publicitat institucional de la consulta.

La resolució, de 33 folis i contra la qual es pot presentar un recurs, dóna un termini de deu dies a la Fiscalia perquè presenti el seu escrit d'acusació contra Homs. El ministeri públic demanarà penes d'inhabilitació per al diputat, com ja ha fet en el cas de Mas, Ortega i Rigau. En aquesta altra causa ja hi ha data per al judici: serà a partir del proper 6 de febrer. La Fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació per a Mas per haver organitzat la consulta del 9-N.

El magistrat conclou que Homs, que coordinava els departaments de la Generalitat i era responsable de la publicitat institucional i la comunicació, "no va suspendre cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració d'aquesta consulta, ni tan sols els que depenien directament del Departament de la Presidència, del qual era titular, malgrat ser conscient de la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional i la conseqüent inviabilitat de la seva celebració".