Cop d’ull a una Barcelona singular

D'interès per al barceloní que vol conèixer més, però també per al turista que després de passejar pels llocs comuns que aconsellen les guies turístiques —l'univers gaudinià i el modernisme de més renom, a més del gòtic, el veritable i el fabricat a finals del segle XIX i principis del passat— li queda curiositat per saber més coses. Com, per exemple, que la Torre del Rellotge, del Moll de Pescadors, es va dir la Torre de la Llanterna el 1772, quan es va construir com a far del port de Barcelona. I que va tenir un paper en el disseny de la trama de l'Eixample perquè s'hi haurien trobat l'avinguda del Paral·lel i la Meridiana si s'haguessin perllongat.

El llibre Barcelona espais singulars (Comanegra) de l'arquitecte Josep Maria Montaner —actualment regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona— i l'antropòloga Isabel Aparici destaca llocs de Barcelona per la seva arquitectura i per la seva activitat que escapen dels tòpics que pesen sobre la ciutat.

Una voluntat ja manifesta en la introducció que critica la “visió simplificada que el turista, de la mà dels turoperadors especialment, s'endú de Barcelona i que, per desgràcia, estan incorporant els mateixos barcelonins”. El llibre, profusament il·lustrat per imatges del fotògraf Pepe Navarro, no és un inventari d'edificis, sinó més aviat una explicació amb fotografies i els textos que les contextualitzen de diferents llocs claus de la ciutat i de la seva evolució i, sobretot, de la realitat i les activitats que han desenvolupat els seus habitants. Vol fugir de “la ciutat bulliciosa i massificada” i busca llocs més tranquils. Encara que no relega alguns d'aquests llocs del top ten turístic, com la casa Batlló o la Pedrera, els aborda per explicar el pas del neoclassicisme —dels grans palaus com el de la Llotja o els Porxos d’en Xifré— a l'exuberància del modernisme.

Amb una voluntat també manifesta d'evitar posar el focus en la Barcelona “més glamurosa i burgesa” i donar espai a la més “popular, obrera i íntima”. Com la que es pot apreciar en els safarejos d’Horta, al carrer d'Aiguafreda, que van tenir plena activitat fins a l'aparició de la rentadora —meitats del segle passat —perquè allà les dones es guanyaven la vida rentant la roba de desenes de famílies acomodades de Barcelona on “baixaven” una vegada a la setmana a recollir la roba. Encara queden sencers alguns d'aquells passatges formats per les cases i els safarejos.

Des de la ciutat romana, la medieval, la transició des del renaixement —amb la construcció d'importants edificis públics i institucionals com l'hospital de Sant Pau o el cementiri del Poblenou— fins a la ciutat neoclàssica, la modernista, la Barcelona industrial i l'actual. El llibre aborda la ciutat que s'explica per la seva cultura i per l'aportació d'escriptors, artistes, arquitectes i dissenyadors, especialment des de finals del segle XIX fins a la segona República i amb el període que es va iniciar amb la democràcia. O la Barcelona que és el resultat de l'impacte de l'evolució de la sanitat i les ciències.

Està dividit en 12 capítols que s'endinsen en aquesta mirada singular en els quals es poden trobar llocs i elements urbans coneguts i uns altres no tant. Com la placeta de Milans, que es va projectar el 1853 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina quan es va reformar l'antic Palau Reial Menor, a l'actual barri Gòtic, que té forma circular i la singularitat de la qual es descobreix en mirar cap al cel. O el pes que van tenir els diferents gremis de la ciutat fa segles com s'evidencia en alguns edificis que gairebé miraculosament han arribat fins a l'actualitat. Com és el cas de l'antiga casa del Gremi de Velers que es va construir a mitjans segle XVIII i va estar a punt de sucumbir a la piqueta en les obres de l'obertura de la Via Laietana “perquè els responsables de l'Orfeó Català volien eliminar-lo perquè el Palau de la Música tingués més visibilitat”, apunta el llibre.

O que els primers assajos dels habitatges de l'Eixample van ser les “cases de veïns” que es van construir a mitjans segle XIX enmig de Ciutat Vella, exactament darrere de la plaça de Sant Miquel, dins d'una operació que va tenir com a promotora la comtessa de Sobradiel.