La Sala Beckett es capbussa en el Mediterrani i la seva crisi
El cicle Mar de Miralls arrenca amb una jove i vital ‘Odissea’
A Fernand Braudel li hauria entusiasmat la proposta: una capbussada històrica, mítica, artística, social i política en el Mediterrani, aquest mar de mars que l'historiador de l'escola dels Annales va mostrar com un espai complex i canviant en el qual des de fa segles la gent viatja, pesca, comercia, intercanvia idees, somnis i esperances, lliura guerres i s'ofega. Amb una Odissea escènica (Odisseus, de la companyia Teatre Tot Terreny), que és tota una declaració de principis a la vista dels drames marins que veiem cada dia, arrenca divendres a la nova Sala Beckett del Poble Nou el cicle Mar de Miralls (fins al 5 de febrer), que inclou cinc espectacles, una exposició fotogràfica sobre l'emigració al Mediterrani, diverses xerrades, tallers i una trobada entre dramaturgs i refugiats i emigrants.
El cicle, que presenta propostes tan variades com un muntatge sobre el drama dels emigrants subsaharians que malviuen esperant per saltar la tanca de Melilla, i un altre sobre la dificultat de viure a cavall de dues cultures, com l'amaziga (berber) i la catalana, s'organitza en col·laboració amb l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), compta amb el col·lectiu RUIDO Photo i dóna suport a la campanya Casa nostra, casa vostra.
“Cal preguntar-se què és Ítaca, el lloc d’arribada i d’acollida, sens dubte, però potser també la independència o que ens deixin votar”, afirma el director d’‘Odisseus’
“Amb aquesta proposta sobre els fluxos d'emigració al Mediterrani”, assenyala Toni Casares, director de la sala, “intentem començar a fer realitat una cosa que està present en la declaració d'intencions de la nova Beckett, que és organitzar cicles temàtics a partir de detectar inquietuds i temes de debat en la societat. Volem aproximar-nos a aquestes qüestions no amb el model clàssic d'espectacle i activitat complementària, sinó amb una proposta realment integrada de reflexió”. Casares, que destaca que han triat partenaires rigorosos com l'IEMed, recalca que Mar de Miralls fuig de la imatge d'un cert Mediterrani tòpic, alegre i meridional, i ofereix la cara menys amable d'aquesta zona geogràfica, “lluny, per entendre'ns, de les cançons de Serrat”. El punt de partida, subratlla, és que el Mediterrani “no és només punt de trobada, sinó de conflicte”.
Odisseus, amb 17 actors i 5 músics, és una bona manera de començar no només per com de pertinent resulta per al cicle, amb tants refugiats i emigrants afrontant els perills del mar com ho va fer l'heroi homèric, sinó perquè l'espectacle “dóna veu a gent molt jove”. El director d'Odisseus és Quimet Pla, cofundador de Comediants, al capdavant d'una companyia joveníssima. “Es combinen l'experiència i trajectòria de Quimet amb l'energia dels actors; i el muntatge que ofereixen, a partir de l'Odissea d'Homer, resulta molt sui generis, potent i vigoritzant”, apunta Casares. L'espectacle, diu, porta la marca de Comediants: teatre d'objectes, molt moviment, música en directe, ball, expressió corporal...
“Intentem fer l'Odissea completa, però per raons de pressupost ens saltem alguns episodis com el de l'entrada a l'infern i també deixem de banda altres que quedarien avorrits, com el dels lotòfags”, explica el joglar Quimet Pla. “Però l'essencial hi és, el Mediterrani, el vaixell, Circe, Calipso i tal”. En preguntar-li si farà de Polifem, per l'edat, riu amb ganes: “No, no actuo, això ho deixo en mans d'aquesta gent amb tanta marxa”. Les aventures d'Ulisses s'escenifiquen amb el suport de tècniques de circ, dansa i música. Per Pla, les relacions de l'Odissea amb la crisi de refugiats són moltes. I va més enllà: "Cal preguntar-se què és Ítaca, el lloc d'arribada i d'acollida, sens dubte, però potser també la independència o que ens deixin votar".
Casares també destaca del cicle la companyia Obskené (resident a la Beckett), que presenta De carenes al cel a partir del 18 de gener fins al 5 de febrer. El títol designa el navegar amb l'obra viva per dalt. L'espectacle, dirigit per Judith Pujol, tracta sobre la relació amb el Mediterrani des de la creació pluridisciplinària: text, projeccions i música en directe.
Tres espectacles més es podran veure divendres i dissabtes durant tres setmanes consecutives: El rey del Gurugú (20 i 21 de gener), Nador (27 i 28 de gener) i Sous la plage (3 i 4 de febrer). El primer mostra el drama de l'emigració a través dels ulls d'un gos, el Marley, adoptat com a gos guardià del campament a la muntanya de trànsit del Gurugú, que domina Melilla, per Abdul, un subsaharià que intenta saltar la tanca per entrar a Europa. Nador, de CorCia Teatre, basada en l'obra literària de Laila Karrouch, catalana d'origen amazic, aborda les diferents maneres de veure l'amor, la lleialtat, la feminitat i la sexualitat. Pel que fa a Sous la plage, de Marc Villanueva i Gerard Valverde, és un monòleg interpretat pel periodista refugiat sirianopalestí Mohammad Bitari i elaborat a partir de les seves experiències personals.
En conjunt, una proposta excel·lent per descobrir, si encara no ho han fet, la nova Sala Beckett.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.