Una websèrie amb pressupost zero guanya tres premis nord-americans

“No només els diners mouen muntanyes; la il·lusió, l’energia i les ganes, també”, diu Franc Sellers, molt satisfet. La seva sèrie web ha aconseguit convèncer en diferents premis destacats del sector competint amb treballs de tot el món, molts d’ells de baix pressupost com el seu, però d’altres amb molts més mitjans al darrere. “Estem al·lucinant”, afegeix Sellers, que va engrescar una bona colla de gent –més d’una setantena comptant els figurants– per tirar endavant un guió que se li va aparèixer de sobte, i van rodar a diferents llocs del Maresme i Barcelona.

No és broma, remarca el director, “sempre explico que la història em va venir a buscar a mi”. Passejava l’estiu del 2011 per Mataró, la seva ciutat, quan la idea li va venir al cap “de cop i volta”. Va pensar que valia la pena i la va escriure. Amb una barreja de gèneres, on hi ha un drama de partida i s’hi mesclen elements de thriller, intriga, ciència-ficció i fins i tot humor, la història passa en un país imaginari anomenat República de las Maracas, on tots els poders busquen desesperadament un pres que s’ha fugat. Fins a la meitat de la temporada, que té 13 capítols, l’espectador no sabrà els motius d’aquesta persecució.

Sellers, professor d’història i aficionat al cinema que havia fet coses anteriorment amb el grup Fata Moranga, ja està treballant en la segona temporada de la sèrie, que intentaran fer “una miqueta millor”, però seguint gairebé sense pressupost i recorrent a les col·laboracions i ganes dels participants. Xavi Abad, director de fotografia i l’únic responsable de Génesis 88 que es dedica professionalment a l’audiovisual, explica que la propera temporada serà “més emocionant i treballada” i tindrà set capítols. Algunes idees es guarden per a una tercera entrega, que posarà punt final a la història.

Els creadors, que tenen entre 39 i 51 anys, són molt aficionats a les sèries. Abad cita algunes referències, com Joc de trons, The Walking Dead o Breaking Bad, però creu que, “salvant les distàncies”, la seva obra té un aire de Tarantino o Scorsese, sobretot per l’ambient de mafiosos en què es mou. És una obra coral, on hi ha més d’una vintena de personatges principals i hi han participat més de quaranta figurants. Com diu Sellers, l'entrega de tots ells “en cos i ànima” ha aconseguit que Génesis 88 hagi creuat l'Atlàntic.