Urkullu proposa una “federació” de nacions sense Estat dins de la UE

El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha proposat aquest dilluns la creació d'una aliança de nacions sense Estat dins de la UE. Es tractaria de formar una "federació", que ha definit després com un grup de treball junt amb "Catalunya, Escòcia, Flandes, Valònia i altres nacions que no som Estat i vivim dins de la Unió Europea" per defensar "millor" els interessos comuns, però cadascú dins del seu país, ha explicat en una entrevista a l'emissora pública Eusko Irratia. Uns interessos que podrien concretar-se en la defensa de la presència directa en les institucions europees o a unir-se per lluitar per determinades infraestructures i interessos econòmics, encara que de moment és només una idea que no ha estat desenvolupada, expliquen fonts de la presidència basca.

Urkullu, que ha tornat a rebutjar la via catalana "per unilateral", sosté que ja no es pot parlar d'Estats independents, sinó "interdependents" que cedeixen part de la seva sobirania a la UE. "Fins i tot els que diuen que són independentistes, un minut després admetran la interdependència, admetrien que vivim en un món interdependent, en el qual no existeix una única sobirania i que hi ha sobiranies compartides".

En aquest context, Urkullu ha fet una crida a "treballar per com ha de ser aquesta sobirania compartida dins la UE", ja que, en la seva opinió, existeix la possibilitat "de llaurar d'una altra manera la nostra sobirania en la UE, encara que no tinguem Estat". Aquesta via podria ser "una federació de nacions", "en la qual estarien Catalunya, Escòcia, Flandes, Valònia i altres països que no som Estat i vivim dins de la Unió Europea". "Construïm la UE d'una altra manera. Això és el que reivindico partint de la meva sobirania", ha afegit.

El president basc ha assenyalat que l'actual model d'Estat "ha fracassat" i que Espanya no té només "un problema als pobles que són nacions històriques", sinó que "el problema" està en el mateix Estat, que ha de resoldre prenent en consideració "la democràcia i la voluntat dels ciutadans afectats per aquest problema". En la seva opinió, "cal replantejar el model d'Estat, ja que després dels quatre anys de majoria absoluta del PP és dubtós que es pugui parlar, fins i tot, d'"Estat de les autonomies". Urkullu creu que el president del Govern central, Mariano Rajoy, en el seu intent de satisfer aquestes obligacions europees i d'altres agents, ha entrat en un exercici de centralització greu.

Nou Estatut

"El problema el té l'Estat, i ha de resoldre aquest problema prenent en consideració la democràcia i la voluntat dels ciutadans afectats per aquest problema", ha assegurat el lehendakari. Així mateix, ha destacat que no creu en la via catalana, "però no perquè sigui la via catalana", sinó perquè no creu "en les vies unilaterals". "Nosaltres treballem per tenir menor dependència i aquest és el nostre objectiu, tenir cada vegada més autogovern, per tenir menor dependència, però no barregem això amb la independència. De tota manera, si mirem a la Unió Europea, la unilateralitat no té futur", ha subratllat.

Així mateix, Urkullu ha assenyalat que espera que la meitat de la legislatura sigui "suficient" perquè els partits polítics realitzin "el seu diagnòstic i els seus plantejaments" respecte de l'actualització de l'autogovern d'Euskadi per, posteriorment, "negociar amb el Govern central i poder materialitzar-ho en les Corts Generals". Després d'aquest pas, el lehendakari ha dit que "per descomptat" que hi hauria una consulta. Una consulta que fixa la mateixa Constitució i que serviria per ratificar l'estatut. "Estem dient que tenim 2017 i 2018 per treballar, i que [la consulta] podria ser a mitjans del 2018, el 2019 o el 2020", ha afegit.

En aquest sentit, ha assegurat que no vol "arraconar a ningú" en el procés d'actualització de l'autogovern d'Euskadi i que, "si algú vol quedar-se al marge, serà la seva responsabilitat". Així, ha destacat que la seva voluntat és que "tots els partits participin en el debat i en l'exercici de fer plantejaments per a la solució, siguin nacionalistes o no nacionalistes".