_
_
_
_

Mas demana que Rajoy testifiqui en el judici per la consulta del 9-N

L'expresident es basa en les tesis de la Fiscalia catalana per reclamar la seva absolució

Jesús García Bueno
Rajoy parla amb Mas, en una imatge del 2015.
Rajoy parla amb Mas, en una imatge del 2015.A. GARCÍA

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ja ha perfilat la llista de testimonis que vol que declarin en el judici per la consulta del 9-N. Entre els 11 testimonis sol·licitats per la defensa de Mas, en destaquen dos: el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haurà de decidir si accepta o rebutja la petició de Mas, que s'asseurà al banc dels acusats pels delictes de desobediència i prevaricació en l'organització de la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014.

Els 11 testimonis que demana Mas

1. Francesc Homs. Diputat al Congrés pel PDECat i portaveu del Govern de Mas.

2. Núria de Gispert. Presidenta del Parlament en l'etapa de Mas com a president.

3. Carles Viver Pi-Sunyer. Exvicepresident del Tribunal Constitucional i catedràtic de Dret Constitucional. Va ser president de l'extint Consell Assessor per a la Transició Nacional i és l'actual director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, de la Generalitat.

4. Enoch Albertí. Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB).

5. Joan Vintró. Catedràtic de Dret Constitucional.

6. Joan Rigol. Expresident del Parlament i expresident del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

7. Xavier Trias. Exalcalde de Barcelona (CiU).

8. Miquel Buch. Alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), de caràcter independentista.

9.  Marin Mrčela. President del GRECO (Grup d'Estats contra la Corrupció).

10. Mariano Rajoy. President del Govern espanyol.

11. Rafael Catalá. Ministre de Justícia.

A més de Rajoy i Catalá, Mas ha demanat que se citin responsables polítics del seu partit (com l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, o el diputat Francesc Homs, també investigat per la consulta) i qui va ser la presidenta del Parlament durant el seu mandat, Núria de Gispert. També ha reclamat la compareixença de destacades personalitats de l'independentisme, com l'expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, o l'exresponsable del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol.

Más información
El desafiament
Tres mesos per abordar el volcà català
La causa contra Forcadell va sis vegades més ràpid que la de Mas
El TSJC processa Artur Mas per desobediència i prevaricació
La causa judicial del 9-N obre una bretxa entre Mas i Homs
La Fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a Mas pel 9-N

En l'escrit de defensa presentat aquest dijous davant del TSJC, Mas defensa que no ha comès els delictes de desobediència i prevaricació que li atribueix la Fiscalia. El ministeri públic sol·licita que sigui condemnat a la pena de deu anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics per organitzar la consulta malgrat que cinc dies abans el Tribunal Constitucional l'havia vetat.

L'advocat de Mas, el penalista Javier Melero, argumenta, no obstant això, que la Generalitat "va interrompre efectivament l'organització i la gestió de l'anomenat procés participatiu" a partir de la providència del Constitucional del 4 de novembre. En línia amb el que argumentava des del principi la instrucció, la defensa de Mas insisteix que el procés va quedar en mans de voluntaris. "El que realment va passar és que mai es va convocar oficialment la ciutadania, sinó que se'ls va donar l'oportunitat d'organitzar i prendre part en un procés participatiu que es va acabar fent gràcies a la intervenció de milers de voluntaris".

Mas insisteix que no hi va haver desobediència perquè la jurisprudència exigeix que la resolució judicial contingui un "mandat exprés, concret i categòric". I això no va passar, al·lega, amb la resolució del Constitucional. "Resulta discutible l'existència d'una ordre", diu l'escrit, que cita a favor seu els arguments emprats per la Fiscalia Superior de Catalunya, que inicialment es va oposar a presentar una querella contra Mas, contra l'exvicepresidenta Joana Ortega i contra l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. "Aquest motiu va portar el fiscal superior a oposar-se a interposar una querella contra Mas", assenyala l'escrit. La Fiscalia General de l'Estat, finalment, va imposar el criteri de jerarquia i va ordenar la querella pel 9-N.

La defensa de Joana Ortega, que exerceix Rafael Entrena, ha demanat els mateixos testimonis que Mas i ha afegit alguns excàrrecs del Govern relacionats amb l'organització de la consulta. En el cas d'Irene Rigau, defensada per Jordi Pina, també ha sol·licitat la compareixença de càrrecs i personal del Departament d'Ensenyament.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_