Mas demana que Rajoy testifiqui en el judici per la consulta del 9-N

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ja ha perfilat la llista de testimonis que vol que declarin en el judici per la consulta del 9-N. Entre els 11 testimonis sol·licitats per la defensa de Mas, en destaquen dos: el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haurà de decidir si accepta o rebutja la petició de Mas, que s'asseurà al banc dels acusats pels delictes de desobediència i prevaricació en l'organització de la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014.

A més de Rajoy i Catalá, Mas ha demanat que se citin responsables polítics del seu partit (com l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, o el diputat Francesc Homs, també investigat per la consulta) i qui va ser la presidenta del Parlament durant el seu mandat, Núria de Gispert. També ha reclamat la compareixença de destacades personalitats de l'independentisme, com l'expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, o l'exresponsable del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol.

En l'escrit de defensa presentat aquest dijous davant del TSJC, Mas defensa que no ha comès els delictes de desobediència i prevaricació que li atribueix la Fiscalia. El ministeri públic sol·licita que sigui condemnat a la pena de deu anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics per organitzar la consulta malgrat que cinc dies abans el Tribunal Constitucional l'havia vetat.

L'advocat de Mas, el penalista Javier Melero, argumenta, no obstant això, que la Generalitat "va interrompre efectivament l'organització i la gestió de l'anomenat procés participatiu" a partir de la providència del Constitucional del 4 de novembre. En línia amb el que argumentava des del principi la instrucció, la defensa de Mas insisteix que el procés va quedar en mans de voluntaris. "El que realment va passar és que mai es va convocar oficialment la ciutadania, sinó que se'ls va donar l'oportunitat d'organitzar i prendre part en un procés participatiu que es va acabar fent gràcies a la intervenció de milers de voluntaris".

Mas insisteix que no hi va haver desobediència perquè la jurisprudència exigeix que la resolució judicial contingui un "mandat exprés, concret i categòric". I això no va passar, al·lega, amb la resolució del Constitucional. "Resulta discutible l'existència d'una ordre", diu l'escrit, que cita a favor seu els arguments emprats per la Fiscalia Superior de Catalunya, que inicialment es va oposar a presentar una querella contra Mas, contra l'exvicepresidenta Joana Ortega i contra l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. "Aquest motiu va portar el fiscal superior a oposar-se a interposar una querella contra Mas", assenyala l'escrit. La Fiscalia General de l'Estat, finalment, va imposar el criteri de jerarquia i va ordenar la querella pel 9-N.

La defensa de Joana Ortega, que exerceix Rafael Entrena, ha demanat els mateixos testimonis que Mas i ha afegit alguns excàrrecs del Govern relacionats amb l'organització de la consulta. En el cas d'Irene Rigau, defensada per Jordi Pina, també ha sol·licitat la compareixença de càrrecs i personal del Departament d'Ensenyament.