Catalunya notifica més de la meitat dels brots de legionel·la d’Espanya

Fins a quatre brots simultanis de legionel·la s’han arribat a registrar a Catalunya en les últimes setmanes. Cerdanyola del Vallès, Salou, Mollet del Vallès i Vilafranca del Penedès continuen en el punt de mira dels tècnics de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que investiguen l’origen dels episodis infecciosos. Els brots de legionel·la són comuns en tot el territori espanyol, però, segons un informe del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) de l’Institut de Salut Carlos III, Catalunya va notificar un 55% dels brots registrats a Espanya entre el 1999 i el 2011. “Catalunya és una de les comunitats que tenen un millor sistema de vigilància, i les comunitats amb millors sistemes apareixen sempre amb taxes més altes”, justifica Rosa Cano, cap d’àrea del CNE. I afegeix: “Això és per una qüestió relacionada amb la definició de brot utilitzada per les comunitats autònomes i amb els seus sistemes de vigilància”.

El bacteri, de nom legionella pneumophila, circula pel medi ambient —especialment en zones amb aigua estancada o a la terra—, però, quan s’assenta en instal·lacions d’aigua calenta, es multiplica i s’expandeix en petites gotes d’aigua suspeses en l’aire. Quan un individu inhala aquestes gotes, el bacteri arriba als pulmons, es multiplica i provoca la legionel·losi, una infecció pulmonar similar a la pneumònia.

La legionel·losi és una malaltia de declaració obligatòria i urgent des del 1996, i les comunitats autònomes han de notificar la detecció de cada cas a la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE). A més, les autonomies han d’avisar si en registren un brot, és a dir, una agrupació de casos en el temps i en l’espai pels quals hi ha una evidència epidemiològica que existeix una mateixa font d’infecció i contra els quals es prenen mesures de control. Segons l’informe del CNE, que considera un brot les agrupacions de dos o més casos amb relació espacial i temporal de menys de sis mesos, les comunitats van registrar 597 brots entre el 1999 i el 2011. De tots aquests, Catalunya en va notificar 331.

El CNE sosté que la legionel·la “produeix un quadre pneumònic difícil de diferenciar clínicament d’altres”, com els causats pel pneumococ, per exemple. “Les comunitats que més s’esforcen en el diagnòstic de les pneumònies comunitàries són capaces de diferenciar etiològicament més casos i poden identificar més agrupacions de casos, com passa a Catalunya”, apunta Cano.

El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix, assenyala, a més, el pes de determinats sectors econòmics com a factor de risc. “Té també molta importància l’impacte del turisme i els tipus d’indústria que tenim”, adverteix Guix. La legionel·losi no es transmet de persona a persona, sinó només pel fet d’inhalar les gotes d’aigua amb el bacteri, i les torres de refrigeració de grans empreses o les instal·lacions d’aigua sanitària d’hotels o gimnasos són, per exemple, un dels principals focus on nia la legionel·la i permeten la seva expansió més fàcilment.

Atès que n’hi ha prou que hi hagi dos casos simultanis en temps i espai per parlar de brot, el CNE puntualitza que la majoria d’episodis infecciosos registrats a Catalunya són de dos o tres casos i, davant aquesta situació de possible vinculació entre un nombre d’infectats molt baix, algunes comunitats opten per declarar aquests casos com a aïllats perquè no poden “establir relació clara amb una font d’infecció”. De fet, segons els experts, en més d’un 50% dels casos al voltant del món no s’arriba a identificar amb certesa l’origen de la infecció.

Tenint en compte els casos particulars —no els brots—, els registres de què disposa el CNE des del 1997 fins al 2014 constaten que els casos notificats des de Catalunya representen prop d’una quarta part del total de l’Estat. No obstant això, les taxes per cada 100.000 habitants són molt més baixes que en altres llocs com Balears, Navarra o el País Basc. “També cal tenir en compte la densitat de població, que a Catalunya és més gran i els brots que es registren són de pocs casos”, explica Guix.

De 331 a 42 brots

El CNE afegeix que, per millorar el còmput global i donar una visió més precisa de l’impacte de la legionel·losi a cada territori, el Centre Europeu per al Control de Malalties —encarregat d’establir les definicions per a la vigilància de malalties transmissibles a Europa— preveu elevar a cinc els casos necessaris per poder parlar de brot de legionel·losi. “D’aquesta manera, els 331 brots notificats per Catalunya que apareixen a l’informe, amb la nova definició, passarien a ser-ne 42”, concreta Cano. No obstant això, Guix assenyala que, “des del punt de vista operatiu”, tant és que la definició de brot vingui donada per dos o cinc casos: “Des del moment en què es tingui un malalt, caldrà començar a actuar i prendre les mesures preventives necessàries. No es pot esperar a tenir-ne cinc”.

El secretari de Salut Pública reconeix que “en moltes ocasions, el sistema de neteja de les instal·lacions d’alt risc és deficient”. Però no perquè la normativa no sigui completa, sinó per manca de conscienciació entre els propietaris de les instal·lacions i les empreses de manteniment. En aquest sentit, malgrat que les torres de refrigeració estan considerades com les zones de més risc, Guix adverteix que estan augmentant els brots comunitaris “en instal·lacions com saunes i dutxes” i cal estar alerta perquè es compleixin les condicions sanitàries que evitin la propagació del bacteri.