Condemnat a gairebé sis anys de presó l’expresident de la patronal del metall

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a gairebé sis anys de presó l'expresident de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), Antoni Marsal, per saquejar els fons de l'entitat. La sentència, a la qual ha accedit EL PAÍS, el fa responsable dels delictes de frau de subvencions i d'apropiació indeguda i el condemna a un total de cinc anys i deu mesos de presó. El que va ser el seu número dos a la UPM, Ángel Hermosilla, ha estat condemnat a una pena menor, de set mesos de presó, per inducció a la falsedat documental.

La sentència fixa, a més, el pagament d'una indemnització de 745.000 euros a favor de la UPM com a perjudicada pel desviament de fons. Durant la seva etapa com a president, Marsal va utilitzar empreses al seu nom per facturar a l'entitat per treballs no acreditats. Els estatuts de la UPM deixaven molt clar que el càrrec de president no comportava retribució, però així i tot Marsal va cobrar centenars de milers d'euros en aquesta etapa. La meitat d'aquests diners procedia de fons públics que l'Estat i la Generalitat destinen a cursos de formació.

La sentència absol els altres quatre acusats, incloent-hi dues treballadores de la patronal i un exinspector d'Hisenda. La Fiscalia demanava per a Marsal 11 anys de presó pel saqueig dels fons de l'entitat que va presidir entre el 2006 i el 2012. Marsal s'ha assegut al banc dels acusats pels delictes de malversació de fons públics i falsedat documental. La Fiscalia va concloure que havia emès factures falses de les seves empreses a la UPM per apoderar-se il·legalment d'uns 600.000 euros. La meitat dels diners procedeix de subvencions que l'Estat i la Generalitat concedeixen a la patronal del metall perquè els destinin a formar treballadors del sector.

L'acusació també es dirigia contra qui va ser número dos de Marsal a la UPM: Ángel Hermosilla, que afrontava una petició de nou anys pels mateixos delictes. Segons la investigació, va autoritzar els pagaments a les empreses de Marsal i va avalar altres imports a la seva dona per treballs ficticis, segons la interlocutòria judicial que va posar fi a la instrucció.

La resta dels acusats eren dos extreballadores de la UPM —la responsable de formació, Magdalena Grau, i la d'administració, Isabel López— que havien de “vetllar per la correcta destinació dels fons” públics i privats que manejava l'entitat i no ho van fer, segons la fiscal. Tant Grau com López es van adherir, el 2012, a la carta que els treballadors de la patronal del metall van escriure a Marsal denunciant irregularitats en la seva gestió.

Aquesta carta va suposar el començament d'una investigació que també va portar a la banqueta a Ángel Blesa, cap de la inspecció d'Hisenda a Catalunya durant els anys noranta i ara assessor fiscal. La Fiscalia li demana quatre anys per col·laborar amb Marsal en la malversació.