Els Estats Units cauen en mans del populisme agressiu de Donald Trump

En la seva compareixença després de saber els resultats, Trump ha dit que serà "el president de tots els nord-americans" i ha demanat unitat. “Treballarem junts per ocupar-nos de la tasca urgent de reconstruir la nostra nació i renovar el somni americà. Tindrem bona relació amb tots els països que estiguin disposats a portar-se bé amb nosaltres”.

El món esperava veure la primera dona a la presidència dels EUA, després de tenir un president afroamericà. Ha passat el més inesperat. Els votants han triat un demagog, un home que ha fet reviure algunes de les tradicions més fosques del país, que ha col·locat al centre del discurs polític l'insult i la desqualificació, un admirador de Vladímir Putin que suggereix reformular les aliances internacionals dels EUA i llançar un desafiament al veí del sud, Mèxic.

De nord a sud, d'est a oest, als Estats que van votar el president demòcrata, Barack Obama, el 2008 i el 2012, i als Estats republicans, del tsunami de Trump, una combinació de vot rural i vot obrer blanc, va escombrar amb les estratègies sofisticades de la campanya demòcrata i va anul·lar l'efecte del vot llatí i de les minories per a Clinton.

A mesura que arribaven els resultats als Estats clau i Trump sumava victòria rere victòria, es disparava el desconcert dels especialistes en els sondejos, dels estrategues demòcrates, els mercats financers i les cancelleries occidentals. La victòria a Florida, Estat que el president Barack Obama, demòcrata com Clinton, va guanyar dues vegades, ha obert la via per a la victòria d'un magnat immobiliari i estrella de la telerealitat que ha sacsejat els fonaments de la política tradicional. Trump va guanyar després a Carolina del Nord, Ohio i Pennsilvània, entre altres Estats que Clinton necessitava per guanyar.

L'arribada de Trump a la Casa Blanca pot suposar una ruptura amb algunes tradicions democràtiques dels EUA com és el respecte a les minories i una ruptura amb la tranquil·la alternança entre governants que discrepaven de la seva visió del país, però no amb els valors fonamentals que l'han sostingut des de la seva fundació.

Trump, que ha promès construir un mur a la frontera amb Mèxic i prohibir l'entrada de musulmans als EUA, ha demostrat que un home pràcticament sol, contra tot i contra tothom, i sense dependre de donants multimilionaris, és capaç d'arribar a la sala de comandaments del poder mundial. A partir del 20 de gener, allà tindrà a l'abast la maleta amb els codis nuclears i controlarà les forces armades més letals del planeta, a més de disposar d'un púlpit únic per dirigir-se al seu país i marcar l'agenda mundial. Des de la Casa Blanca, podrà llançar-se a batalles amb països veïns com Mèxic, a qui vol obligar a sufragar el mur. Mèxic, veí i fins ara amic dels EUA, serà el primer a l'agenda del president Trump.

El republicà ha desmentit tots els que des de feia mig any pronosticaven la seva derrota. Ha derrotat els Clinton, la família més poderosa de la política nord-americana en les últimes tres dècades, exceptuant una altra família, els republicans Bush, que també s'hi oposaven. S'ha enfrontat a l'aparell del seu propi partit, als mitjans de comunicació, a Wall Street, a les grans capitals europees i llatinoamericanes i a les organitzacions internacionals com l'OTAN.

El seu mèrit ha consistit a entendre el malestar dels nord-americans víctimes del vendaval de la globalització, les classes mitjanes que no han deixat de perdre poder adquisitiu en les últimes dècades, els que han vist com la Gran Recessió paralitzava l'ascensor social, els que assisteixen desconcertats als canvis demogràfics i socials en un país en què les elits polítiques i econòmiques els ignoren. Els blancs de classe treballadora —una minoria antigament demòcrata que competeix amb altres minories com els llatins o els negres però que els falta un estatus social de víctima— han trobat en Trump l'home providencial. També el corrent racista que hi ha al país de l'esclavitud i la segregació ha trobat en Trump un líder a mida.

Trump va pronosticar durant la campanya un Brexit multiplicat per cinc, en al·lusió a la decisió de Gran Bretanya, en referèndum, de sortir de la Unió Europea. I s'ha complert. La fúria populista a banda i banda de l'Atlàntic aconsegueix així la seva principal victòria. El cop es dirigeix a les elits nord-americanes i globals. I és una prova que temps d'incertesa són el brou de cultiu idoni per als líders amb els sensors per identificar els temors de la societat i amb un missatge simplificador que identifiqui l'enemic intern i extern.

Els interminables escàndols, reals o inventats, de Clinton van perjudicar la seva candidatura. Pocs polítics s'identificaven tant amb les elits com ella. Al cap i a la fi, és l'esposa d'un president dels EUA, una república fundada contra les dinasties, que ja en va tenir prou amb els presidents Bush pare i fill.

Els nord-americans volien provar una cosa diferent, i en un any de canvi, després de vuit amb un demòcrata a la Casa Blanca, no hi havia candidat més nou que Trump, cap que representés millor que ell un cop de puny al sistema, l'intent de fer creu i ratlla amb la classe política de tots dos partits. No han importat les seves sortides de to constant, ni les seves mentides, ni les seves ofenses als excombatents, ni les seves declaracions masclistes. No ha importat que els EUA tinguessin un president popular del mateix partit demòcrata, ni que l'economia hagués crescut a ritme sostingut en els últims anys i l'atur s'hagués reduït a nivells de plena ocupació.

La victòria del republicà deixa una societat fracturada. Les minories, les dones, els estrangers que s'han sentit insultats per Trump hauran d'acostumar-se a veure'l com a president. També deixa una societat amb por. El president electe ha promès deportar els 11 milions d'immigrants sense papers, una operació logística amb precedents històrics sinistres. El veto a l'entrada dels musulmans vulnera els principis d'igualtat consagrats a la Constitució dels EUA.

La seva inexperiència i escassa preparació alimenten la incògnita sobre com governarà. Una teoria és que una vegada al despatx oval es moderarà i que, de totes maneres, el sistema de contrapoders frenarà qualsevol afany autoritari. L'altra és que, encara que aquest país no hagi experimentat un règim dictatorial en el passat, les proclames de Trump en campanya auguren una deriva autoritària.

Hi ha moments en els quals les grans nacions fan girs bruscos. Quan es tracta dels Estats Units d'Amèrica, el gir afecta tota la humanitat. El 8 de novembre del 2016 pot passar a la història com un d'aquests moments.